TEMA 6 - Violència masclista (Laura Macaya) Flashcards
(12 cards)
Quins problemes ens trobem amb l’actual marc d’abordatge de les violències masclistes?
Augment del punitivisme, enduriment penals dels útlims anys. No s’ha demostrat empíricament per acabar amb el delicte, per tant, menteix sobre els seus objectius: no serveix pel que diu servir, llavors per a què serveix (materialitat/cultural - subjectiu)
Què fa l’actual marc d’abordatge?
Individualització problema (problema estructural, problema interpersonal)
- Dones bones i homes dolents
- Element prioritari per medir la qualitat de vida de les dones
- Individualització risc/selectiu/criminògen (grups potencialment productors de risc)
Magnificació del problema (ús extensiu del concepte
- Centralitat de la violència masclista
- Ampliació de la violència masclista
- Lectura individualitzada problema estructural
Emotivització del problema
Subjectivació del problema (homogeneïtzació violència, víctimes i agressors)
- «En el punitivisme la solució construeix el problema» - Tamar Pitch
Quins problemes ens trobem en el punitivisme?
- Problema de la víctima bondadosa, pura i irresponsable, que demostra la seva innocència i subjectivació victimitzada → despossessió de l’experiència.
- El problema de la víctima com identitat, cristal·litzció com a eix identitari “falsa lleialtat”
- Problema de la víctima com a una
Què es proposa amb la justícia transformativa?
- Prevenció estructural
- Desinstitucionalització i antipunitivisme
- Prevenció comunitària i participativa
- Educació crítica i emancipadora
- Producció d’altres relats i marcs culturals en torn a les violències mascliste
- Qüestionament de la categoria de “risc” “seguretat”
- Intervencions restauratives i transformatives
Quins 3 marcs hi ha?
Transfeminisme, de la interseccionalitat i l’estructuralitat de la violència
Què explica el marc transfeminista?
Qüestionament de la construcció social del sexe:
- El transfeminisme desnaturalitza les categories d’home i dona
- Rebutja la idea que el gènere i el sexe siguin fets biològics; els entén com a productes històrics i socials.
- Proposa que el gènere funciona com un dispositiu de poder que organitza cossos i subjectivitats.
Crítica a l’essencialització de les identitats:
- Nega que la violència masclista es redueixi a relacions fixes i naturals entre homes i dones.
- Reconeix que aquestes categories són productes de sistemes de dominació com: - Patriarcat, Cisheteronormativitat, Capitalisme
- Aquests sistemes determinen qui exerceix violència, qui la pateix i com es legitima i s’intervé sobre ella.
Anàlisi complexa i situada de les violències masclistes:
- Rebuig d’un conflicte binari entre sexes (homes vs. dones).
- Comprensió de la violència com un fenomen que s’articula amb múltiples opressions estructurals (racisme, classisme, capacitisme, etc.).
- Inclou subjectes diversos que desafien la normativitat de gènere.
Propostes crítiques i transformadores
- Ofereix eines teòriques i pràctiques per entendre la violència de manera relacional, contextual i no essencialista.
- Permet estratègies d’intervenció àmplies, transformadores i crítiques amb les lògiques punitives que perpetuen l’exclusió.
- Aposta per la potència i la transgressió:
- Crítica radical a la normativitat cisheteropatriarcal.
- Promoció de sexualitats que no es basen en la vulnerabilitat ni en la victimització obligatòria.
- Construcció de sexualitats no especialitzades i lliures de culpa, por o subordinació.
Desacralització de la sexualitat:
- Desafiament a les normes imposades pel poder patriarcal i cis-heteronormatiu.
- Reivindicació de la potència, la transgressió i l’agència de les persones dissidents sexuals o de gènere.
- Rebuig a la patologització o moralització de les sexualitats dissidents.
Desessencialització de la categoria víctima i agressor
- S’assenyala la imposició d’imperatius sobre la víctima i la monstrualització de qui agredeix. Això limita les possibilitats d’entendre’ns des de posicions complexes i dificulta reconèixer-nos totes com a potencials productores de danys que queden sense atendre.
Explica el marc de la interseccionalitat
Es reconeix que la interseccionalitat és una eina fonamental per analitzar com operen simultàniament múltiples opressions estructurals (gènere, raça, classe, cisheteronormativitat, capacitisme, entre d’altres). Tanmateix, se’n qüestiona l’ús identitari que redueix les persones a categories fixes i homogènies, invisibilitzant la complexitat.
La interseccionalitat és una eina analítica que permet comprendre com es creuen opressions estructurals en un context social determinat (Hill Collins, 2017).
Quins fonaments teòrics té el marc de la interseccionalitat? (Autores)
- Kimberlé Crenshaw: Introdueix la interseccionalitat com a crítica a la manca de reconeixement d’experiències específiques de dones negres que enfronten opressions simultànies i interconnectades.
- Patricia Hill Collins: Adverteix que la interseccionalitat no s’ha d’entendre com una simple acumulació d’opressions, sinó com un marc complex que aborda la construcció i la reproducció de relacions de poder.
- Avtar Brah: Ressalta que les marques de diferenciació (home/dona) responen a processos sociohistòrics de diferenciació i no a atributs naturals. La interseccionalitat no és una propietat dels cossos, sinó una forma d‟analitzar com s’entrecreuen els sistemes de poder produint itineraris d’exclusió o reconeixement en un context concret.
Quins riscos té l’ús essencialista de la interseccionalitat?
Categories fixes i homogènies:
- Assumir identitats com a categories estàtiques invisibilitza la complexitat de les posicions que les persones ocupen dins d’un entramat de poder
- Aquest enfocament pot generar un binarisme rígid entre víctimes i opressors, ignorant que les persones poden ocupar posicions múltiples i contradictòries.
- Invisibilitza l’agència de subjectes oprimits en presentar-los com a passius, sense reconèixer-ne la capacitat d’acció i resistència.
Fragmentació de les Lluites i Competència per l’Opressió:
- Elizabeth Martínez (1993) ho denomina “olimpíades de l’opressió” , descrivint la tendència de grups oprimits a competir entre si per demostrar qui pateix més opressió.
- Aquest fenomen debilita la construcció de moviments amplis amb objectius comuns i dispersa les lluites col·lectives en demandes aïllades.
Cooperació Neoliberal:
- Empreses i institucions es poden apropiar del discurs interseccional per promoure diversitat superficial sense abordar relacions de poder ni canviar les condicions materials d’opressió.
- Converteix la justícia social en un exercici simbòlic que no afecta les desigualtats estructurals.
Explica el marc de l’estructuralitat de la violència
Aquest apartat planteja que la violència masclista no és un fenomen aïllat ni reduïble a actes individuals, sinó que forma part d’un sistema estructural de poder que s’articula amb altres sistemes com el racisme, el classisme, el capacitisme.
Com apliquem la intervenció? Metodologia d’intervenció feminista
Aquest marc metodològic es basa en una pràctica feminista situada, transformadora i compromesa amb el benestar de les persones afectades per violències masclistes. El seu enfocament estructural entén aquestes violències com a manifestacions de desigualtats sistèmiques i ofereix eines per promoure l’autonomia, evitar la revictimització, afavorir la reparació integral i abordar les arrels estructurals del dany. Tot això es fa des d’una ètica de la cura, l’escolta i la coresponsabilitat.
Com apliquem la interveció? Metodologia de la Justícia Transformativa
La justícia transformativa és una metodologia que es desplega com a pràctica, horitzó polític i forma d’intervenció davant de situacions de violència i conflicte. No es limita a respostes puntuals, sinó que cerca transformar les persones, les relacions i les estructures que sostenen les violències, generant processos sostenibles de reparació, justícia social i coresponsabilitat col·lectiva.
