Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

OPOS > TEMA 4 > Flashcards

TEMA 4 Flashcards

1
Q

INTRODUCCIÓ (TEMA 4)

A

Pel que fa a la diversitat humana, podem trobar dues visions: per una part trobam la desigualtat i per una altra la riquesa amb aspectes positius com l’empatia i la comprensió. L’escola ha d’apostar per aquesta segona visió.

De la mateixa manera, es pot considerar com una bona práctica educativa a aquella que té una bona atenció a la diversitat.

LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984.2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016, D.39/2011

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

DIVERSITAT

A

Segons Belmonte (2009), la diversitat és tot allò que fa a les persones i als col·lectius diferents. Les diferències individuals dels éssers humans han de concebre’s com una potencialitat enriquidora de l’acció educativa. Per això, el docent ha d’estar preparat per evitar que les diferències es converteixin en desigualtats i desavantatges per a l’alumnat i, per contra, ha de procurar l’enriquiment i aprenentatge. A més, la diversitat és inherent a la naturalesa humana, ja que tots per molt semblants que puguem parèixer, som diferents.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

FACTORS DE LA DIVERSITAT

A

Belmonte (2009):

  • FÍSICS: sexe, edat cronològica i desenvolupament corporal.
  • SOCIOCULTURALS: procedència social, cultural o geogràfica, nivell econòmic, família, valors, creences, costums, hàbits, entorn…
  • ACADÈMICS: capacitat d’aprenentatge, coneixements previs adquirits, motivació, estil d’aprenentatge, estil cognitiu, tipus de reforç, ambient d’aprenentatge, ritme d’aprenentatge, habilitats socials…
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A

El concepte d’atenció a la diversitat, com ha assenyalat Pulido i Carrión (2008) ha quedat incorporat dins el discurs pedagògic oficial amb l’apartat “atenció a la diversitat” de la normativa educativa vigent (LOMLOE, RD.126/2014, D.32/2016, D.39/2011).

Aquest terme no ha estat cap novetat, ja que sempre ha existit, però no sempre s’ha reconegut. L’atenció a la diversitat es basa a conèixer les característiques dels i les alumnes per establir un procés d’ensenyament- aprenentatge personalitzat.

És el conjunt d’actuacions dirigides a donar resposta a les diferents capacitats, ritmes, estils, interessos i motivacions. És conèixer les característiques de l’alumnat i establir un procés d’ensenyament-aprenentatge personalitzat que atengui totes les seves necessitats.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

NIVELLS CONCRECIÓ CURRICULAR ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A
  • 1r NIVELL: L’administració educativa de les Illes Balears ha d’adaptar la LOMLOE i el RD.126/2014 i el RD.157/2022 a la realitat de la seva comunitat autònoma. D’aquí neixen el D.32/2014 i el D.39/2011.
  • 2n NIVELL: Cada centre educatiu concreta aquest decret en el seu projecte educatiu de centre (PEC). En aquest, hi apareix la concreció del currículum adaptada a les característiques del centre i de l’entorn més pròxim.
  • 3r NIVELL: El PEC es concreta a la programació d’aula i a les característiques del grup-classe al qual es dirigeix.
  • 4t NIVELL: És per aquell alumnat que ho requereixi i tracta de l’adaptació curricular individualitzada, la qual s’explicarà en l’apartat número 5 (mesures educatives específiques).
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

PRINCIPIS LOMLOE

A

A l’Article 1 de la LOMLOE trobam una sèrie de principis referits a l’atenció a la diversitat: a, b, c, e, k, l

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

PRINCIPIS LOMLOE: ARTICLE 1, a)

A

a) La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat sense que existeixi cap discriminació per raó de naixement, sexe, origen racial, ètnic o geogràfic, discapacitat, edat, malaltia, religió o creences, orientació sexual o identitat sexual o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

PRINCIPIS LOMLOE: ARTICLE 1, b)

A

b) L’equitat, que garanteixi la igualtat d’oportunitats per al ple desenvolupament de la personalitat a través de l’educació, la inclusió educativa, la igualtat de drets i oportunitats, també entre dones i homes, que ajudin a superar qualsevol discriminació i accessibilitat universal a l’educació, i que actuï com a element compensador de les desigualtats personals, culturals, econòmiques i socials, amb especial atenció a les que deriven de discapacitat, d’acord amb el que està establert en la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, ratificada l’any 2008 a Espanya.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

PRINCIPIS LOMLOE: ARTICLE 1, c)

A

c) La transmissió i posada en pràctica de valors que afavoreixin la llibertat personal, la solidaritat, la tolerància, la igualtat, el respecte i la justícia, així com que ajudin a superar qualsevol tipus de discriminació.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

PRINCIPIS LOMLOE: ARTICLE 1, e)

A

e) La flexibilitat per adaptar l’adequació a la diversitat d’aptituds, interessos, expectatives i necessitats de l’alumnat, així com els canvis que experimenten l’alumnat i la societat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

PRINCIPIS LOMLOE: ARTICLE 1, k)

A

k) L’educació per a la convivència, el respecte, la prevenció de conflictes i la resolució pacífica d’aquests, així com la no violència en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social, i en especial en la de l’assetjament escolar i el ciber-assetjament amb la finalitat d’ajudar l’alumnat a reconèixer tota la forma de maltracte, abús sexual, violència o discriminació, i reacció enfront d’aquesta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

PRINCIPIS LOMLOE: ARTICLE 1, l)

A

l) El desenvolupament de la igualtat de drets, deures i oportunitats, el respecte a la diversitat afectivo-sexual i familiar, el foment de la igualtat efectiva de dones i homes a través de la consideració del regiment de la coeducació de nins i nines, l’educació afectivo-sexual, adaptada al nivell maduratiu, i la prevenció de la violència de gènere, així com el foment de l’esperit crític i la ciutadania activa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

PRINCIPIS RD.126/2014 + D.32/2014

A

Es fa referència a les actuacions que s’han de dur a terme en relació als materials, metodologies, distribució de temps i espai, atenció i avaluació individualitzada, adaptacions, etc.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

PRINCIPIS RD.984/2021

A

En el RD.984/2021 trobam una sèrie d’articles referits a l’atenció a la diversitat: article 3, 5, 6, 8, 9

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

PRINCIPIS RD.984/2021: ARTICLE 3

A

Article 3. Els referents de l’avaluació s’han d’incloure en les corresponents adaptacions del currículum, sense que això pugui impedir la promoció al següent curs o etapa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

PRINCIPIS RD.984/2021: ARTICLE 5

A

Article 5. Mares, pares o tutors legals han de participar en l’evolució del procés educatiu i conèixer les decisions relatives a la seva avaluació i promoció, col·laborant en les mesures de suport o reforç que adoptin els centres per facilitar el seu progrés educatiu.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

PRINCIPIS RD.984/2021: ARTICLE 6

A

Article 6. Els processos d’avalució s’han d’adaptar a les circumstàncies de l’alumnat amb NESE. S’han d’utilitzar instruments d’avaluació variats, diversos i adaptats a les diferents situacions d’aprenentatge, que permetin la valoració objectiva de tot l’alumnat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

PRINCIPIS RD.984/2021: ARTICLE 8

A

Article 8. Els centres han d’elaborar programes de reforç o d’enriquiment curricular que permetin la millora del nivell de competències de l’alumnat que ho requereixi, amb ajuda de les orientacions de l’administració educativa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

PRINCIPIS RD.984/2021: ARTICLE 9

A

Article 9. Si després d’aplicar les mesures ordinàries suficients, hi ha un desfasament curricular o dificultats d’aprenentatge de l’alumnat, l’equip docent pot considerar la permanència un any més en el mateix curs. Aquest equip ha d’organitzar un pla específic de reforç per a què durant aquell curs pugui arribar al grau d’aquisició de les competències. Aquesta decisió només es podrà adoptar una vegada durant l’etapa i tendrà, en tot cas, un caràcter excepcional.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

ALTRES PRINCIPIS ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A

P3, I, N, CI, IP, I, S2, G, H, EIO

  • PRESÈNCIA, PARTICIPACIÓ I PROGRÉS: tothom hi ha de tenir lloc, hi ha de participar i ha de prosperar d’acord amb la seva situació inicial.
  • INTEGRACIÓ: tot l’alumnat ha de ser escolaritzat en centres ordinaris.
  • NORMALITZACIÓ: beneficar-se dels serveis educatius ordinaris.
  • COEDUCACIÓ I INTERCULTURALITAT: s’ha de fomentar la igualtat i la no discriminació per raó de sexe o de procedència.
  • INDIVIDUALITZACIÓ I PERSONALITZACIÓ: han de rebre l’atenció educativa ajustada a les característiques de cadascú.
  • INCLUSIÓ: ha de ser una escola oberta per a tothom.
  • SECTORITZACIÓ DELS SERVEIS: han de rebre tots aquells serveis, atenció i suports necessaris en el seu entorn geogràfic.
  • GLOBALITZADORA: ha de procurar ser el més completa possible.
  • HETEROGENEÏTAT: ha de respectar les diverses manifestacions personals i educatives.
  • EQUITAT I IGUALTAT D’OPORTUNITATS: tothom ha de tenir el mateix tracte.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

ESTRATÈGIES ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A
  • ESTRATÈGIES GENERALS (Tornero, 2017)

- ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

ESTRATÈGIES GENERALS ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A

Segons Tornero (2017):

  • Aprenentatge cooperatiu en equips heterogenis.
  • Treball per projectes.
  • Grups multinivell.
  • Tallers i racons.
  • Grups interactius.
  • Grups flexibles.
  • Co-tutoria i co-ensenyança.
  • Diversificació de l’avaluació.
  • Suport dins l’aula.
  • Tutoria entre iguals.
  • Desdoblaments.
  • TIC i ús de material manipulatiu i multisensorial.
  • Col·laboració amb les famílies.
  • Coordinació docent.
  • Adaptació de recursos educatius.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

ESTRATÈGIES ESPECÍFIQUES ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

A

Per a cada una de les necessitats. A tall d’exemple, per a l’alumnat amb problemes auditius es poden utilitzar equips de freqüència modulada, subtítols a les exposicions orals o audiovisuals, l’anticipació de vocabulari o l’ús d’auriculars; per a l’alumnat amb TDAH es poden emprar horaris i material estructurat, l’ús de bolles manejables, estratègies com el passeig legal o la utilització del quadern únic; etc.

24
Q

MESURES ORGANITZATIVES: CONTEXTOS

A
  • Estatal i autonòmic
  • Centre educatiu
  • Aula
25
Q

MESURES ORGANITZATIVES: CONTEXT ESTATAL I AUTONÒMIC

A

Organització de l’atenció a la diversitat a través de la regulació de lleis que orienten al docent per a la presa de decisions. D’entre tota la legislació, cal fer especial referència a la relacionada amb els aspectes d’atenció a la diversitat, com són:

  • Llei Orgànica 3/2020, de 29 de desembre (LOMLOE)
  • Reial Decret 126/2014
  • Reial Decret 157/2022
  • Decret 32/2014 modificat pel Decret 28/2016
  • Decret 39/2011
26
Q

MESURES ORGANITZATIVES: CONTEXT CENTRE EDUCATIU

A
  • Modalitats d’organització
  • Instruments d’organització del centre
  • Establiment de plans i actuacions
27
Q

MESURES ORGANITZATIVES: CONTEXT CENTRE EDUCATIU (MODALITATS D’ORGANITZACIÓ)

A
  • INCLUSIÓ: tot l’alumnat junt dins l’aula ordinària treballant els mateixos continguts de forma adaptada.
  • INTEGRACIÓ PARCIAL: determinats alumnes treballen dins l’aula i fora d’ella.
  • AULA D’EDUCACIÓ ESPECIAL: ja sigui UEECO o dins un centre específic.
28
Q

MESURES ORGANITZATIVES: CONTEXT CENTRE EDUCATIU (INSTRUMENTS D’ORGANITZACIÓ DEL CENTRE)

A
  • PEC: Projecte Educatiu de Centre
  • ROF: Reglament d’Organització i Funcionament
  • PCC: Projecte Curricular de Centre
  • PGA: Programació General Anual
    On es contemplen els compromisos, mesures i actuacions que el conjunt de la comunitat educativa adopta respecte a l’atenció a la diversitat.
29
Q

MESURES ORGANITZATIVES: CONTEXT CENTRE EDUCATIU (ESTABLIMENT DE PLANS I ACTUACIONS)

A
  • PLA D’ACOLLIDA: assegura la bona inclusió en la vida escolar.
  • PROGRAMES D’ATENCIÓ PRIMERENCA: a educació infantil
  • AULES ENLLAÇ: alumnat d’IT que desconeixen la llengua.
    PLA D’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: és el document per excel·lència que recull l’atenció a la diversitat de l’escola. S’hi contemplen: finalitats, línies generals i criteris, alumnat a qui fa referència, marc teòric i legal d’atenció a la diversitat, procediments per a la detecció i valoració de les necessitats educatives, descripció de les mesures organitzatives i curriculars, organització i coordinació dels recursos humans i materials, col·laboració amb instàncies externes, mecanismes i procediments d’avaluació del PAD.
30
Q

MESURES ORGANITZATIVES: CONTEXT AULA

A

Aprofitar recursos didàctics de l’aula, organització, accés i ubicació adequada del material, eliminar barreres arquitectòniques, adequar el condicionament de l’aula (temperatura, il·luminació…), flexibilitzar els processos, recursos i espais, afavorir l’autonomia i la cooperació, estimular la interacció comunicativa, plantejar metodologies polivalents i flexibles…

31
Q

MESURES CURRICULARS DINS EL PEC

A

Dins el PEC trobam el Projecte Curricular de Centre (PCC), el qual orienta a l’equip docent a donar resposta a la diversitat mitjançant una determinada organització i planificació dels programes educatius, dels espais i temps i de la distribució dels recursos, etc.

32
Q

EL PCC CONSIDERA LES NECESSITATS DE L’ALUMNAT EN RELACIÓ A:

A
  • Uns objectius d’etapa adaptats a totes les capacitats i unes seqüències de continguts adequades als diferents ritmes d’aprenentatge dels grups heterogenis. Així, es tracta de prioritzar, reduir, eliminar o seleccionar els objectius i continguts.
  • Unes metodologies variades, globals i individualitzades dels processos educatius amb diferents tipologies d’activitats.
  • Un ajustament dels criteris i dels estàndards d’aprenentatge avaluables en funció del progrés realitzat respecte al nivell de competència curricular inicial. A més, s’han de diversificar les tècniques i els instruments d’avaluació.
33
Q

LES PROGRAMACIONS D’AULA I LES UNITATS DIDÀCTIQUES PLANTEGEN ACTIVITATS DE:

A
  • DIAGNÒSTIC: reconèixer la diversitat, detectar necessitats, informar a altres professionals, adaptar el disseny d’aula…
  • D’ENSENYAMENT I APRENENATTGE: aprendre els continguts, realitzar tasques…
  • D’AVALUACIÓ: feed-back, consecució o no dels objectius, informació per a les futures activitats i per al plantejament del procés d’E-A.
34
Q

ADAPTACIONS CURRICULARS

A
  • Adaptacions de comunicació i accés (ACA)
  • Adaptacions curriculars no significatives (ACNS)
  • Adaptacions curriculars significatives (ACS)
35
Q

ADAPTACIONS DE COMUNICACIÓ I ACCÉS (ACA)

A

Són les modificacions dels elements del currículum que faciliten i possibiliten el desenvolupament curricular i que es refereixen als elements organitzatius, als recursos de tot tipus i a l’optimització d’aquests perquè els alumnes amb necessitats educatives puguin accedir al currículum general (no afecten el currículum).

Poden ser físiques o de comunicació:

  • D’accés físic: en són exemples l’eliminació de barreres arquitectòniques, la il·luminació, la sonoritat, el mobiliari adaptat, el material específic…
  • D’accés a la comunicació: en són exemples els sistemes alternatius de comunicació (Braille, lupes, ordinadors, gravadores, llenguatge de signes, audiòfons…).
36
Q

ADAPTACIONS CURRICULARS NO SIGNIFICATIVES

A

Adapta el currículum a l’estil d’aprenentatge de l’alumnat. Són modificacions que no afecten el grau de consecució dels objectius generals ni de les competències clau. Són estratègies de suport a l’aprenentatge que afecten els objectius, continguts, metodologia i criteris d’avaluació d’elements del currículum no prescriptius per ajustar el grau de dificultat al nivell de competència de l’alumnat i el seu estil d’aprenentatge. Tenen, per tant, un caràcter preventiu i de compensació de la diferència. Són assumibles pel tutor a l’aula. No poden representar un desfasament curricular de més de dos cursos acadèmics.

Les ACNS estan adreçades als alumnes que tenen dificultats per seguir la classe amb el mateix mètode, agrupament, activitats i avaluació que la resta i podria seguir el nivell del grup amb una petita modificació en alguns dels elements anteriors.

En són exemples, les adaptacions de temps (donar més temps per fer les activitats), d’activitats (augmentar mida de la lletra, tenir suports visuals, diversificar tipus de preguntes), de metodologia (multisensorial, treball per projectes, aprenentatge cooperatiu, agrupaments flexibles…), de tècniques i instruments d’avaluació…

37
Q

ADAPTACIONS CURRICULARS SIGNIFICATIVES

A

Són estratègies educatives que tenen l’objectiu de facilitar el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumnat que presenta NESE. Les adaptacions curriculars han de ser estimulants, actives, flexibles i personalitzades, han de respectar el ritme d’aprenentatge i han de partir dels coneixements previs, han de contemplar una avaluació contínua i global, i han de potenciar la socialització i l’autonomia. Hi ha diferents tipus d’adaptacions curriculars, però l’única que es contempla com a mesura de suport específic és l’adaptació curricular significativa (ACS).

Les ACS s’aparten de manera substancial dels elements del currículum (eliminen o introdueixen elements curriculars específics) i afecten el grau de consecució dels objectius establerts per a cada etapa i de les competències clau (desfasament curricular de dos cursos). Els serveis d’orientació han de determinar la decisió d’aplicar una ACS després de fer una avaluació psicopedagògica.

38
Q

MESURES DIDÀCTIQUES

A

Cal afavorir el treball individual per tal de potenciar l’autonomia de l’alumnat, així com el treball en equip en grups heterogenis, ja que fa possible la cooperació, la tutorització d’uns alumnes a altres, l’ajuda mútua, l’aprenentatge entre iguals…

A més, cal que sempre es treballi amb diferents recursos materials (visuals, tàctils, TIC, sortides…) i s’aprofitin els recursos humans com a suports per facilitar l’aprenentatge. Com s’ha comentat, cal proposar activitats didàctiques enfocades dins una metodologia adaptada, flexible i inclusiva, a més de tenir en compte una avaluació global i de procés.

D’aquesta manera és molt important flexibilitzar els processos, els recursos, els espais i el temps per tal d’afavorir l’autonomia i el desenvolupament personal. S’han d’afavorir les experiències i vivències per garantir l’aprenentatge significatiu, i estimular la interacció i la comunicació entre l’alumnat.

39
Q

INCLUSIÓ

A

El concepte d’inclusió com a principi d’actuació es fonamenta en la solidaritat, la igualtat d’oportunitats i la cooperació, i desafia idees i actuacions excloents.

40
Q

NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU (D.39/2011)

A

L’alumnat considerat amb necessitats específiques de suport educatiu segon l’Article 13 del Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics és:

  • NEE
  • DEA
  • AC
  • CP/HE
  • IT
41
Q

NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS (NEE)

A

L’alumnat amb necessitats educatives especials que requereix, durant un període d’escolarització o durant tota l’escolarització, determinats suports i atencions educatives adaptades a l’ordinària i específiques derivades d’una discapacitat, de trastorns greus de conducta o emocionals o de trastorns generalitzats de desenvolupament.

Retard maduratiu (RM), discapacitat intel·lectual (DI), trastorn greu de conducta (TGC), trastorn de l’espectre autista (TEA), discapacitat motòrica (DM), discapacitat sensorial auditiva (DSA), discapacitat sensorial visual (DSV), trastorn emocional greu (TEG), trastorn del neurodesenvolupament (TN).

42
Q

DIFICULTATS ESPECÍFIQUES D’APRENENTATGE (DEA)

A

L’alumnat amb dificultats específiques d’aprenentatge causades per trastorns de l’aprenentatge (TA), trastorns per dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDA/H) i trastorns greus del llenguatge (TGL).

43
Q

CONDICIONS PERSONALS O HISTÒRIAL ESCOLAR (CP/HE)

A

L’alumnat amb un desfasament curricular de dos o més cursos per condicions personals greus de salut o derivades de factors socials, econòmics, culturals, geogràfics i ètnics.

Alumnat que rep assistència educativa per trobar-se en situació de convalescència perllongada o intermitent (AED), malalties cròniques (MC), alumnat amb minories ètniques o culturals en desavantatge social (MEC), alumnat estranger amb desconeixement de la cultura i d’alguna de les llengües cooficials amb una problemàtica social o cultural associades (AE+PSC), alumnat amb perfil d’exclusió social (PES), alumnat de famílies desplaçades per motius laborals procedents d’altres comunitats, amb escolarització irregular (FDML), alumnat en declaració de desemparament o tutela administrativa (DDTA).

44
Q

INCORPORACIÓ TARDANA (IT)

A

Alumnat d’incorporació tardana al sistema educatiu espanyol amb desconeixement de la cultura i d’alguna de les dues llengües oficials.

45
Q

NEE A LES DIFERENTS ÀREES

A

Martínez (2017):

  • LLENGÜES: dificultats en el llenguatge oral, en l’adquisició de la lectoescriptura i en la comprensió lectora. Ajudes: donar més temps, fer servir imatges, no corregir totes les faltes ortogràfiques…
  • MATEMÀTIQUES: problemes per accedir al pensament abstracte, en la resolució de problemes, en la comprensió lectora i en el càlcul aritmètic. Ajudes: donar suport visual, utilitzar material estructurat i manipulatiu…
  • CIÈNCIES: dificultats en l’autonomia personal, en els hàbits personals d’autocontrol, ordre i cura d’objectes, en la relació amb els altres, en la higiene, en l’alimentació i en la cura personal, dificultats en la comprensió de conceptes, en l’adquisició de procediments, etc. Ajudes: realitzar activitats experimentals i vivencials, estipular contractes de comportament…
  • EDUCACIÓ ARTÍSTICA I FÍSICA: problemes motrius i perceptius, coordinació corporal, vivències i possibles sentiments negatius (vergonya, timidesa…). Ajudes: donar més temps, simplificar les activitats…
46
Q

PROCÉS ADAPTACIONS CURRICULARS

A
  • DETECCIÓ: La família, el centre o altres sol·liciten fer una valoració de l’alumnat a l’UOEP.
  • VALORACIÓ I IDENTIFICACIÓ: L’UOEP fa l’avaluació psicopedagògica: enrevistes familiars i de l’entorn proper, observació a l’aula i el pati, administració de proves psicopedagògiques, coordinació amb serveis externs…
  • DIAC: En el cas que l’UOEP valori positivament el plantejament d’adaptacions i mesures, el tutor i docents, juntament amb l’equip de suport ha d’elaborar el DIAC.
47
Q

DOCUMENT INDIVIDUALITZAT D’ADAPTACIONS CURRICULARS (DIAC)

A

Hi consten les següents dades: dades d’identificació, data d’elaboració, durada i persones implicades, informe sobre la història personal, dades rellevants curriculars, nivell de competència curricular, estil d’aprenentatge i motivacions per aprendre, contextos (escolar i sociofamiliar), necessitats educatives, proposta d’adaptacions, modalitat de suport, col·laboració amb la família, la qual ha de ser coneixedora del document i l’ha de signar, criteris de promoció, les observacions i el seguiment del DIAC.

El DIAC és elaborat pel docent, PT, AL, seguint les orientacions de l’UOEP. Les famílies tenen dret a sol·licitar els informes.

48
Q

MESURES ESPECÍFIQUES ADAPTACIONS CURRICULARS INDIVIDUALITZADES

A
  • Flexibilitació del currículum per alumnes amb altes capacitats
  • Pla de compensació educativa
  • Permanència d’un any
49
Q

FLEXIBILITZACIÓ DEL CURRÍCULUM PER ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS

A

Adoptar plans d’actuació i programes d’enriquiment curricular que permetin desenvolupar al màxim les seves capacitats. Es poden impartir continguts dels cursos superiors o ampliar els del curs vigent.

Aquestes mesures s’adopten sempre que es consideri favorable i no perjudiqui la socialització d’aquest alumnat.

50
Q

PLA DE COMPENSACIÓ EDUCATIVA

A

Mesura extraordinària i específica d’atenció a la diversitat dirigida a compensar les NEE originades per estar en situacions socials o culturals desfavorides. Es proporcionen uns aprenentatges mínims i funcionals.

51
Q

PERMANÈNCIA D’UN ANY

A

L’alumne podrà repetir una sola vegada durant l’etapa de primària amb un pla específic de reforç o de recuperació on s’esmenti com pot millorar.

Es considera una mesura de caràcter excepcional. Es pren després d’haver esgotat totes les altres mesures ordinàries. A més, és una decisió presa per tot l’equip docent amb importància del criteri del tutor.

52
Q

CONCLUSIONS (TEMA 4)

A

La nostra societat ha d’acceptar la diversitat com una font de desenvolupament i riquesa; de la mateixa manera, a partir d’aquesta, el docent ha de procurar l’enriquiment i aprenentatge de tot l’alumnat, considerant així una bona atenció a la diversitat com una bona pràctica educativa. Però, per poder atendre aquesta diversitat, el docent ha de considerar l’adaptació curricular individualitzada per aquell alumnat que ho necessiti.

Com a mestres hem de procurar la igualtat d’oportunitats i l’adaptació de l’entorn i de la nostra proposta educativa, ja que no són els alumnes els qui s’han d’adaptar a l’escola, sinó que és l’ensenyança s’ha d’adaptar al ritmes, necessitats, capacitats, característiques i motivacions de cada alumne. Per tant, és fonamental la formació docent en aquesta matèria.

53
Q

CITA CONCLUSIONS (TEMA 4)

A

Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita de Ignacio Estrada que es pot aplicar al dia a dia de l’aula i, especialment en relació amb l’atenció a la diversitat: “Si un nin no pot aprendre de la manera que ensenyam, potser hem d’ensenyar de la manera en què ell aprèn”.

54
Q

BIBLIOGRAFIA (TEMA 4)

A
  • Álvarez, L. i Soler, E. (2016). La diversidad en la práctica educativa.
  • Garrido, R. (2016). Las adaptaciones curriculares: de la teoría a la práctica.
  • González, L. (2012). Guía de necesidades educativas especiales.
  • López, M. (2014). Construyendo una escuela sin exclusiones.
  • Martínez Gil, M. V. (2017). Bones pràctiques per a la inclusió.
  • Tricoy, S. (2011). La atención a la diversidad en el aula.
  • Tornero Oliver, M. (2017). Diversitat a l’escola i escoles diverses: tres exemples diferents del tractament de la inclusió.
  • Belmonte (2009)
  • Pulido i Carrión (2008)
55
Q

LEGISLACIÓ (TEMA 4)

A
  • Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
  • Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
  • Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
  • Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
  • Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.
  • Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa de centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics.

OPOS (28 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions