TEMA 3 - El disseny de cadenes valor Flashcards
(10 cards)
Explica el model de l’iceberg del pensament sistemàtic
El model de l’iceberg demostra que les polítiques públiques efectiues de prevenció requereixen intervencions simultànies en tots els nivells, prioritzant la transformació dels models mentals i estructures que generen els problemes visibles.
- Esdeveniments (Nivell visible)
Què veiem: Símptomes i crisis que ja han ocorregut
Resposta típica: Reaccionar - mesures correctives immediates
Exemple: Casos de violència de gènere denunciats, accidents laborals, brots epidèmics - Patrons
Què identifiquem: Tendències i comportaments recurrents
Resposta necessària: Anticipar - sistemes d’alerta primerenca
Exemple: Detecció de zones amb alta reincidència de violència, identificació de factors de risc - Estructures
Què analitzem: Sistemes, normes i institucions que generen els patrons
Resposta requerida: Redissenyar - canvis organitzatius i legislatius
Exemple: Protocols d’actuació coordinada, xarxes de suport social - Models mentals (Nivell invisible)
Què transformem: Creences, valors i paradigmes culturals profunds
Resposta fonamental: Transformar - canvi cultural i educatiu
Exemple: Estereotips de gènere, normalització de la violència, stigmes socials
El model de l’iceberg demostra que les polítiques públiques efectiues de prevenció requereixen intervencions simultànies en tots els nivells, prioritzant la transformació dels models mentals i estructures que generen els problemes visibles.
Explica el projecte ICEBERG conntra la VdG
Aplicació pràctica del model de l’iceberg
Nivel 1 - Esdeveniments visibles:
- Feminicidis, agressions físiques, violacions (part superior de l’iceberg)
Nivell 2-3 - Patrons i estructures:
- Coalicions locals amb policies, serveis socials i professionals
- Protocols d’actuació multidisciplinaris
- Sistemes de detecció comunitària
Nivell 4 - Transformació profunda:
- Campanyes de sensibilització per canviar actituds socials
- Formació per trencar la “xarxa de silenci”
- Empoderament de les dones víctimes
Avantatges del model
1. Prevenció primària: Actua sobre causes profundes, no només símptomes
2. Sostenibilitat: Els canvis estructurals i culturals generen efectes duradors
3. Eficiència: Evita la repetició de crisis costoses
4. Participació: Involucra tots els nivells socials en la solució
Explica el concepte “Woke” (wokeïsme)
Es refereix a la consciència sobre les injustícies socials.
Reflexa la seva evolució cap a una consciència cultural i política més generalitzada. No obstant això, “woke” ha estat adoptat i utilitzat per alguns partits polítics, els qui l’associen amb la cultura de la cancel·lació i acusen que representa una manera d’imposar idees progressistes. Aquesta disputa s’ha manifestat en diversos àmbits, com l’exèrcit i les universitats, la qual cosa ha provocat enfrontaments polítics significatius.
Què és l’agenda pública?
El conjunt de temes o problemes socials que els poders públics consideren prioritaris i als quals dediquen atenció, recursos i acció política.
Quins actors intervenen en l’agenda pública?
Els partits polítics, els mitjans tradicionals, les xarxes socials, els sindicats, la cultura, etc.
Explica la Teoria del Canvi
La teoria del canvi és una eina per visualitzar com una intervenció concreta porta a un canvi desitjat, identificant hipòtesis i condicions necessàries.
Implica fer preguntes com:
- Quin problema volem prevenir?
- Quins canvis volem aconseguir?
- Quins passos calen per arribar-hi?
- Quins supòsits estem fent?
Els passos que proposa aquesta guia per seguir la Teoria del Canvi són les següents:
1. Missió i visió de l’àrea, programa, eix o projecte
2. Problema/repte: causes i efectes dels problemes
3. Canvis desitjats/solucions: condicions per aconseguir-les
4. Cadena de valor de l’impacte: inputs, activitats, outputs, outcomes & impacts
5. Anàlisi dels grups d’interès
6. Supòsits per a tota la Teoria del Canvi
7. Efectes o impactes negatius no desitjats
Explica la cadena de valor (Relacionat amb la teoria del canvi i l’agenda pública)
La cadena de valor és una manera d’ordenar el procés d’una política des dels inputs fins als impactes:
- Inputs → Quins recursos tenim? (personal, diners, materials)
- Activitats → Què farem? (tallers, intervencions, formació)
- Outputs → Què generem? (nombre de participants, sessions fetes)
- Resultats → Quins canvis hi ha a curt i mitjà termini? (p. ex., més autoestima en joves)
- Impacte → Quins canvis a llarg termini? (reducció de delinqüència, més cohesió)
En PPP, això ajuda a veure si les accions preventives estan ben alineades amb els objectius socials.
Què diu resumidament la lectura de “Gross (2023) - How Finalnd is teaching a generations to mislead information”
Finlàndia ha estat reconeguda com un referent mundial en la lluita contra la desinformació, integrant l’alfabetització mediàtica en el seu sistema educatiu des de les primeres etapes escolars.
Aquest model educatiu destaca la importància de preparar les noves generacions per afrontar els reptes de la informació en l’era digital.
Què diu la lectura de “Faktaabri Edu (2022) - Digital information literacy guide”
Segons la guia, l’alfabetització informacional digital és la capacitat d’accedir, gestionar, comprendre, integrar, comunicar, avaluar, crear i difondre informació de manera segura i adequada mitjançant tecnologies digitals. Aquesta competència combina elements d’alfabetització mediàtica, informacional, digital i cívica, i és fonamental per a la participació democràtica en l’era digital.
Què diu la lectura “Fundació Nous Crims (2023) - Guóa fácil para la aplicación de la teoría del cambio”
La teoria del canvi és una estructura lògica i visual que explica com i per què unes accions generen un impacte desitjat en un context específic, mostrant les connexions entre activitats, resultats i objectius a llarg termini
Elements bàsics de la guia:
Visió clara i resultats finals
Definir l’objectiu final i imaginar-lo com a “impacte” per guiar tot el procés
- Anàlisi causal i supòsits
Identificar problemes, activitats, resultats intermedis i supòsits implícits (“si fem això… llavors això passarà, perquè…”), sustentats amb dades o evidència - Visualització amb mapes o diagrames
Representar el procés en formats gràfics (verticals, horitzontals, circulars), per facilitar la comprensió i detectar múltiples sendes de canvis possibles - Participació de les parts interessades
Involucrar beneficiaris, equip, experts i altres actors en la co‑creació permet identificar perspectives diverses i validar supòsits - Indicadors i avaluació continuada
Establir metes SMART i definir indicadors clars per cada fase (activitats, resultats, impacte), i fer seguiment i revisions periòdiques per ajustar la teoria sobre la marxa - Flexibilitat i adaptació
Considerar la teoria com un document viu que es revisa amb l’aprenentatge i les noves dades, adaptant-se segons el context i els resultats re
