Eixample Flashcards

1
Q

jardins d’ Agustí Centelles

A

Agustí Centelles i Ossó, fotògraf, nasqué a el Grau de València, el 21 de maig de 1909. Membre estacat de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, amb la seva cambra “Leica” treballà de repòrter gràfic en diverses publicacions. Durant la guerra civil realitz

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

carrer d’ Aldana

A

Joan Aldana (Tortosa, Baix Ebre siglos XV-XVI). Militar al servicio de Fernando II de Cataluña-Aragón y de Carlos V. En Pavia (1525), hizo personalmente prisionero al rey de Francia Francisco I. Calle incluida en la propuesta de Víctor Balaguer de 25 de o

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

carrer d’ Alí Bei

A

Domènec Badia i Leblich (Barcelona 1767 - Damasco 1818). Viajero y escritor. Explorador al servicio del gobierno de Carlos IV, disfrazado con el nombre árabe de Alí Bei-el-Abbasí y haciéndose pasar por descendiente del Profeta, recorrió Marruecos y otros

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

jardins d’ Anaïs Napoleon

A

Anne (Anaïs) Tiffon Cassan (Narbona, 1831 - Barcelona, 1912). Fotògrafa. El 24 de desembre de 1850 es casà amb Antonio Fernández Soriano. El matrimoni va obrir, el 1851, un estudi de fotografia al número 17 (avui 18) de la Rambla amb el nom de Napoleón. Es convertí en una de les primeres dones que va fer daguerreotips a Espanya i s’especialitzà en targetes de visita. El seu marit i el seu fill gran continuaren el negoci, en mans de la família Tiffon fins al tancament definitiu l’any 1968.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

plaça d’ André Malraux

A

André Malraux (París 1901 - Créteil 1976). Escritor y político. Premio Goncourt. Participó en la Guerra Civil española. Miembro de la Resistencia francesa y ministro con De Gaulle.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

carretera Antiga d’Horta

A

Fragmento inicial del camino de Horta, cerca de la salida norte de la muralla. El resto del camino desapareció con la urbanización del ensanche Cerdà y solamente se recuperó su trazado con lo que es actualmente la calle del Freser y el paseo de Maragall.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

passatge d’ Aragó

A

Per desembocar al carrer d’Aragó, la comunitat autònoma.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

plaça de les Arts

A

Espai urbà situat davant del Teatre Nacional de Catalunya. Dedicat a les belles arts: música, poesia, dansa, pintura, escultura i arquitectura.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

carrer d’ Ausiàs Marc

A

O Ausies March (Gandia ?, Safor ~1397 - Valencia, Horta 1459). Poeta. Se considera su obra Cant espiritual como una de las más grandes de la poesía catalana. Su poesía tuvo una importante repercusión en la lírica castellana de los siglos XVI y XVII.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

passatge de Batlló

A

Batlló Germans fue una razón social representada por Jacint, Joan y Fèlix Batlló i Barrera. Después de la muerte de Jacint, Joan y Fèlix Batlló iniciaron la construcción de la gran fábrica de hilados y tejidos. Vendida en 1909, posteriormente se convirtió

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

jardins de Beatriu de Pinós-Milany

A

Beatriu de Pinós-Milany i Ballester, noble catalana, nasqué vers el 1433, probablement al castell de Milany, a Vallfogona. Esposa del seu cosí germà, Francesc Galceran de Pinós-Fenollet, de qui enviduà l’any 1475, dedicà la seva vida a la divulgació i est

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

jardins de Beatriu de Provença

A

Beatriu de Provença (vers el 1233 - Nòcera, 1266). Reina de Nàpols i de Sicília. Es casà amb Carles I d’Anjou, germà de Sant Lluís, rei de França, l’any 1245. En absència del seu marit, que havia acompanyat el rei Lluís IX en la creuada d’Egipte, governà

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

carrer de Bergara

A

Debe su nombre a Vergara, ciudad vasca en la que, el 31 de agosto de 1839, se ratificó el convenio Maroto-Espartero que ponía fin a la guerra civil carlista.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

passatge de Bocabella

A

Josep M. Bocabella i Verdaguer (Barcelona 1815 - Barcelona 1892). Librero. Impulsó la iniciación del templo de la Sagrada Familia. Fundó la Asociación Espiritual de Devotos de San José.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

passatge de Bofill

A

Jaume Bofill i Garriga, carretero, casado con Josepa Serra i Rosés, propietaria de los terrenos. Ésta heredó, junto con su hermano Manuel, las tierras de su tía Isabel Dulcet i Serra, en 1846.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

jardins del Bosquet dels Encants

A

Con motivo de la celebración de la Fiesta de la Primavera del día 21 de marzo de 1995, el jurado invitado al acto escogió este nombre de Bosquet dels Encants para la zona ajardinada situada entre la avenida de la Meridiana, Castillejos, plaza de les Glòri

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

carrer del Bruc

A

Debe su nombre a El Bruc, municipio de la Anoia. Se le dedicó el nombre en recuerdo de los hechos ocurridos al empezar la Guerra de la Independencia. Combate librado el 6 de junio de 1808, en un collado cerca del Bruc. El segundo combate el 14 de junio de

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

carrer de Buenos Aires

A

Debe su nombre a Buenos Aires, ciudad de Argentina y capital del estado. Forma parte del conjunto de calles del Eixample dedicadas a capitales, como Londres y París.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

carrer de Calàbria

A

Debe su nombre a Calabria, región de Italia meridional. Se le puso el nombre en recuerdo de la histórica expansión mediterránea de Cataluña y Aragón.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

passatge dels Camps Elisis

A

En recuerdo del nombre de unos extensos jardines de este nombre, construidos en el lugar en el año 1853, que contaban con un parque de atracciones, un estanque, una pista para espectáculos gimnásticos y de circo y, desde 1856, un hipódromo.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

passatge de Canadell

A

Jaume Canadell i Pujol, que murió en 1845, propietario de los terrenos de la heredad Torre Regàs. Fue sucedido por Joan B. Canadell Tort y después por los hermanos Canadell Prats. Destaca en su testamento la anotación “Justos juicios de Dios, San Bartolom

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

jardins de Càndida Pérez

A

Càndida Pérez i Martínez (Olot, 1893 - 1989). Compositora i cupletista. Inicià la seva carrera el 1914, a Olot. Establerta a Barcelona aquell mateix any, estudià música i composició durant cinc anys. Va compondre el cuplet Les Caramelles. El 1919 Raquel M

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

passatge del Canonge Cuffí

A

Canónigo de la catedral de Girona (nacido en Mataró, Maresme), organizó las fuerzas del somatén con motivo de la declaración de guerra a Francia en el año 1794.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

passatge dels Caputxins

A

Recorda el camí que menava a l’antic convent dels Caputxins (Montcalvari), establer el 14 de novembre de 15 que hi havia en aquell indret, dedicat a Santa Madrona i traslladat posteriorment a la rambla del Centre (que per això es digué dels Caputxins).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
jardins del Carlit
Carlit, el macizo del Pirineo axial oriental, en la Alta Cerdanya, entre la llanura de la Perxa y el puerto de Pimorent. Bordea, por el norte, el Capcir y el País de Foix y cierra, por el sur, la fosa de la Cerdanya. La cima del Carlit (2.921 m), punto cu
26
jardins de Carme Biada
Carme Biada i Navarro (Barcelona, 1874 - 1949). Esposa d'Artur Elizalde i Rouvier, creador de l'empresa Biada, Elizalde i Cia. En morir el seu marit, l'empresa va prendre el nom de Societat Anònima Elizalde, SA, i Carme Badia en va assumir la presidència
27
passatge de Carsi
Ricard Carsi i Lacasa (Valencia, Horta 1883 - Barcelona 1968). Ingeniero constructor de pozos. Propietario de una finca próxima al pasaje, construyó un pozo para dar agua al lugar. Dedicado por los vecinos del pasaje en agradecimiento.
28
carrer de Casp
Compromiso de Caspe (24 de junio de 1412) tomado por los jueces elegidos por los parlamentos del Principado de Cataluña y de los reinos de Aragón y de Valencia, para la entronización en Cataluña y Aragón de la casa Trastámara, muerto el rey Martín, el 31
29
rambla de Catalunya
Por su parte baja pasaba el torrente de Malla, antiguo torrente Ariga, documentado en 1089. Antigua rambla que adopta el nombre de Cataluña, plaza por donde atravesaba.
30
passatge de Centelles
Debe su nombre a Centelles, municipio de Osona, que dio nombre al linaje que tuvo casa en Barcelona: palacio de Centelles, de los duques de Solferino.
31
jardins de Cèsar Martinell
Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp 1888 - Barcelona 1973). Arquitecto e historiador del arte. Su espíritu novocentista y las enseñanzas de Gaudí dieron como fruto un conjunto de edificios agrícolas en diferentes regiones de Cataluña, sobre todo en
32
passatge de Clip
CLIP, iniciales de los nombres de las calles que limitan la manzana: Córcega, Lepant, Indústria y Padilla.
33
jardins de Clotilde Cerdà
Clotilde Cerdà i Bosch (Barcelona 1852 - Santa Cruz de Tenerife 1926). Concertista de arpa, con el pseudónimo de Esmeralda Cervantes recorrió todo el mundo como concertista con gran éxito. Fue profesora de arpa en el harén del sultán de Turquía. Estaba ca
34
passatge del Coll del Portell
Situado a la derecha del Eixample, señala el lugar por donde pasaba el camino del Port del Portell, que era partición entre los términos de Barcelona, Sant Martí de Provençals y Gràcia.
35
carrer del Comte Borrell
Borrell II de Barcelona (? antes del 934 - Urgell 992). Conde de Barcelona, Girona y Osona (942-992) y conde de Urgell (948-992). Su gobierno tuvo una trascendencia definitiva en la formación de la personalidad nacional catalana, al negarse en el año 988
36
carrer del Comte d'Urgell
Jaime II de Urgell, llamado el Desdichado (Balaguer, La Noguera 1378/1380 - Castillo de Játiva 1433). Conde de Urgell y vizconde de Àger. Barón de Entenza. Hijo de Pedro II de Urgell y de Margarita de Montferrat. Fue encarcelado y destituido de su condado
37
passatge de la Concepció
Inmaculada Concepción. Doctrina según la cual María fue preservada del pecado original desde el instante en que fue concebida. Definida como dogma de fe en 1854 por Pío IX.
38
jardins de Constança d'Aragó
Constança d'Aragó i d'Entença (vers el 1318 - 1356). Reina de Mallorca. Filla d'Alfons III de Catalunya-Aragó, el Benigne, i de la seva primera muller, Teresa d'Entença. El seu avi, Jaume II, concertà el casament l'any 1325 amb Jaume III de Mallorca, besn
39
jardins del Doctor Duran i Reynals
Francesc d'Assís Andreu i Santiago Duran i Reynals (Barcelona, 1899 - New Haven, 1958). Metge. Obtingué la llicenciatura el 1925. L'any següent s'establí a París per ampliar els estudis com a becari del Govern espanyol i, posteriorment, com a investigador
40
plaça del Doctor Letamendi
Per la mateixa dedicació que el carrer del Doctor Letamendi.
41
jardins del Doctor Robert
Bartomeu Robert i Yarzábal, médico y político, nació en Tampico, Méjico, el 19 de octubre de 1842. Médico del Hospital de la Santa Cruz, en 1875 ganó por oposición la cátedra de patología médica. Fue miembro de numerosas sociedades científicas de España y
42
passatge de Domingo
Antoni Domingo i Mascaró (L'Arboç, Baix Penedès 1813 - Barcelona 1880). Propietario de los terrenos adquiridos a Joaquim de Mercader. Estaba casado con Bàrbara Arau i Campos.
43
jardins d' Elena Maseras
Maria Elena Maseras i Ribera (Vila-seca, 1853 - Maó, 1905). Primera metgessa catalana de l'era moderna i pedagoga. Fou la primera dona que tingué autorització per cursar els estudis de batxillerat i de facultat major després. Juntament amb Dolors Aleu, fo
44
jardins d' Emma de Barcelona
Nació en un lugar todavía no documentado, entre el 880 y el 885. Primera abadesa del monasterio de Sant Joan de Ter (denominado posteriormente de Les Abadesses), construido para ella, en 885, por sus padres, los condes Wifredo y Guinehilda. Gobernó direct
45
jardins dels Encants Nous
0
46
carrer d' Enric Granados
Enric Granados i Campiña (Lleida, Segrià 1867 - en el mar, cerca de Dieppe 1916). Compositor y pianista. Junto con Albéniz fue el creador de la escuela catalana moderna de piano.
47
plaça d' Enriqueta Gallinat
Enriqueta Gallinat i Roman, política, nasqué a Barcelona, el 9 de juliol de 1909, al carrer de Ponent 48. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 1931. El 1939 s'exilia a França col·laborant amb les xarxes d'evasió dels fugitius de l'ocupació
48
jardins d' Enriqueta Sèculi
Enriqueta Sèculi i Bastida (Barcelona, 1897 - 1976). Pedagoga. Professora de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, i de la Federació Sindical d'Obreres. Va participar en diverses associacions de dones. Fou una de les fundadores del Lyceum
49
jardins d' Ermessenda de Carcassona
Per la mateixa dedicació que la plaça d'Ernest Lluch i Martín.
50
passatge de les Escoles
Por la escuela municipal de música.
51
parc de l' Estació del Nord
Situat al costat de l'edifici de l'antiga estació de ferrocarril, anomenada del Nord, avui transformat en un edifici polivalent.
52
jardins de Flora Tristán
Flora Tristán-Moscoso y Laisney (París, 1803 - Bordeus, 1844). Escriptora, pensadora socialista i feminista. En morir el seu pare, començà a treballar en un taller de litografia, i als disset anys es casà amb el propietari, André Chazal, que la maltractav
53
carrer de Floridablanca
José Moñino y Redondo, conde de Floridablanca (Murcia 1728 - Sevilla 1808). Estadista. Famoso por el censo que ordenó realizar en el Estado español en el año 1787. Uno de los nombres de calle que se impusieron en contra de la propuesta inicial de Víctor B
54
passatge de Font
Paula Font i Cuyàs (Barcelona 1789 - 1870). Propietaria de 4 mujadas de una finca situada en el lugar denominado "joc de la rutlla". Estaba casada con Joan Forasté i Moragas. Legó los terrenos a Paula Font i Casas, Joaquim Plans i Font, Francesc d'Assís F
55
plaça del Fort Pienc
Nombre con el que se conocía a una pequeña fortaleza de defensa, avanzada a la de la Ciudadela, que existió en dicho lugar. Fue construida por orden del general Pío de Saboya, tras la Guerra de Sucesión.
56
passatge de Gaiolà
Antoni de Gayolà i de Desprat. Propietari que comprà quatre mujades. El succeí, l'any 1862, la seva filla, Matilde de Gayolà i de Casanovas, la qual en fou propietària fins al 1873.
57
plaça del Gall
Recoge el nombre popular con el que se conoce el lugar.
58
avinguda de Gaudí
Antoni Gaudí i Cornet (Reus, Baix Camp 1852 - Barcelona 1926). Arquitecto catalán de renombre mundial.
59
plaça de Gaudí
Antoni Gaudí i Cornet (Reus, Baix Camp 1852 - Barcelona 1926). Arquitecto.
60
carrer de Girona
Debe su nombre a Girona, municipio y capital del Gironès. Del griego Ieron, en latín Gerunda. Figuró en la propuesta de rotulación de las calles del Eixample de Víctor Balaguer (hacia 1865), "per a honra i gloria de la inmortal ciutat". Ciudad ibérica del
61
plaça d' Henry Dunant
Jean-Henry Dunant (Ginebra 1828 - Zurich 1910). Filántropo y literato, creador de la Cruz Roja Internacional. Por razones de negocios se encontró en Castiglione cuando acudían los heridos de Solferino (1859), y para interesar a la opinión internacional so
62
plaça de la Hispanitat
Dedicada a los pueblos agrupados bajo esta denominación.
63
passatge de la Igualtat
Homenaje a uno de los tres principios asumidos por la Revolución Francesa.
64
jardins de la Indústria
Espacio público recuperado al derribarse una antigua fábrica, junto a la calle de la Indústria.
65
jardins de Jaume Perich
Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941 - Mataró, 1995). Dibuixant humorista. Començà a publicar a Matarratos i a les publicacions infantils de l'editorial Bruguera. Col·laborà en els diaris La Vanguardia, El Correo Catalán, Tele-exprés i El Periódico, i e
66
placeta de Joan Brossa
Joan Aleix i Antoni Brossa i Cuervo (Barcelona, 1919 - 1998). Poeta. Participà en la Guerra Civil i en aquella mateixa època començà a escriure per animar els companys del front. Aquests escrits van formar part del llibre Trenta Divisió (1950). El 1947 pa
67
plaça de Joan Carles I
Juan Carlos I de Borbón y Borbón (Roma 1938). Rey constitucional de España. Proclamado el 22 de noviembre de 1975.
68
passatge de Joan Casas
Joan Casas i Villarubias (Barcelona 1774 - 1853). Propietario. Fabricante de indianas. Compró dos mujadas y media y poco más a los Grassot.
69
parc de Joan Miró
Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 1893 - Palma de Mallorca, 1983). Pintor i escultor. Creà el Centre d'Estudis d'Art Contemporani, Fundació Miró. El parc es projectà sobre l'antic escorxador de Barcelona. Té una superfície de quatre illes de l'Eixample.
70
jardins de Laura Albéniz
Laura Antònia i Rosina Albéniz i Jordana (Barcelona, 1890 - 1944). Dibuixant i pintora modernista. La primera exposició en què va donar a conèixer les seves obres tingué lloc a la Libre Esthétique de Brussel·les (1906); va obtenir fama i una favorable aco
71
passatge de León
Faustino León y Arroyo, propietario, vecino del pueblo de Cintruénigo (Navarra). Compró los terrenos donde se abrió el pasaje, en 1929.
72
jardins de Lina Ódena
Paulina Ódena i Garcia (Barcelona, 1911 - ?, 1936 ). El 1931 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya, en què destacà per la seva tasca a favor de la col·laboració entre les diferents forces d'esquerra. Va ser secretària general de les Joventuts Comunistes
73
carrer de Llança
Corrado Lancia -Conrad Llança (? - Cabo Orlando, Sicilia 1299). Almirante y canciller siciliano al servicio de Pedro II el Grande. Nombre propuesto por Víctor Balaguer (1863), conjuntamente con los de Roger de Llúria y Bernat Vilamarí, "para recordar las
74
passatge de Lluís Pellicer
Josep Lluís Pellicer i Fenyè (Barcelona 1842 - 1901). Pintor, dibujante y político republicano federalista. Concejal de Barcelona.
75
carrer de Londres
Debe su nombre a Londres, capital del Reino Unido de la Gran Bretaña.
76
passatge de Maiol
Pere Mayol i Babot (Barcelona, 1775 - 1845). Propietari del terreny de seixanta-tres àrees i quaranta-sis centiàrees que comprà el 1818 a Jaume Llavallol. El succeí el seu fill Pere Mayol i Pujolà (Barcelona, 1819 - 1888).
77
carrer de Manso
Josep Manso i Solà (Borredà, Berguedà 1785 - Madrid 1863). Conde de Llobregat (1844). Capitán general de Aragón (1845), de Valencia (1846-1847) y de Castilla la Nueva (1847). Se distinguió en la Guerra de la Independencia. La calle del General Manso corre
78
jardins de Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, Segarra 1918 - Barcelona 1990). Escritor. Se instaló en Barcelona en 1943. Cultivó todos los géneros literarios: poesía, teatro -clasificado dentro del teatro absurdo-, narrativa y cuentos. Traductor del inglés y del
79
jardins de Marcos Redondo
Marcos Redondo Valencia (Pozoblanco, Córdoba 1893 - Barcelona 1976). Barítono. Empezó su carrera cantando La traviata en el Gran Teatro de Madrid, en el año 1919. En el Liceo de Barcelona debutó en 1923 con Manon Lescaut. Establecido en Barcelona, dejó la
80
jardins de Maria Callas
Maria Anna Cecília Sophia Kalogeropoulos Dimitriadis (Nova York, 1923 - París, 1977). Soprano coneguda amb el nom de Maria Callas. Debutà com a cantant principal amb Tosca a l'Òpera d'Atenes el 1941. El seu debut escènic, però, tingué lloc als quinze anys
81
placeta de María Luz Morales
María Luz Morales Godoy (la Corunya, 1890 - Barcelona, 1980). Periodista i escriptora. Estudià filosofia i lletres. Començà la seva carrera escrivint cròniques de moda per a la revista El Hogar y la Moda; posteriorment, la dirigí. Fou redactora de La Vang
82
jardins de Maria Manonelles
Maria Manonelles i Riera, activista política, va néixer a Mollerussa, el 20 de gener de 1913, des dels 16 anys no deixà mai de ser militant de partits comunistes i catalanistes. Durant la Guerra Civil fou miliciana del POUM. Divorciada del seu primer mari
83
jardins de Maria Matilde Almendros
Maria Matilde Almendros i Carcasona (Manresa, 1922 - Barcelona, 1995). Actriu i locutora de ràdio. L'any 1953 entrà a formar part de la companyia del Teatre Romea. L'any 1954 començà com a locutora a Ràdio Nacional d'Espanya. El 1964 començà a Radio Penin
84
jardins de Maria Mercè Marçal
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 1952 - 1998). Poetessa feminista i nacionalista que col·laborà en diversos moviments i revistes. Participà en la fundació de la col·lecció de Llibres del Mall. Fou guardonada amb el premi Carles Riba, el 1977. Els se
85
carrer del Marquès de Campo Sagrado
Francisco de Asís Bernaldo de Quirós Mariño (Oviedo, Asturias 1763 - Madrid 1836). Capitán general de Cataluña en 1814, 1824 y 1826-1827. Entre otras obras de interés urbanístico positivo hizo llevar las aguas de Montcada a Barcelona. El monumento al Pla
86
passatge de Méndez Vigo
Santiago Méndez Vigo (Oviedo 1790 - Madrid 1860). General liberal. Ministro de la Guerra en 1836. Fue gobernador de Puerto Rico de 1841 a 1844.
87
passatge de Mercader
Abierto en terrenos de la noble familia Mercader. Fueron propietarios Magí de Mercader i de Moragas, Ramon de Mercader i de Novell i de Sadurní, y su hijo Joaquim de Mercader (Mataró, Maresme 1824 - Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat 1904). Historiador
88
passatge del Mercat
Conduce al mercado de la Concepción.
89
jardins de Mercè Vilaret
Mercè Vilaret i Llop (Barcelona, 1943 - 1993). Realitzadora de televisió. Al gener de 1964 començà a treballar a Televisió Espanyola a Miramar. Conreà tots els gèneres: espais dramàtics, reportatges, documentals i sèries d'entrevistes, com ara Mujeres par
90
avinguda de Mistral
Frederic Mistral (Maiano, Provenza 1830 - 1914). Escritor y poeta occitano. Premio Nobel de literatura de 1904.
91
jardins de Montserrat
Pel mateix motiu que el carrer de Montserrat.
92
jardins de Montserrat Roig
Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona 1946 - 1991). Escritora. Licenciada en Filosofía y Letras, trabajó como lectora de catalán en la Universidad de Bristol. Obtuvo el premio Víctor Català por Molta roba i poc sabó (1971), donde describe la generación
93
plaça de Mossèn Jacint Verdaguer
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 1845 - Vallvidrera, 1902). Sacerdot, poeta i escriptor. Vicari de Vinyoles d'Orís (Osona). Fou capellà dels marquesos de Comillas, i residí al Palau Moja, i de la Companyia Transatlàntica. El monument que hi ha a l
94
passatge de Núria
Valle de los Pirineos, en cuyo centro se encuentra el santuario de Nuestra Señora de Núria.
95
plaça de Pablo Neruda
Ricardo Eliecer Neftalí Reyes Basoalto (Parral, 1904 - Santiago de Xile, 1973). Poeta conegut amb el nom de Pablo Neruda. Cònsol a Madrid i Barcelona. Premi Lenin de la pau (1953) i premi Nobel de literatura (1973).
96
passatge de Pagès
Jaume Martí i Gausachs (Gràcia, Barcelona 1801 - 1879) y su hijo, Jacint Martí i Hortal (Barcelona 1836 - 1916) fueron propietarios de los terrenos del lugar donde se abrió el pasaje. En documentos de la época encontramos "passatge del Pagès" hecho que ha
97
carrer de París
Debe su nombre a París, la capital del estado francés.
98
passatge de París
Se puso el nombre por los propietarios de los terrenos en recuerdo de la estancia de Josep Xifré i Daiving en dicha ciudad de París.
99
carrer del Parlament
Recordando los antiguos parlamentos de Cataluña (que no eran equivalentes a cortes). Las cortes eran una asamblea ordinaria, con poder legislativo, convocadas por el rey, que tenía que presidirlas. En cambio, los parlamentos se convocaban accidentalmente
100
carrer de Pau Claris
Pau Claris i Casademunt (Barcelona 1586 - 1641). Político y eclesiástico. Presidente de la Generalitat (1638-1641). Proclamó la República Catalana bajo la protección de Francia.
101
passatge de Pau Hernández
(Rubielos de la Cérida, Teruel 1852 - Roma 1921). Jesuita español. Historiador, pedagogo y escritor. Pasaje abierto en terrenos que fueron de Faustino León Arroyo, vecino de Cintruénigo, Navarra.
102
jardins de Paula Montal
Paula Montal i Farnés (Arenys de Mar, 1799 - Olesa de Montserrat, 1889). Religiosa. L'any 1829 es traslladà amb la seva amiga Agnès Busquets a Figueres, on fundà una escola per a noies, que fou la primera pedra de la futura Congregació de Filles de Maria
103
passatge de Pere Calders
Pere Calders i Rossinyol (Barcelona 1912 - 1994). Narrador, periodista y dibujante. Su obra alcanza un extraordinario tono lírico, combinando la fantasía y el humor, a menudo satírico. Entre otras obras publicó: La glòria del doctor Larén, Gent de l'alta
104
passatge de Permanyer
El primer pasaje construido en el Eixample (antes de 1865). Honra a Francesc Permanyer i Tuyet (Barcelona 1817 - Madrid 1864). Abogado, político y escritor. Militó en el Partido Moderado y después en la Unión Liberal. Fue alcalde de Barcelona en el año 18
105
passatge de Pla
Joan Pla i Moreu (Barcelona 1843 - 1911). Propietario de los terrenos donde se abrió el pasaje, entre 1877 y 1893.
106
jardins del Rector Oliveras
Jaume Oliveras i Prats, rector, nació en L'Hospitalet de Llobregat, en 1884. Fue rector de la parroquia de la Concepció, de Barcelona. Murió en 1953.
107
passatge del Rector Oliveras
Jaume Oliveras i Prats (L'Hospitalet del Llobregat 1884 - Barcelona 1953). Fue rector de la parroquia de la Concepción.
108
jardins de la Reina Victòria
Per la mateixa dedicació que el carrer de la Reina Victòria.
109
carrer de Ribes
Debe su nombre a Ribes de Freser, municipio del Ripollès.
110
carrer de Rocafort
Bernat de Rocafort (? - Aversa, Campania 1309). Uno de los lugartenientes de Roger de Flor en la expedición de los almogávares. Tras la muerte de éste se convirtió en jefe de la Compañía Catalana.
111
passatge de Roger de Flor
Per la mateixa dedicació que el carrer de Roger de Flor.
112
carrer de Roger de Llúria
Roger de Lloria (habitualmente Llúria) i de Amichi (Scalea, Calabria 1250 - Valencia, Horta 1305). Almirante de los grupos catalanes de la Corona de Aragón.
113
jardins de Rosa Deulofeu
Rosa Deulofeu i González, activista i catequista catòlica, nasqué a Barcelona, el 29 d'abril de 1959. Obtingué la diplomatura d'Administració i Relacions Públiques. L'any 1979 guanyà unes oposicions a "La Caixa" on va treballar de secretària de direcció.
114
jardins de Safo
Safo, poetisa griega, nacida en Mitilene, isla de Lesbos, siglo VII a.C. Hija de Escamandrónimo y de Cleis. Residió siempre en esta isla, excepto un periodo de exilio en Sicilia. Sus versos son conocidos con el nombre de Epitalamios, estilización delicada
115
plaça de la Sagrada Família
Pel temple de la Sagrada Família, que hi dóna al davant.
116
passatge d'en Sagristà
Por la masía de Les Corts denominada "Can Sagristà del Pla", propiedad de la familia Sagristà desde el siglo XVIII. Según el proyecto aprobado por el Ayuntamiento de Les Corts, en el año 1877 se abrió el pasaje de Sagristà. El último propietario fue Gaspa
117
passatge de Sant Antoni Abat
Per la mateixa dedicació que el carrer de Sant Antoni Abat.
118
passatge de Sant Pau
Per la mateixa dedicació que el carrer de Sant Pau.
119
ronda de Sant Pere
Nombre dado en recuerdo de la parte de muralla, y baluarte de San Pedro, situado en el punto extremo del antiguo camino de ronda. Y en recuerdo de los hechos de la defensa de Barcelona los años 1697, 1713 y 1714.
120
jardins de Sebastià Gasch
Sebastià Gasch i Carreras (Barcelona, 1897 - 1980). Escriptor i crític d'art. Era membre del Cercle Artístic de Sant Lluc, on conegué el pintor Joan Miró. L'any 1925 inicià la seva activitat com a crític d'art i col·laborà amb la Gaseta de les Arts, D'ací
121
carrer de Sepúlveda
Francisco Sepúlveda y Ramos (Salamanca 1819 - Madrid 1894). Gobernador civil de Barcelona cuando se abrió el Eixample y, anteriormente, de Teruel, Córdoba, Zamora, Alicante y Granada. Abogado y escritor.
122
passatge de Simó
Francesca Simon i Ferrer (Barcelona 1798 - 1876). Propietaria, desde 1867, de terrenos de la heredad Torre Vermella. Agustí Comellas y Francesca Simon fueron propietarios de nueve mujadas y diez mundinas, ocho décimas de la heredad, a principios del siglo
123
jardins de Sofia Barat
Santa Magdalena Sofia Barat y Foufé, nació en Joigny, Francia, el 12 de diciembre de 1779. Fue la fundadora de la Congregación de Religiosas del Sagrado Corazón. Su consagración religiosa tuvo lugar en París el 13 de noviembre de 1801. Formó una primera c
124
passatge de Tasso
Abierto en terrenos de Lluís Tasso i Gonyalons (Maó, Menorca 1817 - Barcelona 1880). Tipógrafo y editor. Matilde de Gayolà i de Delàs estableció en enfiteusis el terreno donde se abrió el pasaje en 1871.
125
jardins de Tete Montoliu
Vicenç Montoliu i Massana (Barcelona, 1933 - 1997). Pianista de jazz cec conegut amb el nom de Tete Montoliu. El seu pare va formar part de l'Orquestra Simfònica del Liceu i de la Banda Municipal. La seva mare, aficionada al jazz, va introduir-lo en aques
126
plaça de Tetuan
Hechos de armas (4 de febrero de 1860). Ocupación de la ciudad del Marruecos por el general Joan Prim al frente de los voluntarios catalanes.
127
jardins de la Torre de les Aigües
Espacio público situado en el interior de la manzana limitada por las calles Roger de Llúria, del Consell de Cent, del Bruc y de la Diputació. En dicho espacio se conserva la antigua torre de suministro de agua al Eixample.
128
passatge de Torres
Pasaje conocido como "de les Torres" cuando se abrió en los parajes Travessera, Torrent Pregon o Lligalbé, en referencia a las torres existentes todavía en dicho lugar.
129
jardins dels Tres Tombs
Cavalcada organitzada a Barcelona pels gremis de llogaters de mules, traginers de mar i bastaixos de capçana per celebrar la diada de llur patró, sant Antoni Abat. Tres genets de costat obrien la comitiva. Visitaven les autoritats i genets i cavalcadures
130
ronda de la Universitat
Construida hacia 1872 cerca de los terrenos de los glacis de la muralla dels Tallers. Su nombre proviene del hecho de que conduce a la plaza de la Universidad.
131
passatge d' Ureña
Abierto en terrenos que fueron de Anselm Riu Fontanillas. Al cierre de esta edición no se había identificado todavía al supuesto personaje a que hace referencia el nombre del pasaje.
132
passatge d' Utset
Josep Utset i Fonullà (Mataró, Maresme 1839 - Barcelona 1904). Platero. Marido de Anna Romans i Jordà, propietaria de los terrenos adjudicados por su madre Francesca Jordà i Gelabert y su hermano Eugeni en el año 1873. Los terrenos que pertenecían a la fi
133
passatge de Valeri Serra
Valeri Serra i Boldú (Castellserà, Urgell 1875 - Barcelona 1938). Folclorista y publicista. Creador del Archivo de Tradiciones Populares (1928).
134
carrer de Viladomat
Antoni Viladomat i Manald (Barcelona 1678 - 1755). Pintor. Cultivó preferentemente el género religioso. Propuesta de Víctor Balaguer.
135
carrer de Vilamarí
Bernat de Vilamarí (? - ? 1516). Almirante. Señor de Palau-saverdera. Conde de Capaccio. Capitán general de la armada de la corona catalano-aragonesa.
136
passatge de Vilaret
Antònia Vilaret i Ojeda fue propietaria de una parte de los terrenos que fueron de Antoni de Magarola i d'Ardena.
137
carrer de Villarroel
Antoni de Villarroel i Peláez (Barcelona 1656 - Segovia 1742). Comandante supremo de las fuerzas catalanas defensoras de Barcelona en 1714.