Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

OPOS > TEMA 16 > Flashcards

TEMA 16 Flashcards

1
Q

INTRODUCCIÓ (TEMA 16)

A

Actualment és indiscutible que la lectura constitueix un factor fonamental per al desenvolupament de l’ésser humà i, per tant, dels infants. Per això, en el Decret 32/2014 es contempla, en els currículums de llengües, el bloc 5 de continguts anomenat “educació literària”. S’hi estableix la necessitat d’afrontar les competències específiques que manifesten la lectura i la interpretació de textos literaris.

L’educació literària, des del punt de vista escolar, es concep com una aproximació a la literatura des de les seves expressions més senzilles per afavorir experiències plaents amb la lectura i la recreació de textos literaris per a crear un hàbit i un gust lector com reforça les habilitats que permeten cercar, processar informació, etc.

Tant és això que, tenint en compte el currículum, la pràctica docent ha d’incorporar un temps no inferior a trenta minuts de lectura diària a tots els cursos de primària.

LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

EVOLUCIÓ ENSENYANÇA LITERÀRIA

A

Fins a l’edat mitjana, l’educació literària era exclusiva de minories, ja que poca gent sabia llegir. A partir del segle XIX i bona part del XX, l’objectiu prioritari de l’ensenyança obligatòria era ensenyar literatura i s’orientava a la creació de consciència nacional.

A partir del 1960, l’educació literària es va orientar a l’adquisició d’hàbits i competències lectores. Va sorgir un nou model didàctic on s’introduïren textos específics prèviament seleccionats.

Ja al 1980, el text literari apareix a les aules com un ús comunicatiu a través del qual les persones intenten donar sentit a la pròpia experiència, indagar sobre la identitat individual i col·lectiva, emprar el llenguatge d’una manera creativa, crear gust per la lectura, etc.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

ORIGEN EDUCACIÓ LITERÀRIA DINS EL CONTEXT ESCOLAR

A

La inclusió de l’educació literària dins el context escolar neix de la necessitat que l’alumnat senti emoció davant la lectura de textos literaris, que incrementi el seu hàbit lector i que s’impulsi la seva capacitat expressiva.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

OBJECTIUS D32/014 RESPECTE A LA LITERATURA

A
  • Aprendre la pròpia llengua: estructures, vocabulari, normes…
  • Desenvolupar el sentit crític: assumir visió del protagonista, defensar postures..
  • Desenvolupar i potenciar la imaginació i la creativitat
  • Fomentar la personalitat de l’alumnat: valors, orientacions…
  • Conèixer i comprendre els problemes humans: cultura, normes…
  • Accedir a la literatura dels adults o literatura més complexa.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

AMB LA COMPETÈNCIA CL S’ACONSEGUEIX DESENVOLUPAR UNA SÈRIE D’HABILITATS

A
  • Comprensió lectora
  • Hàbits de lectura
  • Capacitat per a l’anàlisi i la interpretació de textos
  • Disposició afectiva cap al gaudi de les obres literàries
  • Escriptura de textos produïts amb intenció literària
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

CONTINGUTS EDUCACIÓ LITERÀRIA

A

Els continguts que s’han de treballar han d’estar enfocats a l’escolta, la dramatització, la lectura personal, silenciosa i en veu alta, l’autonomia lectora, els contes tradicionals, la comprensió i creació de textos literaris, la identificació de recursos retòrics, jocs retòrics…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

METODOLOGIA EDUCACIÓ LITERÀRIA

A

No s’han d’emprar pas tant models tradicionals repetitius o models formalistes o estructuralistes (comentaris de text), sinó que s’han d’emprar models més pragmàtics, els quals inclouen enfocaments didàctics que giren entorn a la formació d’hàbits de lectura i al plaer que generen els textos, a més de preocupar-se per les expectatives i les idees culturals prèvies de l’alumnat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

MANIFESTACIONS LITERÀRIES

A

Dins les manifestacions literàries s’hi troben la literatura infantil, endevinalles, embarbussaments, refranys, etc.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

LITERATURA INFANTIL

A

És la part de la creació literària universal que pel seu contingut i forma connecta amb l’alumnat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

TIPUS LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

A

Els tipus de literatures infantils i juvenils poden ser creades específicament per infants, poden estar adaptades a les característiques infantils (un llibre que primerament no era per infants es pot adaptar a ells com el Petit Príncep) i poden ser creades pels mateixos infants i adolescents.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

GÈNERES LITERARIS

A
  • Narrativa
  • Lírica
  • Teatre
  • Cinematogràfic
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

NARRATIVA

A

La narrativa és la que compta amb la major difusió i solen ser les preferides pels alumnes. Aquestes es poden dividir en narrativa d’autors i en narrativa oral.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

NARRATIVA: D’AUTORS

A
  • Conte
  • Novel·la
  • Faula
  • Còmic
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE)

A

El conte és una narració breu, oral o escrita, d’un succés imaginari amb un argument senzill (introducció, nus, desenllaç) on la finalitat pot ser moral o recreativa. Estimula la imaginació dels infants.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: tipus)

A
  • Contes folklòrics recreats
  • Contes meravellosos
  • Contes realistes
  • Contes romàntics
  • Contes surrealistes
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: folklòrics recreats)

A

Contes folklòrics recreats: es basen en una lluita entre el bé i el mal, amb personatges arquetips.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: meravellosos)

A

Contes meravellosos: màgics, adversaris sobrenaturals, encanteris, tasques sobrehumanes, protectors, ajudants, objectes màgics, rondalles.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: realistes)

A

Contes realistes: presenten una ubicació temporal i espacial definida, les accions són possibles i els seus personatges també.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: surrealistes)

A

Contes surrealistes: parteixen d’elements reals coneguts i passen accions i trames enginyoses i exagerades.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (CONTE: romàntics)

A

Contes romàntics: sentimentals, tristos, personatges impulsats per amor…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (NOVEL·LA)

A

La novel·la és el gènere per excel·lència de la literatura per a adolescents. Podem trobar-ne de clàssica i d’actual.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (NOVEL·LA: tipus)

A

. D’aventures

  • Històriques
  • De policies
  • D’intriga
  • De ciència ficció
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (CÒMIC)

A

El còmic és una sèrie de dibuixos que constitueixen un relat. Poden estar en paper o en format digital (e-comic, webcòmic). Els seus elements més característics són les vinyetes, les bafarades i els dibuixos. La seva estètica pot ser variada.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

NARRATIVA: D’AUTORS (FAULA)

A

La faula és un recurs fàcil i senzill amb poques accions i diàleg. Hi apareix un conflicte o problema que el protagonista no soluciona bé. L’alumnat pot proposar solucions creatives. Per exemple, la xigala i la formiga.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

NARRATIVA: ORAL

A
  • Llegenda

- Mite

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

NARRATIVA: ORAL (LLEGENDA)

A

La llegenda és un relat d’un fet extraordinari que es dóna com a fet que ha succeït en la realitat. Sol estar lligat a un lloc geogràfic. Ex: Drac de na Coca.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

NARRATIVA: ORAL (MITE)

A

El mite és una narració d’un fet passat amb presència de personatges com déus, heroïnes… amb un significat religiós, filosòfic, mitològic. Ex: Hèrcules.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

LÍRICA O POESIA

A

La lírica o la poesia té una finalitat estètica , és a dir, pretén crear bellesa. Hi abunden recursos rítmics, melòdics, jocs de paraules i figures literàries. La poesia en educació primària ha de tenir cant, musicalitat i diversió. Cal presentar-ne de diferents tipus: segons el seu origen i segons la tendència genèrica.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

LÍRICA O POESIA: SEGONS ORIGEN

A
  • Poesia folklòrica o tradicional
  • Poesia d’autors
  • Poesia feta per l’alumnat
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

LÍRICA O POESIA: SEGONS ORIGEN (FOLKLÒRICA O TRADICIONAL)

A

Poesia folklòrica o tradicional: romanços, conjurs, embarbussaments, endevinalles, refranys…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

LÍRICA O POESIA: SEGONS ORIGEN (D’AUTORS)

A

Poesia d’autors: autors identificables com Mario Benedetti.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA

A
  • Poesia sense sentit
  • Poesia narrativa
  • Poesia descriptiva
  • Poesia lírica
  • Poesia temàtica
33
Q

LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (SENSE SENTIT)

A

Poesia sense sentit: es caracteritza per ser essencialment rítmica com embarbussaments, argots, poemes sonors…

34
Q

LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (NARRATIVA)

A

Poesia narrativa: textos rimats que desenvolupen un o diversos motius o anècdotes.

35
Q

LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (DESCRIPTIVA)

A

Poesia descriptiva: es basa en l’observació d’objectes, persones, animals com les endevinalles.

36
Q

LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (LÍRICA)

A

Poesia lírica: centrada en els sentiments individuals del poeta i lector i es caracteritza per l’ús de recursos literaris.

37
Q

LÍRICA O POESIA: SEGONS TENDÈNCIA GENÈRICA (TEMÀTICA)

A

Poesia temàtica: amor, mort, fenòmens, vida…

38
Q

GÈNERE DRAMÀTIC O TEATRE

A

El gènere dramàtic o el teatre no narra fets, sinó que mostra la realitat tal com és, sense mediacions de manera directa a través de diferents comunicacions (visual, verbal, auditiva…) i la presència de personatges que representen els fets. La seva lectura individual o col·lectiva, o la seva escenificació és una activitat motivadora tant pels qui la llegeixen, l’escolten o la representen. Serveix com a procés d’apropiació d’una lectura que dóna plaer.

39
Q

GÈNERE DRAMÀTIC O TEATRE: ESPECTACLE TEATRAL

A

En l’espectacle teatral, es poden distingir les obres protagonitzades per actors, ninots, teresetes, titelles, ombres…

40
Q

GÈNERE DRAMÀTIC O TEATRE: CONJUNT D’OBRES

A

Quant al conjunt d’obres, s’inclouen les de tradició oral (cançons infantils escenificades, obres lligades al cicle litúrgic com la representació de Nadal…) o obres d’autor (adaptacions de contes o d’obres de creació).

41
Q

GÈNERE CINEMATOGRÀFIC

A

El gènere cinematogràfic també hi té cabuda i es representa sobre una pantalla amb imatges en moviment. N’hi ha de diferents tipus: mut, so, color, d’animació, fet amb les TIC… A l’aula treballam amb curtmetratges, tràilers, pel·lícules, vídeos…

42
Q

EDUCACIÓ LITERÀRIA

A

El terme d’educació literària té la finalitat de formar lectors competents i no transmetre informacions sobre història literària o teoria.

43
Q

FACTORS A TENIR EN COMPTE PER SELECCIONAR UN TEXT

A
  • El contingut ha de ser d’interès i apropiat a l’edat de l’alumnat.
  • El nivell lingüístic ha de ser adequat al nivell de coneixement.
  • El material ha de servir per a desenvolupar diverses destreses com la interpretació.
44
Q

LECTURA INFANTIL I JUVENIL

A

La literatura infantil (fins als 12 anys aproximadament) i la juvenil (dels 12 als 18 anys) és aquella escrita per adults pensant en el públic infantil i juvenil.

45
Q

TÈCNIQUES LECTURA

A
  • Lectura intensiva
  • Lectura extensiva
  • Skimming
  • Scanning
  • Lectura compartida o simultània
  • Lectura seqüencial
46
Q

TÈCNIQUES LECTURA: INTENSIVA

A

Lectura intensiva: textos breus dins l’aula i contextualitzats per despertar l’interès.

47
Q

TÈCNIQUES LECTURA: EXTENSIVA

A

Lectura extensiva: comprensió global d’un text que es llegeix per plaer fora de l’aula.

48
Q

TÈCNIQUES LECTURA: SKIMMING

A

Skimming: lectura ràpida per tenir una idea general.

49
Q

TÈCNIQUES LECTURA: SCANNING

A

Scanning: lectura per localitzar informació concreta.

50
Q

TÈCNIQUES LECTURA: COMPARTIDA O SIMULTÀNIA

A

Lectura compartida o simultània: en equip o individual al mateix temps.

51
Q

TÈCNIQUES LECTURA: SEQÜENCIAL

A

Lectura seqüencial: anar llegint per trossos i explicar.

52
Q

TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES PER MOTIVAR A L’ALUMNAT A LLEGIR

A
  • Escolta de textos literaris.
  • Lectura guiada en veu alta de textos adequats als interessos infantils per arribar progressivament a l’autonomia lectora.
  • Lectura personal, silenciosa i en veu alta d’obres adequades a l’edat i interessos.
  • Lectura personal i guiada de textos narratius de tradició oral, literatura infantil, adaptacions…
  • Lectura comentada de poemes, relats i obres teatrals tenint en compte les convencions literàries (gèneres, figures…) i la presència de certs temes i motius recurrents.
  • Exploració de l’escriptura.
  • Comprensió, memorització i recitat de poemes amb el ritme, la pronunciació i l’entonació adequats.
  • Recreació i composició de poemes i relats per comunicar sentiments, emocions, estats d’ànim…
  • Dramatització de situacions i textos literaris.
  • Ús de recursos de la biblioteca d’aula i de centre, incloent els audiovisuals.
  • Participació en activitats literàries.
53
Q

ESTRATÈGIES ABANS DE LA LECTURA

A
  • Intentar predir el tema basant-se en el títol o en el dibuix o en la portada.
  • Cercar informació sobre l’autor o l’argument.
54
Q

ESTRATÈGIES DURANT I DESPRÉS DE LA LECTURA

A
  • Fer preguntes, qüestionaris…
  • Transferir informació a dibuixos.
  • Seqüenciar dibuixos i seguir ordres.
  • Omplir espais en blanc en un text semblant.
  • Fer endevinalles o jocs de paraules.
  • Explicar la història amb els caràcters dels personatges invertits.
  • Canviar o posar un final.
  • Crear un conte recopilant parts o personatges d’altres històries.
  • Explicar què passaria a la història si alteréssim algun acte o la qualitat d’algun personatge.
  • Suprimir trossos i reconstruir la història.
  • Ordenar la història a partir de fragments.
55
Q

APORTACIONS RUANO

A
  • Procés d’assimilació del conte
  • Moment de preparació del conte
  • Durant la narració
56
Q

APORTACIONS RUANO: PROCÉS D’ASSIMILACIÓ DEL CONTE

A

Procés d’assimilació del conte: seleccionar-lo, llegir-lo o escoltar-lo, cercar el més interessant de la història, ordenar mentalment la progressió del conte, recitar-lo en veu alta…

57
Q

APORTACIONS RUANO: MOMENT DE PREPARACIÓ DEL CONTE

A

Moment de preparació del conte: tenir present el nombre d’oients i l’edat, visualitzar el conte, emprar instruments, crear un ritu per iniciar-lo, permetre que els alumnes entrin dins la història…

58
Q

APORTACIONS RUANO: DURANT LA NARRACIÓ

A

Durant la narració: gaudir, repetir-ho a petició dels alumnes, recordar que escoltar s’adquireix, variar l’expressió en narrar, percebre el ritme emocional dels oients, cercar un punt de molta intriga per detenir-se, la mirada i la gestualitat per tots els oients, to de veu moderat…

59
Q

APORTACIONS RODARI

A

Les aportacions de Rodari faciliten el gust per la lectura. Algunes de les seves tècniques que destaquen són: descompondre paraules i construir-ne d’altres, la paraula X, la hipòtesi imaginària, transformar històries, preparar textos similars…

60
Q

ESTRATÈGIES PER TREBALLAR LA POESIA

A
  • Seleccionar el poema d’acord als interessos i l’edat de l’alumnat.
  • Identificar la finalitat de la presentació: per jugar amb el ritme de les paraules, per incrementar la imaginació i el pensament…
  • Presentar el poema amb naturalitat.
  • Desenvolupar la memòria emprant el component lúdic que els motivi a aprendre i retenir poemes en la memòria i no emprar sempre la memorització.
  • Permetre que elegeixin els seus poemes i llegir-los amb ells.
61
Q

FASES A TENIR EN COMPTE PER TREBALLAR LA POESIA

A
  • Fins als 6 anys: escoltar i repetir. Poesia oral, breu, senzilla de paraules i escriptura, i manifestada en forma de joc. Emprar cançons, endevinalles, disparats, regularitats…
  • Dels 7 als 9 anys: acompanyar el poema de l’expressió plàstica, el cant, el ball i altres manifestacions artístiques com teresetes. També cal iniciar la seva anàlisi i l’infant ja pot ser creador i protagonista.
  • Dels 10 als 13 anys: introducció de jocs verbals creats i jocs retòrics.
62
Q

ACTIVITATS EDUCACIÓ LITERÀRIA

A

Es poden realitzar tertúlies literàries per comentar textos lírics. Amb l’activitat poesia cada dia es fa una lectura diària d’un poema: es reciten poemes, es fan concursos de lectura, reportatges sobre els poetes, revistes de poemes, raps… També es poden fer tallers de recursos retòrics per decorar l’aula o els passadissos de l’escola.

Amb el teatre, l’estratègia més encertada és el joc, ja es tracti de l’alumne com a espectador, com a actor o com a lector de teatre. Aquest joc dramàtic podrà ser lliure o dirigit. Algunes tècniques que es poden emprar són el mim, els jocs escènics i de rol, el teatre d’ombres, el guinyol, els jocs de silenci, les titelles, etc. També es interessant fer sortides al teatre per veure les seves representacions.

A trets generals, també es pot realitzar un projecte sobre Rondalles Mallorquines, cercar llegendes de la seva localitat i investigar-hi, concursos literaris: relat breus, microcontes, poemes… i elaboració de book tràilers o booktubers.

63
Q

BIBLIOTECA ESCOLAR

A

És el gran centre de recursos que posa a disposició de docents i alumnat tots els mitjans disponibles, de tipus molt variat i necessaris per al desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge.

64
Q

MATERIALS BIBLIOTECA ESCOLAR

A

Poden ser impresos i/o audiovisuals i informàtics.

65
Q

ESTRATÈGIES PER AL FOMENT DE LA LECTURA

A
  • A l’aula: temps de lectura, diversitat de llibres, fitxes de seguiment, racons de lectura, arbres de lectura…
  • Lectura a l’aire lliure, al pati, al parc, o visita d’autors.
  • A la biblioteca del centre: contacontes, prestatges amb llibres classificats…
66
Q

FUNCIONS BIBLIOTECA ESCOLAR

A
  • Recolzar i facilitar la consecució dels objectius del PEC i dels programes educatius.
  • Crear i formar hàbit i gust per llegir, aprendre i emprar les biblioteques al llarg de la seva vida.
  • Oferir oportunitats de crear i emprar la informació per adquirir coneixements, comprendre, desenvolupar la imaginació, entretenir-se…
  • Promoure la lectura dins i fora de la comunitat educativa.
  • Fomentar la lectura en tota mena de llenguatges.
  • Potenciar l’expressió i la creativitat.
  • Educar per a l’oci i el temps lliure.
67
Q

ACTUACIONS BIBLIOTECA ESCOLAR

A
  • Organitzatives
  • Formació d’usuaris
  • Foment de l’hàbit lector i escriptor
68
Q

ACTUACIONS BIBLIOTECA ESCOLAR: ORGANITZATIVES

A

Organitzatives: crear un bon ambient, mobiliari funcional, classificació del material, informació-decoració-publicitat acollidor, bústia de suggeriments, sistema de préstecs, horari setmanal per a cada grup…

69
Q

ACTUACIONS BIBLIOTECA ESCOLAR: FORMACIÓ D’USUARIS

A

Formació d’usuaris: aproximació a la biblioteca, coneixement i normes de funcionament, activitat que es poden fer, recerca de documents…

70
Q

ACTUACIONS BIBLIOTECA ESCOLAR: FOMENT DE L’HÀBIT LECTOR I ESCRIPTOR

A

Foment de l’hàbit lector i escriptor: exposicions de llibres, l’hora del conte, jocs de comprensió, tallers de creació literària, tallers d’audiovisuals, el dia de la biblioteca i el dia del llibre (Sant Jordi)…

71
Q

BIBLIOTECA D’AULA

A

Ha de ser un element viu dins l’organització de l’espai de la classe, ha de ser indispensable per a la recreació i diversió, ha de desenvolupar la capacitat crítica i reflexiva de la lectura i ha de ser element d’activitats didàctiques dins l’aula. A més, cal inculcar un bon ús dels llibres, una col·locació de determinada, un sistema de préstec, carnets de biblioteca, etc.

72
Q

ACTUACIONS BIBLIOTECA AULA

A
  • Organitzatives

- Didàctiques

73
Q

ACTUACIONS BIBLIOTECA AULA: ORGANITZATIVES

A
  • Ús adequat dels llibres.
  • Col·locació i ordre.
  • Sistema de préstecs i préstecs inversos (que els infants duguin llibres).
  • Carnets de biblioteca.
  • Accessibilitat de l’espai.
  • Varietat de recursos.
  • Actualització i renovació.
  • Adaptar a gustos i interessos…
74
Q

ACTUACIONS BIBLIOTECA AULA: DIDÀCTIQUES

A
  • Fitxes de seguiment.
  • Racó de lectura.
  • Arbres de lectura.
  • Tresors literaris.
  • Clubs de lectura.
  • Familiars expliquen contes…
75
Q

BIBLIOTEQUES VIRTUALS

A

També cal fer referència a les biblioteques virtuals perquè molts dels infants d’avui en dia estan acostumats a treballar amb mitjans informàtics, la qual cosa pot resultar estimulant utilitzar llibres electrònics en comptes de llibres de paper, sempre que sigui possible.

76
Q

CONCLUSIONS (TEMA 16)

A

Durant l’etapa d’educació primària és fonamental fomentar la lectura en el dia a dia de l’alumnat. Concretament, fomentar l’amor per la lectura els produirà moltes satisfaccions al llarg de la seva vida, ja que aprendran a la vegada que gaudiran amb l’hàbit lector.

Tot i això, l’hàbit lector no només s’ha de treballar des de l’escola, sinó que s’ha d’involucrar a la família perquè aquesta pugui oferir imatges i exemples lectors positius als seus fills per així també treballar-ho des de casa. De la mateixa manera, hi ha d’haver una relació i col·laboració juntament amb les biblioteques del barri o la comunitat.

77
Q

CITA CONCLUSIONS (TEMA 16)

A

Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita d’Arturo Graf que es pot aplicar al dia a dia de l’aula i, especialment a l’adquisició de l’hàbit lector, a causa de la necessitat d’involucrar als infants: “Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa nèixer en l’alumne un desig gran d’aprendre”.

78
Q

BIBLIOGRAFIA (TEMA 16)

A
  • Albelda-Esteban, B. (2019). Contribución de las bibliotecas escolares a la adquisición de competencias en comprensión lectora en educación primaria en España: una aproximación a partir de los datos del estudio PIRLS 2016. Revista de Educación, 384, 11-39.
  • Moreno, C., García, E., i Guzmán, F. (2017). Los hábitos de lectura y escritura en los estudiantes de Educación Primaria: un análisis Dentro y Fuera de la escuela. Porta Linguarum, 2, 117-137.
  • Portell Rifà, J. (2015). Influència de l’entorn familiar i escolar en l’adquisició de l’hàbit lector. Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Serna, M., Rodríguez, A., i Etxaniz, X. (2017). Biblioteca escolar y hábitos lectores en los escolares de Educación Primaria. Ocnos: Revista de estudios sobre lectura, 16(1), 18-49.
79
Q

LEGISLACIÓ (TEMA 16)

A
  • Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
  • Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
  • Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
  • Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
  • Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.

OPOS (28 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions