TEMA 4 - Pobresa i educació Flashcards
(17 cards)
Quines 5 dades clau ens permeten fer-nos una idea de la desigualtat entre riscs i pobres?
- L’1% més ric té una riquesa material superior al 95% més pobre.
- El 10% més ric aglutina el 76% de la riquesa econòmica mundial.
- Entre 1960 i 2021, els països rics han “drenat” aproximadament 152 bilions de dòlars del Sud Global a través d’intercanvis desiguals.
- Els països africans destinen de mitjana el 41% del seu PIB a retornar el deute extern (del qual, un 18% només són interessos).
- El 10% més pobre viu en situació de pobresa extrema (1,97€/dia o 59€/mensuals)
Com obtenir informació sobre la riquesa, la seva distribució i el benestar dels ciutadans?
- PIBpc: és molt important ja que mesura el desenvolupament total d’una societat. Ex. !! Dinamarca 75%, Espanya 32% i Marroc 3,5% !! Es fa el PPA (paritat del poder adquisitiu) perquè el nivell de vida als diferents països varia, per això els % de PIB a cada país varia molt.
- Índex de Gini → mesura les desigualtats d’ingressos (0 = igualtat total, 1 = desigualtat total)
- Taxa AROPE (EU) → és la que més s’utilitza. Combina 3 factors: el risc de pobresa, la privació de material i social severa i la baixa intensitat de treball a la llar.
- Índex de Desenvolupament Humà (ONU) o el Capability Approach (Sen/Nussbaum) → l’IDH tracta temes de sostenibilitat, a nivell educatiu, etc. no és tan econòmic com els anteriors
- Índex de Benestar Subjectiu (GenCat) o el World Happiness Report (ONU) → l’IBS el va crear la Generalitat per parlar de salit mental, lleure, equilibri en la vida de la persona (Estat de Super Benestar)
Què mostra el triangle SPV?
L’evolució de tres variables claus en l’economia domèstica:
- Els salaris
- L’IPC
- La vivenda
Aquí es parla de l’increment salarial real. A Catalunya es considera que els salaris han pujat per sobre de l’IPC (0,39%). L’IPC a Espanya ha augmentat un 19,75%, per tant, el que s’ha de fer es corregir l’augment de salaris d’acord amb els altres arguments.
Podem considerar Espanya la millor economia mundial del 2024?
Segons l’Economista ho som, però NO és veritat.
Quins temes provoquen fluxos migratoris?
Existeixen 4 principals temes:
- Guerra econòmica
- Guerra armamentística
- Desastres naturals
- Persecució de minories
Quina xifra de % es mou d’un país a un altre?
Un 3%, aquesta xifra està estàtica des de fa anys
Quantes morts va haver-hi al meditarrani el 2024?
10.457 morts ofegats
Quines principals limitacions té l’educació com a ascensor social?
- La importància en el desenvolupament cognitiu en el 0-3.
- L’abandonament escolar prematur: del 14% en nadius i del 42% en migrants.
- La segregació residencial i escolar; la xarxa de contactes i el capital social.
- La trampa de l’accés generalitzat a l’educació superior: La reproducció social mitjançant el desenvolupament d’habilitats a través de la música, l’esport, els idiomes…
- La pinça demogràfica i el descens continuat en la inversió en polítiques per al jovent
- PISA: els pitjors resultats en comprensió lectora i l’implicació en el desenvolupament cognitiu.
- El professorat: de la carrera a una feina desprestigiada i desencoratjadora.
- La digitalització: mercat de treball polaritzat i volàtil + atenció atrofiada.
- El deteriorament de la salut mental.
- Individualisme vs Confiança en el sistema democràtic i en la societat
Quines són les causes del Programa Zing, de la teoria del canvi?
El problema principal és la manca d’accés a un mercat laboral digne.
Causes:
- Barreres econòmiques d’accés o de manteniment als estudis postobligatoris
- Manca de referents diversos i de contactes (capital social)
- Desajustament entre les competències que requereix el mercat laboral i que ofereix l’educatiu
- Malestars emocionals, molts cops derivats de la manca de condicions materials
- Prejudicis cap a poblacions vulnerables (eixos de raça, classe, gènere)
Quines coseqüències té el Programa Zing?
- Precarietat sociolaboral
- Baixa qualitat de vida: necessitats bàsiques no cobertes
- Malestars emocionals
- Falta de cohesió social i sentiment de pertinença
- Soledat no desitjada
Impacte desitjat: els joves milloren la seva ocupabilitat i qualitat de vida
Quins outcomes té el programa Zing?
Millora de les seves competències tècniques (GM/GS/GU)
- Output: accés a la formació escollida, es manté dins la graduació
- Indicador: nombre de becats, nombre de becats sobre sol·licituds, taxa de graduació
- Activitat: beca Zing, acompanyament, beca d’educabilitat, formació en competències bàsiques, orientació
Millora de les competències transversals (HC, GE, DA, AUT)
- Output: el jove rep formació en competències transversals, participació del projecte mentoria
- Indicador: teranyina de desenvolupament competencial, IQA
- Activitat: tallers d’art urbà, educació financera, atlètics i desenvolupament competencial específic. Desenvolupament qualitatiu de l’acompanyament anual amb una persona mentora
Augmenta alguns aspectes del seu capital social
- Output: el jove rep formació en competències transversals, participació del projecte mentoria
- Indicador: teranyina de desenvolupament competencial, IQA
- Activitat: tallers d’art urbà, educació financera, atlètics i desenvolupament competencial específic. Desenvolupament qualitatiu de l’acompanyament anual amb una persona mentora
Augmenta la seva percepció d’autoeficàcia en la cerca de feina
- Output: assessorament legal, el jove adquireix experiència professional
- Indicador: adquisició del permís de treball, inserció laboral
- Activitat: formació en estrangeria i legal de l’equip tècnic, formacions en entrevista, CV, CM, CR, recerca de feina, intermediació amb empreses
Genera consciència social col·lectiva
- Output: accés al Taller de PC i foment dels voluntariats
- Indicador: participants als tallers i enquesta final sobre l’impacte de la mateixa
- Activitat: disseny de tallers de Participació Comunitària
Quins supòsits té el Programa Zing?
- Els joves disposen de condicions de vida mínimes
- Els joves disposen de les competències bàsiques necessàries
- Les talleristes estan formades en desenvolupament competencial
- Els centres formatius només titulen aquells joves que acrediten les competències necessàries
- Els centres formatius treballen les competències requerides pel mercat laboral
Quins efectes negatius té el Programa Zing?
- Sobreprotecció
- Pressió per assolit els objectius
- Excés d’agents d’intervenció
- Formació i socialització orientada únicament a l’ocupabilitat
Què diu la lectura de “Pardos-Prado (2025) - Immigració s’ha de parlar amb coratge (3Cat)”
Pardos‑Prado proposa un enfocament migratori basat en:
Honestedat discursiva: parlar clar sobre riscos i oportunitats, sense caure en alarmismes ni tabús.
Visió de llarg termini: prioritzar estratègies sostenibles que abordin les causes, no només els efectes.
Actuació global: col·laborar amb països d’origen per generar oportunitats i reduir la migració irregular de manera efectiva i ètica.
Què diu la lectura de Tarabini (2020) - Transiciones educativas y desigualdades sociales”
Aquest monogràfic analitza com les transicions educatives—especialment les de l’etapa postobligatòria (a partir dels 16 anys)—són moments clau per detectar i comprendre les dinàmiques de desigualtat social
Les transicions són punts on conflueixen estructura (sistema educatiu, polítiques) i agència (decisions, aspiracions dels joves), permetent veure com les desigualtats es reprodueixen o es transformen
Què diu la lectura del Govern d’Andorra “Pla Nacional de Joventut 25-28”
Finalitat principal: Promoure l’empoderament i l’emancipació dels joves andorrans, garantint el seu desenvolupament integral, qualitat de vida i participació activa en la societat.
Procés participatiu: El pla s’ha elaborat amb aportacions de 368 joves i la col·laboració del Fòrum Nacional de la Joventut, els comuns i el Carnet Jove Andorra, amb assessorament del Consell d’Europa.
El PNJ 2025‑2028 és una eina estratègica ben fonamentada que:
Posiciona els joves com a agents actius.
Estableix una estructura de 8 eixos amb objectius clars.
Implementa un sistema coordinat i participatiu.
S’ha creat conjuntament amb els joves i diverses instàncies institucional.
Introduirà una llei de joventut per reforçar el marc normatiu.
Què diu la lectura de “González (2024) - Com es pot capgirar la segregació escolar a Catalunya?”
Les claus són: planificació conjunta, regulació de l’admissió, suport als centres més vulnerables i implicació activa de la comunitat educativa.
Estratègies que funcionen: agrupaments previs matrícula, ràtios ajustades, i accions comunitàries per integrar famílies i trencar estereotips.
Reptes:
Continuar el Pacte amb mesures efectives i sostenibles.
Enfrontar la segregació residencial i la desigualtat estructural.
Revertir la reducció del nombre d’alumnes, tenint en compte l’impacte sobre l’oferta educativa.
