TEMA 2 - Piràmide preventiva i desigualtats Nord-Sud Flashcards
(13 cards)
Què és l’Estat del Benestar?
Un sistema en què el govern intervé per assegurar unes condicions minimes de vida digna per a tothom, corregint les desigualtats socials i econòmiques que genera el mercat
Quin tipus de delictes es van cometre més a Espanya el 2024?
Els furts, amb 649.076 casos, seguit de la cibercriminalitat, amb 238.000 casos.
Quantes morts van haver a Espanya el 2024?
Un total de 109.472, la principal causa per tabac, amb 50.000 morts.
Diferencia les tres fases de la piràmide preventiva
Primària, secundària i terciària
- Primària: va dedicada a tota la població (hagi delinquit o no). Abans de que sorgeixi el problema → vacunació. Reducció de la jornada laboral (per tenir més temps).
- Secundària: va dedicada a situacions que ja s’ha detectat el problema però intervé per a què no empitjori → grups d’alcohólicos anónimos
- Terciària: dedicada a situacions que ja han succeït i greument (persones que ja han delinquit). Seria no per fer que no empitjori, sinó que es deixi de fer → REINSERCIÓ LABORAL
Quin és l’origen i el desenvolupament històric de les desigualtats?
- Batalla constantinoble (1453) que cau davant l’imperi otomà
- Descobirment d’amèrica (1492): feudalisme i estalinisme, posició geogràfica, noves rutes comercials i evangelització
- Extractivisme colonial (s. XV - XVI): expansió colonial europea, esclaus, recursos, validació de poders
- Revolució industrial (s. XVIII): nous mercats necessaris, conferència de Berlín, imperis complexos
- Emancipació (s. XIV): revolució francesa i marxisme, guerres mundials, moviments colonials, ONU
Explica resumidament en que consisteix l’objectiu 0,7% (30 min 3Cat)
Al 94 va haver-hi protestes a Bcn i altres ciutats espanyoles exigint que els governs espanyol i català complissin una resolució de l’ONU de 1972 que instava les nacions desenvolupades a destinar el 0,7% del seu Producte Interior Brut (PIB) a ajudar els països en desenvolupament.
Contrasta l’èxit limitat en la consecució de l’objectiu del 0,7% del PIB amb l’impacte significatiu que les protestes van tenir en la sensibilització i el foment d’una nova generació d’activistes. Tot i que els objectius financers no es van complir, les protestes van servir com un poderós catalitzador per a un major compromís en l’activisme social i una comprensió més àmplia de les desigualtats globals. El documental conclou posant l’accent en la necessitat constant d’un sistema global just i equitatiu, destacant els esforços continus d’activistes i governs locals per abordar aquests complexos reptes.
Explica la interseccionalitat
La interseccionalitat és un concepte desenvolupat per la jurista Kimberlé Crenshaw que ajuda a entendre com diferents formes d’opressió (com el sexisme, racisme, classisme, LGTBIfòbia, edatisme, etc.) es creuen i s’acumulen en les vides de certes persones.
Com s’aplica la interseccionalitat a PPP?
Aplicar una perspectiva interseccional vol dir dissenyar polítiques que tinguin en compte la complexitat de les desigualtats socials. En lloc d’abordar només un eix (com el gènere o la classe), es considera com interactuen diverses dimensions d’identitat i opressió.
- Prevenció de l’abandonament escolar:
No n’hi ha prou amb mirar si l’alumnat és pobre. Cal veure si és nena, migrant, amb discapacitat, o pertany a una minoria ètnica. Això ajuda a detectar barreres específiques i actuar amb més precisió.
- Violència de gènere:
Les polítiques han d’incloure les experiències de dones trans, dones racialitzades, o amb diversitat funcional, ja que la seva realitat pot ser molt diferent de la d’una dona blanca de classe mitjana.
- Accés a serveis públics:
Un dispositiu de salut preventiva hauria de preveure que certes dones migrades potser no dominen l’idioma, tenen por per la seva situació administrativa, o treballen en feines precàries que dificulten l’accés als serveis.
Per què és important estudiar la interseccionalitat?
Sense interseccionalitat, les polítiques poden acabar reproduint desigualtats, tot i tenir bones intencions. Aquesta mirada fa que les polítiques siguin més justes, inclusives i eficaces.
Quina moralitat ens ensenya el vídeo de desigualtats socials com una carrera?
El vídeo mostra una poderosa carrera metafòrica dissenyada per il·lustrar la desigualtat i el privilegi en la vida. Els participants s’alineen per a una cursa amb un premi de 100 dòlars, però abans de començar, l’orador els demana que facin passos endavant en funció de diversos indicadors de privilegi de vida, com ara tenir pares casats, una figura del pare a casa, accés a l’educació privada i estabilitat financera. Aquests passos simbolitzen un “inici d’avantatge” que alguns individus reben a causa de circumstàncies fora del seu control.
El missatge clau és que l’èxit sovint es veu influït per avantatges no guanyats, en lloc d’esforços personals o decisions. Els participants del front tenen, naturalment, més oportunitats en comparació amb els del darrere. No obstant això, malgrat aquestes disparitats, cada individu ha de “córrer la seva carrera” i treballar cap als seus objectius.
El vídeo conclou amb una crida a l’empatia i a la importància de reconèixer diferents històries de vida reconeixent alhora inequitats sistèmiques.
El privilegi inclou l’estructura familiar, l’estabilitat financera i l’accés educatiu.
La carrera simbolitza l’èxit en la vida influenciat per aquests avantatges.
L’èxit no es basa únicament en l’esforç personal, sinó sovint en els començaments avantatjosos.
Crida a entendre i empatitzar amb diferents experiències de vida.
El reconeixement de privilegis és clau per abordar la desigualtat.
Aquesta demostració creativa i impactant serveix com a recordatori convincent que el camí cap a l’èxit està fortament influenciat per factors fora del control personal, i que apreciar aquesta veritat pot fomentar una major empatia i equitat social.
Què diu, resumidament, la lectura de Borràs - Extrema derecha y desinformación?
- Desinformació = amenaça democràtica:
La UE la veu com un perill, però l’extrema dreta està canviant aquest enfocament, diferenciant entre desinformació externa (fora de la UE) i interna (dins de la UE). - Estratègia de l’extrema dreta:
Polititzen temes com migració i canvi climàtic. Critiquen les mesures contra la desinformació interna (perquè sovint els afavoreix ideològicament), però sí donen suport a combatre la desinformació externa (especialment la de Rússia o la Xina). - Parlament Europeu – posicions:
ID (Identitat i Democràcia): diuen que la Llei de Serveis Digitals (DSA) és censura.
CRE (Conservadors i Reformistes Europeus): volen combatre la desinformació externa, però recelen de regular la interna. - Risc d’“americanització”:
Si Europa copia el model dels EUA, el debat es polaritza: tolerància a la desinformació interna en nom de la llibertat d’expressió, però duresa contra l’externa. - Securització del problema:
Es tracta la desinformació com una qüestió de seguretat, centrant-se en l’exterior i descuidant les amenaces internes, cosa que afebleix la resposta de la UE.
Què diu, resumidament, la lectura de “Genplayz - Batalla cultural, quién gana, izquierda o derecha?”
El programa aborda la “batalla cultural” entre esquerra i dreta, analitzant com ambdós bàndols utilitzen discursos per mobilitzar les seves bases. Mentre l’esquerra adverteix sobre l’ascens del feixisme, la dreta alerta sobre l’amenaça del comunisme. Es qüestiona si aquests missatges són merament propagandístics o si reflecteixen una polarització real en la societat.
Què diu, resumidament, la lectura de “Marina (2023) - Las buenas soluciones, el panóptico de José Antonio Marina)”
En aquest episodi, José Antonio Marina reflexiona sobre la capacitat de la intel·ligència humana per resoldre problemes, especialment en un context de creixent incertesa i desinformació.
