T9 Flashcards

1
Q

TEMA 9: L’ENTORN I LA SEUA CONSERVACIÓ. RELACIONS ENTRE ELS ELEMENTS DELS ECOSISTEMES. FACTORS DE DETERIORAMENT I REGENERACIÓ. CAPACITAT DELS ÉSSERS HUMANS PER A ACTUAR SOBRE LA NATURA. INTERVENCIÓ EDUCATIVA.

A

INTRODUCCIÓ

Q1. L’ENTORN I LA SEUA CONSERVACIÓ

    1. Marc contextual i conceptual
    1. L’entorn com a sistema
    1. Conservació de l’entorn

Q2. RELACIONS ENTRE ELS ELEMENTS DELS ECOSISTEMES, FACTORS DE DETERIORAMENT I REGENERACIÓ

    1. L’ecosistema
    1. Estructura tròfica
    1. El cicle de la matèria i energia
    1. Les relacions intraespecífiques i interespecífiques
    1. La successió ecològica

Q3. LA CAPACITAT DELS ÉSSERS HUMANS PER A ACTUAR SOBRE LA NATURA: LA CONTAMINACIÓ
3.1.Polítiques de protecció del medi ambient

Q4. INTERVENCIÓ EDUCATIVA

4. 1. Principis d’intervenció educativa   4. 2. Intervenció educativa per cursos 

CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

INTRODUCCIÓ

A

A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 9 del temari vaig a tractar la importància que té conèixer els elements i les interaccions d’un ecosistema a l’Educació Primària, identificant aquells factors de deteriorament i regeneració. A més de posar en pràctica activitats encaminades a la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), formant al nostre alumnat en pràctiques que promoguen actituds i comportaments ambientalment sostenibles.

Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que el científic Albert Einstein realitza sobre el medi natural: “Observa profundamente la naturaleza y entonces lo entenderás todo mejor”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL

A

Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol on es presenten organitzats els continguts de Ciències Naturals en 5 blocs, sent el bloc 3 “Els éssers vius” i els cintogunts de Ciències Socials en 4 blocs, i sent el bloc 2 “El món en que vivim” els que presenten una major relació amb el present tema.

A més, amb el treball de l’entorn i la seua conservació es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències clau, i en especial a la competència social i cívica, a l’hora de treballar l’entorn i els problemes mediambientals, i la competència digital, quan es fa ús de ferramentes tecnològiques per a realitzar exposicions o treballs.

Des de l’àmbit conceptual, l’Organització de Nacions Unides (ONU) defineix entorn com el conjunt de components físics, químics, biològics i socials capaços de causar efectes sobre els éssers vius i les activitats humanes.

Ara sí, passe al 2n punt d’aquesta 1a qüestió.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

1.2. L’ENTORN COM A SISTEMA

A

La concepció de l’entorn com a sistema sorgeix a la 2a meitat del segle XX quan investigadors com l’alemany Bertalanffy van aplicar la “Teoría general de sistemes” a l’estudi de l’entorn, teoria segons la qual un sistema és un conjunt d’elements interrelacionats, que presenta 3 característiques: la finalitat, el globalisme i les propietats emergents.

Finalitze aixì el 2n punt de la 1a qüestió, i done pas al 3r punt de la mateixa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

1.3. CONSERVACIÓ DE L’ENTORN

A

L’entorn no és inalterable, sofreix canvis i si aquests són molt duradors o intensos és quan es pot donar la situació de què l’entorn no siga capaç de donar resposta, sofrint danys irreparables.

Actualment, la nostra societat viu una gran problemàtica ambiental i de conservació de l’entorn. És per això que l’ONU va formar en 1983 la “Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el desenvolupament”, la qual segueix vigent i realitza un seguiment anual, tenint com objectiu prioritari el desenvolupament sostenible, que és aquell desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació present sense comprometre el de les generacions futures.

Done així per conclosa aquesta 1a qüestió del tema donant pas la 2a.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

2.1. L’ECOSISTEMA

A

Des de l’àmbit conceptual, Maria Novo al seu llibre “El desarrollo sostenible” defineix l’ecosistema com: “el conjunt d’organismes de diverses espècies que conviuen i els factors que defineixen el marc ambiental on habiten”.

Per tant, cada ecosistema es caracteritza per 2 tipus de factors: els factors biòtics, fan referència als éssers vius. I els factors abiòtics, són de natura física i química com la composició i la temperatura de l’aire, aigua o llum.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

2.2. ESTRUCTURA TRÒFICA

A

Les relacions que s’estableixen entre els individus i éssers d’un ecosistema es denominen “relacions tròfiques”.

I, els nivells tròfics són categories per classificar als éssers vius per la manera d’obtenir matèria i energia, els quals són:
Els organismes productors: són els vegetals autòtrofs fotosintètics, que prenen l’energia solar i la matèria inorgànica de l’aire, i la transformen en matèria orgànica.
Els consumidors primaris: són els animals herbívors, que s’alimenten directament dels organismes productors.
Els consumidors secundaris: són els animals carnívors, que s’alimenten dels primaris.
Els organismes descomponedors: són els bacteris i fongs, que s’alimenten d’excrements i cadàvers d’éssers de nivells anteriors, descomponent la matèria orgànica en inorgànica.
I, els organismes transformadors: són els bacteris amoniacats i nitrificats els quals transformen les substàncies inorgàniques en aprofitables per als organismes productors.

Una vegada vistos aquests nivells citaré un exemple de cadena tròfica: flor, abella, perdiu i àguila.

I abans de finalitzar aquest 2n punt, destacar que els nivells tròfics són representats en les piràmides tròfiques, tenint a la base de la mateixa el 1r nivell, és a dir, els productors, damunt els primaris, després els secundaris i finalment els descomponedors i els transformadors que representen el cim de la piràmide.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

2.3. EL CICLE DE LA MATÈRIA I ENERGIA

A

En els ecosistemes hi ha 2 processos de transferència. D’una banda, el cicle de la matèria, és un procés cíclic on la matèria incorporada del medi pels organismes productors, va sofrint transformacions en passar pels distints nivells tròfics, acabant de nou finalment en el medi. I, d’altra banda, el flux de l’energia, és un procés unidireccional, ja que l’energia flueix d’un nivell tròfic a un altre però una vegada utilitzat no torna a l’ecosistema.

I, passe així al 4t punt de la 2a qüestió.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

2.4. LES RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES I INTERESPECÍFIQUES

A

Les relacions intraespecífiques son aquelles que es donen entre els individus d’una mateixa espècie, associant-se els individus en agrupacions que poden ser temporals, perennes o perpètues. Aquestes agrupacions porten conseqüències, positives com una major capacitat de defensa front depredeadors i clima, però també negatives com la competència entre individus per l’aliment, espai, llum o aigua.

I, les relacions interespecífiques es donen entre els individus de distintes espècies que pertanyen a una mateixa comunitat. Les quals es divideixen en 5 tipus:
El mutualisme: les 2 espècies es beneficien, com és la relació entre les abelles i les flors.
Comensalisme i inquilinisme: 1 dels individus obté beneficis i l’altre ni obté beneficis ni és perjudicat, com els ocells quan construeixen nius en els arbres.
Parasitisme i depredació, 1 dels individus obté beneficis i l’altre és perjudicat. “Parasitisme” és quan s’alimenta d’un de mida major; i “depredació” quan s’alimenta devorant el cos d’un altre.
L’antibiosis, 1 de les espècies no obté benefici i no es perjudica però perjudica indirectament a l’altra.
I, la competició: les 2 espècies resulten perjudicades, ja que existeix una rivalitat entre elles per l’espai, aliments, aigua o llum.

Finalitze així aquest 4t punt de la 2a qüestió i passe al 5è punt de la mateixa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

2.5. LA SUCCESSIÓ ECOLÒGICA

A

La successió ecològica és l’evolució d’un ecosistema al llarg del temps, en el que unes poblacions es van substituir per altres de més eficaces en l’aprofitament de l’energia. Aquest procés finalitza quan s’arriba a una comunitat estable i equilibrada, la qual rep el nom de comunitat clímax.

Quan la successió ecològica s’inicia en un àrea despoblada i sense vida com és una zona volcànica, es denomina “successió primària”, mentre que quan s’inicia en un àrea on la comunitat preexistent ha estat eliminada per incendis o inundacions es denomina “successió secundària”.

Finalitze aixì el 5è punt de la 2a qüestió i la qüestió en si mateix per a passar a la 3a qüestió.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

Q3. LA CAPACITAT DELS ÉSSERS HUMANS PER A ACTUAR SOBRE LA NATURA: LA CONTAMINACIÓ

A

Fins meitat del segle XIX, les alteracions del medi ambient eren de caràcter local, però açò va canviar amb la “Revolució Industrial”, la qual va suposar un ràpid desenvolupament tecnològic, començant-se a emprar màquines en les activitats agrícoles, industrials i en els mitjans de transport. Aquest aspecte va comportar l’explotació de combustibles fòssils i dels recursos miners com a font d’energia i va produir un gran creixement de la població mundial. Des d’eixe moment fins l’actualitat, les activitats humanes suposen un impacte sobre el medi ambient a nivell mundial, degradant-lo progressivament a una major velocitat, estant la principal conseqüència, la contaminació.

Des de l’àmbit conceptual, Mª Dolores Encinas al seu llibre “Medio ambiente y contaminación” defineix la contaminació com: “el canvi de la composició natural de l’aigua, aire i sòl, produit per les emissions de residus provocades per accions dels éssers humans”. En funció del tipus d’emissió es poden distingir diferents tipus de contaminació com:
La contaminació química, produïda per agents químics com insecticides i fosfats.
La contaminació radioactiva, produïda per derramats radioactius d’activitats nuclears.
I la contaminació orgànica, causada per les deixalles orgàniques que no poden ser descomposades.

Tota aquesta contaminació passa d’una baula a una altra de la cadena alimentària estant l’última la de l’home, a la qual arriben tots els residus tòxics. És per això, que l’ésser humà, fa diverses dècades va començar a desenvolupar i aplicar polítiques de protecció del medi ambient, les quals passe a explicar al 1r punt d’aquesta 3a qüestió del tema.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

3.1. POLÍTIQUES DE PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT

A

La necessitat de protegir el medi ambient front als problemes ambientals va portar les primeres mesures l’any 1972 quan l’ONU va crear el “Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient” (PNUMA). Posteriorment, l’any 1997, a la ciutat japonesa de Kyoto, es va firmar el “Protocol de Kyoto”. I, el 25 de setembre de 2015, els líders mundials van impulsar una iniciativa: “Els objectius de desenvolupament sostenible” també coneguts com ODS. Són un total de 17 objectius, els quals tracten temes com: la pobresa, la fam, la salut, l’educació o el consum responsable. I formen part de l’Agenda 2030 pel Desenvolupament Sostenible.

Abans de finalitzar aquest apartat, destacar la idea que tot aquest impacte, ha fet que la LOMLOE es sustente en el tractament d’aquests aspectes, mitjançant la introducció de l’educació per al desenvolupament sostenible.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

4.1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA

A

Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.

Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.

Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més a més, s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.

Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

4.2. INTERVENCIÓ EDUCATIVA PER CURSOS

A

Al llarg del 1r cicle, les activitats aniran destinades a despertar la curiositat i l’interès de l’alumnat al voltant de fenòmens físics com: el clima local, la calor, el fred, les pluges o el vent. També s’afavorirà i promourà el contacte i cura dels éssers vius, especialment d’aquells més usuals a l’àmbit domèstic i es començarà a treballar les primeres classificacions i propietats com: éssers vius, animals i plantes, naixement, alimentació i reproducció.

En el 2n cicle, s’iniciarà amb l’ús d’instruments de mesura i observació en les investigacions i experiments com: pluviòmetres, termòmetres i cintes mètriques. A més, es continuaran realitzant dibuixos de paisatges naturals, juntament amb un anàlisi de les principals característiques i elements del paisatge com el relleu, la fauna, la vegetació, el clima i les activitats humanes.

Per últim, pel que fa al 3r cicle es duran a terme activitats relacionades amb el medi físic, els éssers vius i els tipus de paisatges però amb un nivell de complexitat superior. A més, cal destacar la importància de promoure el desenvolupament d’actituds de respecte, valoració, protecció i conservació del patrimoni natural i cultural fent-los conscients de la problemàtica ambiental actual relacionada amb la contaminació o l’escalfament global.

En definitiva, el procés d’E-A de l’entorn i la seua conservació l’hem d’orientar cap a la investigació i experimentació, per exemple, a l’hora de treballar el consum responsable i el desenvolupament sostenible al 3r cicle, podem realitzar una activitat interdisciplinar que durem a terme juntament amb l’àrea d’artística, plàstica i que contribueix al desenvolupament de l’ODS 11 “ciutats i comunitats sostenibles”. L’activitat començarà amb 2 preguntes inicials: <>. A partir d’aquestes i mitjançant la tècnica cooperativa de 1 - 2 - 4, l’alumnat haurà d’anotar en un full la seua opinió, primer de forma individual, després en parelles i per últim amb el seu grup. Posteriorment, el portaveu de cada grup exposarà les respostes. Tot seguit, en la PDI visualitzarem un vídeo que es titula: <>, on es podrà veure un projecte d’ecociutat, i a continuació, en gran grup, s’obrirà debat per observar si era com ells ho havien imaginat. El següent pas serà, en xicotets grups i amb una tablet, buscar información i seleccionar idees per a realitzar una maqueta d’una ecociutat, juntament amb els materials que necessiten per a la seua realització, els quals seran materials de rebuig que aporte l’alumnat i les famílies, com bricks de llet, caixes de sabates, suros… Es durà a terme en la classe amb la col·laboració de les famílies que vulguen formar part d’aquest projecte. Llavors, assignarem un adult a cada grup per a crear la maqueta. Per últim, hauran d’exposar-la davant dels seus companys explicant les característiques més destacables.
Un cop vist la intervenció docent done pas a la conclusió del tema.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

CONCLUSIÓ + CITA FINAL

A

Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat com l’entorn i la seua conservació és de gran importància degut a les relacions que es donen entre els elements d’un ecosistema, valorant l’actuació de l’ésser humà sobre la natura i les conseqüències de la mateixa, estant la principal d’elles la contaminació, i per suposat, realitzant la intervenció educativa i els plantejaments didàctics adequats a l’evolució psicosomàtica del nostre alumnat.

Finalitzaré el present tema amb una reflexió de Kofi Annan: “La educación no solo enriquece la cultura. Es la primera condición para la libertad, la democracia y el desarrollo sostenible”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly