TEMA 5 - Seguretat ciutadana Flashcards
(13 cards)
Què és la seguretat ciutadana?
Quan parlem de seguretat ciutana es vincula molt al concepte de la por, sentir-se segurs, la taxa delictes, estrés, etc.
Explica la dimensió objectiva de la seguretat ciutadana
Fa referència als fets mesurables i quantificables relacionats amb la seguretat, com ara les estadístiques de delictes, infraccions, accidents o qualsevol altre indicador tangible de risc o perill.
Exemples: Nombre de robatoris, agressions, actes vandàlics, accidents de trànsit, etc.
S’avalua a través de dades oficials (estadístiques policials, informes de victimització, registres d’incidents).
Explica la dimensió subjectiva de la seguretat ciutadana
La seguretat subjectiva ens diu que la inseguretat és la principal preocupació dels ciutadans de Barcelona des de 2019.
Com es genera aquesta percepció? El control del relat, la opinió pública.
A qui interessa? Genera rèdits polítics i econòmics. Ex. alarma a casa per por a la okupació.
“El miedo líquido” de Bauman. La por com una part constitutiva de la vida moderna.
El punitivisme a la carta: han caigut els moviments socials en la trampa d’una lògica sancionadora?
Es refereix a la percepció, el sentiment i la confiança que tenen les persones respecte al seu grau de seguretat o d’inseguretat, independentment dels fets reals.
Exemples: Sensació d’inseguretat al carrer tot i que les dades objectives mostrin pocs delictes; por de patir un robatori encara que el barri sigui estadísticament segur.
Es mesura mitjançant enquestes d’opinió, estudis de percepció ciutadana i anàlisi del sentiment col·lectiu.
Quina relació hi ha entre la seguretat ciutadana (ambdues dimensions) i les PPP
Les dues dimensions no sempre evolucionen de manera paral·lela: un descens real dels delictes (objectiu) no garanteix una millora automàtica de la percepció de seguretat (subjectiva), i viceversa.
Les polítiques públiques efectives han de tenir en compte ambdues dimensions, combinant la reducció dels riscos reals amb accions per reforçar la confiança i la sensació de seguretat de la població.
Això implica mesures integrals: no només accions policials o penals, sinó també accions socials, urbanístiques, comunicatives i de participació ciutadana.
Com està la seguretat a Barcelona?
Barcelona és de les ciutats més segures del món, i comparat històricament, les taxes de criminalitat són molt més baixes que al 2008 o la dècada dels 80. Més encara, les dues tipologies de delicte més freqüent només generen petites pèrdues materials a les víctimes.
Juntament amb Paris i Atenes, lidera de llarg el rànquing de ciutats europees amb major densitat poblacional.
El turisme en l’AMB es va assolir el 2024 la xifra de 25 milions de persones.
Si fem un càlcul ens surt el següent:
- Un barceloní rebrà una mitjana d’un furt cada 11 anys i un atracament violent cada 73.
- 1 de 4 ciutadans viu sota el llindar de la pobresa.
- El repte de l’acollida migratòria amb un dels %’s més alts a nivell mundial.
La meitat de les persones a les presons catalanes són immigrants.
Explica el Pla endreça de l’Ajuntament de Barcelona
Objectius i Accions:
- Millora de la neteja.
- Increment sancionador.
- Millora de la percepció de seguretat.
- Implicació comunitària: entitats, veïnes, botigueres.
Crítiques:
- Persecució de col·lectius més vulnerables com top mantes o sensesostre. Els posen moltes multes, que probablement no podran pagar mai.
- Patrulles de neteja + GU, però amb poca presència integradores socials. Ex. no orinar al carrer
- Model de ciutat: turisme, creuers, Copa Amèrica, Formula 1. Si el que fem és organitzar events que atrauen gent, es generarà més brutícia.
- Aturada la desprioritització del cotxe (contaminació i soroll), amb l’exemple de les superilles.
Explica la ciberdelinqüència
És molt perillosa i ha anat augmentant molt ja que és molt més complex que un furt.
- La suplantació d’identitat (sobretot per veu) vinculada a la IA obre una nova dimensió on l’equilibri entre privacitat i llibertat individual poden entrar en una nova esfera.
- El tipus delinqüencial que més ha augmentat en la darrera dècada, i sobre el que encara hi ha poc coneixement o consciència dels riscos que prenem a diari.
- Pot implicar des de pèrdues materials (comptes bancaris), de dades, fotos o el control de sistemes digitalitzats que en proquin extorsions
- El fet que aquesta tipologia delictiva pugui ser comesa des de qualsevol lloc del món, que les penes no hagin estat gaire dures, i el fet experiencial reduït; algunes de les causes principals en la dificultat per controlar-ho.
Què és la mentoria socioeducativa?
Durant un curs acadèmic s’ajunta una de les joves amb una mentora (30-45 anys) i es veuen 1-2 cops per setmana i treballen les competències transversals i tenir trobades dinàmiques.
És potent perquè genera un espai acadèmic i un punt de reconèixer una història individual. Per la jove és potent per tenir un referent diferent de l’habitual (trobar algú d’un barri diferent et dona una visió diferent).
És una intervenció profundament anticapitalista, ningú cobra ni paga res.
Què són els omradets?
A Suècia. A través de l’esport i l’educació no formal es poden treballar moltes de les competències que després formes part de la vida laboral.
L’educació no formal o en lleure s’ha evidenciat com un dels principals vectors d’adquisició de soft-skills, i a l’hora un dels principals espais on hi ha més desigualtat d’accés segons els nivells de renda.
A Omradet ofereixen pràctica esportiva de franc i supervisada per tècnics formats, així com un espai disponible per anar a fer deures, xerrar amb les amigues, etc.
Què és el “Politithøgskolen”?
També és una política pública de prevenció. El % de població que està en risc d’exclusió és del 20%.
L’acadèmia policial a Noruega és un Grau Universitari de 3 anys (i ofereix 4 estudis de Màster).
Formació principal en ètica, mediació i drets humans.
Procés d’admissió altament competitiu: aprox 500 admesos per unes 4.000 sol·licituds anuals. Un dels pilars fonamentals d’aquest procés és la competència social i la capacitat d’integració comunitària.
Promoció de la diversitat cultural en l’accés al Cos.
Què diu la lectura de “Vidales (2012) - Seguretat Ciutadana, políticas de seguridad y estrategias policiales”
L’article examina la seguretat ciutadana —entesa no només com la reducció del crim real, sinó també del sentiment d’inseguretat subjectiu— i com desenvolupar polítiques públiques i estratègies policials per abordar aquests dos àmbits. Estudia el cas de San Juan de Lurigancho (Lima) i fa una mirada comparativa amb Europa i Amèrica Llatina.
Què diu la lectura de “Trias, Tardà, Boya, Garcia i Nadal (2022) - Hi ha un problema de seguretat a Bcn?”
Existeix una clara divergència entre la sensació pública d’inseguretat i els indicadors reals de criminalitat, més baixos que en dècades anteriors.
La percepció és elevada i té components reals (multireincidència), així com una dimensió mediàtica/política que pot amplificar-la.
Les intervencions més recomanades aposten per:
- Augment de la visibilitat policial.
- Millora de la coordinació entre cossos.
- Estratègia transversal: urbanisme, neteja, educació, civisme.
- Comunicació responsable i coordinada per evitar alarmistes.
Que diu la lectura de “Cruz (2024) - España en una decada”
En només una dècada, Espanya ha passat d’una crisi d’habitatge centrada en els desnonaments hipotecaris a una narrativa dominada pel temor a les ocupacions, tot i que aquestes es mantenen en xifres simbòliques. Aquest canvi respon més a moviments mediàtics i comercials que a una situació real d’emergència. Cal reorientar el focus cap a polítiques reals i estructurals per garantir l’accés digne a l’habitatge.
