T18 Flashcards
TEMA 18: DESENVOLUPAMENT I CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS LECTOR A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA. TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ LECTORA EN DIFERENTS SITUACIONS DE COMUNICACIÓ I AMB DIFERENTS TIPUS DE TEXTOS. LA LECTURA: PLANS DE FOMENT I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA.
INTRODUCCIÓ
Q1. DESENVOLUPAMENT I CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS LECTOR A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
- Marc contextual i conceptual
- Desenvolupament i característiques
- Models de comprensió lectora
Q2. TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES DE COMPRENSIÓ LECTORA EN DIFERENTS SITUACIONS DE COMUNICACIÓ AMB DIFERENTS TIPUS DE TEXTOS
- Tècniques i estratègies
- Seqüenciació per cicles d’estratègies i tècniques de comprensió lectora
Q3. LA LECTURA: PLANS DE FOMENT I ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
- Marc contextual dels “Plans de Foment de la Lectura”
- Finalitats i característiques
- Principis d’intervenció educativa
- Estratègies i proposta d’intervenció educativa a primària
CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ
INTRODUCCIÓ
A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 18 del temari, vaig a tractar la importància del desenvolupament i foment de la lectura a l’etapa d’Educació Primària, ja que des dels seus aprenentatges, continguts i experiències anem a contribuir a optimitzar el procés d’E-A i millorar el currículum des de l’avaluació contínua de la pràctica diària. Tots aquests aspectes permeten al docent contribuir a aconseguir l’objectiu global de l’etapa: l’assumpció de l’autoconcepte i l’autoestima personal, juntament amb el desenvolupament integral de l’alumnat.
Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que la poeta, Emily Dickinson, realitza sobre la lectura: “Para viajar lejos, no hay mejor nave que un libro”.
1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL
Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol on es presenten organitzats els continguts de Llengua Castellana i Literatura en 5 blocs i és el bloc 2 “Comunicació escrita: llegir”, el que presenta una major relació amb el present tema.
A més, amb el treball de la lectura es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències clau, i en especial a la competència en comunicació lingüística, a l’hora de realitzar activitats referents a la lectura, i la competència digital, quan es fa ús de ferramentes tecnològiques per a llegir en plataformes digitals com els e-comics.
Des de l’àmbit conceptual, el mestre i pedagog Célestin Freinet defineix la lectura com: el procés de comprensió d’informació emmagatzemada en un suport i transmesa mitjançant certs codis, els quals poden ser visuals, auditius o tàctils, com el sistema Braille. A més, cal destacar que el seu aprenentatge es realitzarà de forma simultània a l’escriptura, ocupant aixì un lloc principal als currículums, ja que és la base per a la resta d’aprenentatges.
Puc concloure aquest punt, destacant la idea que la comprensió lectora depèn dels coneixements que el lector posseeis sobre el tema específic del qual tracta el text i, dels processos que utilitze per a connectar els coneixements previs amb la nova informació.
1.2. DESENVOLUPAMENT I CARACTERÍSTIQUES
Una de les principals finalitats de l’Educació Primària és l’educació lingüística, ja que es clau per al desenvolupament integral i harmònic de l’individu.
Per tant, partint de la lectura i l’escriptura, l’alumnat ampliarà els seus coneixements lingüístics i enriquirà les seues relacions amb l’entorn, assolint un augment i domini del lèxic, afavorint la creativitat, aprenent a emetre la seua opinió d’allò que ha llegit i desenvolupant l’expressió oral i la comprensió lectora.
Finalitze així aquest 2n punt de la 1a qüestió del tema i done pas al 3r punt de la mateixa.
1.3. MODELS DE COMPRENSIÓ LECTORA
Alberto Manguel al seu llibre “Una historia de la lectura”, destaca 3 models de comprensió lectora: El procés ascendent, considera que l’adquisició de la lectura equival a l’aprenentatge seqüencial de discriminacions visuals. El procés descendent, defensa que aprendre a llegir és utilitzar els coneixements sintàctics i semàntics previs per tal d’anticipar el text i el seu significat. I el procés interactiu, relaciona l’aprenentatge lector amb les discriminacions visuals i estratègies tals com la recerca de coneixements previs i l’establiment d’un propòsit lector.
Done així per finalitzat el 3r punt de la primera qüestió i la qüestió en si mateix.
2.1. TÈCNIQUES I ESTRATÈGIES
Les tècniques i estratègies per a la comprensió lectora es poden dur a terme des de 2 vessants: les situacions de comunicació i els tipus de textos.
D’una banda, és primordial que des dels centres educatius s’impulse l’ús de la llengua segons les diferents situacions comunicatives, seleccionant contextos de comunicació reals i propers a l’alumnat; desenvolupant la competència comunicativa partint del registre propi de l’alumnat fins arribar a registres més elaborats; i, connectant les competències ja adquirides en contextos nous i desconeguts.
D’altra banda, la comprensió lectora amb diferents tipus de textos s’ha de treballar al llarg de tota l’etapa d’Educació Primària, ensenyant-los estratègies per millorar la competència lectora; treballant i practicant la lectura en veu alta; seleccionant la informació més rellevant identificant el tema principal; i fomentant l’expressió d’opinions mitjançant la creació de debats.
Done per finalitzat així el 1r punt de la 2a qüestió per passar al 2n i últim punt de la mateixa.
2.2. SEQÜENCIACIÓ PER CICLES D’ESTRATÈGIES I TÈCNIQUES DE COMPRENSIÓ LECTORA
Al llarg del 1r cicle, les activitats aniran orientades als contes, poemes, cartes i diàlegs senzills. Per a treballar-lo, podem emprar la tècnica dels “missatges secrets” mitjançant notes que permeten realitzar textos curts o xicotetes poesies. En 2n de primària, començarem en l’anàlisi de les estructures dels contes partint de contes coneguts i propers als seus interessos com: superporc, tu ets el detectiu o Moana. També s’iniciarà amb la lectura de còmics i la interpretació d’imatges sense text, els quals podem projectar en la PDI i fer-ne un tots junts mitjançant l’aplicació comicmaster. De la mateixa forma es treballarà la comprensió lectora de refranys, endevinalles o texts humorístics.
Durant el 2n cicle, es pot treballar la carta a partir de la lectura i tertúlia literària sobre “La jardinera”, un fantàstic relat a través de les cartes entre una xiqueta i la seua família. Juntament, amb la revista escolar, la qual pot ser un element motivador on l’alumnat podrà publicar les seues creacions. Per treballar la poesia realitzarem activitats com: canviar les paraules d’un poema, veure les diferents rimes, i treballar els refranys populars i els embarbussaments. A més, podem realitzar activitats com “poemes - cançó” emprant música, imatges, materials i els poemes treballats per donar-li vida a cada història, activitat que podem realitzar de forma interdisciplinar amb l’àrea d’artística: música, on l’alumnat faça ús de diferents instruments musicals per acompanyar la lletra dels poemes. I, respecte als diàlegs, les tècniques que emprarem aniran dirigides a que l’alumnat identifique, conega i empre les marques gràfiques que acompanyen al diàleg.
Per últim, amb l’alumnat del 3r cicle treballarem les cartes, tant individualment com en grups cooperatius. A nivell institucional, es poden elaborar cartes per a sol·licitar informació a una empresa per a l’excursió de fi de curs o bé per sol·licitar algun permís a l’Ajuntament en realitzar un aprenentatge servei. A l’hora de treballar els contes es valoraran aspectes com el ritme, l’entonació i la intriga. I per tal de fomentar la lectura promourem metodologies actives com les tertúlies dialògiques i literàries, la realització de Booktrailers o l’activitat de one pager. Pel que fa a la representació del còmic s’empraran aplicacions TIC com storybird o Marvel per a crear els nostres propis còmics. També es treballarà la lectura de textos teatrals per tal de familiaritzar-se amb l’estructura i identificar les parts, marcadors, expressions i lèxic.
Done per finalitzada la 2a qüestió del tema i passe a iniciar la 3a.
3.1. MARC CONTEXTUAL: ELS PLANS DE FOMENT DE LA LECTURA
Des de l’àmbit contextual la LOMLOE, a l’art. 19, “principis pedagògics de l’Educació Primària” remarca que: es dedicarà un temps diari a la lectura per tal de fomentar el seu hàbit i seran les Administracions Educatives les que promouran Plans per al Foment de la lectura i alfabetització en diversos mitjans, tecnologies i llenguatges. Per a tal fi, es comptarà amb la col·laboració de les famílies i del voluntariat, així com l’intercanvi de bones pràctiques.
I per últim, front a la importància de la lectura, el MEC (Ministeri d’Educació i Cultura) va iniciar un Pla de Foment de la Lectura, el qual concedeix gran importància a les biblioteques escolars, com element fomentador de la lectura així com a dedicar un temps diari a la lectura en cadascuna de les àrees curriculars.
3.2. FINALITATS I CARACTERÍSTIQUES
Pel que fa als objectius del Pla de Foment de la Lectura del MEC podem destacar:
Conèixer els hàbits lectors.
Crear una consciència social sobre la importància de la lectura.
Atendre a col·lectius amb dificultats per accedir al llibre i a la lectura.
I promoure la lectura, els recursos i serveis de la biblioteca a tota la comunitat educativa.
Per tant, aquest pla té 2 finalitats bàsiques. D’una banda, consolidar l’hàbit lector a l’àmbit educatiu i d’altra difondre’l entre altres sectors de la societat. A més, s’han integrat un conjunt d’accions com són el programa de biblioteques públiques de l’Estat i el programa d’animació lectora.
Finalitze aquest punt destacant el premi sambori, el premi escolar de narrativa que té per objectiu promoure l’ús literari del valencià a les escoles i instituts. I per suposat, el “Programa per a la dinamització de les biblioteques escolars i el foment de la lectura” el qual es concretat durant el curs 2021 - 2022 per la Resolució de 4 de Setembre de 2021 de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, que té com a objectiu incrementar el nombre de lectors i usuaris de biblioteques, per la qual cosa, concep als centres una assignació econòmica amb caràcter extraordinari.
Done pas així al 3r punt d’aquesta qüestió.
3.3. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA
Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.
Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.
Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més, s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint els principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.
Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.
3.4. ESTRATÈGIES I PROPOSTA D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA
Algunes de les estratègies que es poden dur a terme per a fomentar i treballar la lectura en l’Educació Primària són:
Realitzar activitats abans, durant i després de la lectura com per exemple anticipar accions segons el títol o les il·lustracions, transferir informació a dibuixos o mapes i realitzar un role - play.
Descobrir, durant la lectura, dificultats de comprensió.
Atendre i respectar els gustos i preferències de l’alumnat.
Possibilitar l’intercanvi oral d’interpretacions i opinions, mitjançant els debats.
I, propiciar moments per a la lectura d’oci i gaudi.
Així mateix, es pot fomentar la lectura mitjançant activitats com la “Playlist literaria”, dirigida als nivells superiors de l’etapa de primària, i la qual es treballarà de forma interdisciplinaria amb l’àrea d’artística: música. Durant la lectura, l’alumnat haurà de parar atenció a les sensacions i anotar el paràgraf quan la història puga evocar a una cançó. Al finalitzar el capítol, la buscaran en Spotify Kids, amb la nostra ajuda o amb l’ajuda de la mestra de música, i l’afegiran a una llista creada per a l’ocasió amb el títol del llibre. A més, crearem un document en Google Drive on estaran recollides les cançons seleccionades amb la pàgina, capítol o fragment corresponent i amb una breu explicació de l’elecció. En finalitzar, compartirem la llista de cançons perquè puga acompanyar a un altre futur lector i així convertir el llibre en una vertadera experiència. A banda, a la sessió de música, estudiaran els diferents gèneres musicals, cantants i època.
Puc concloure així l’última qüestió del tema, donant pas a la conclusió del mateix.
CONCLUSIÓ + CITA FINAL
Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat la importància de conèixer no únicament el desenvolupament i característiques del procés lector, sinó també les tècniques i estratègies per a la comprensió lectora que es poden emprar en diferents situacions comunicatives i amb diferents tipus de textos. Això sí, sempre avaluant i valorant el desenvolupament i realitzant els plantejaments didàctics adequats a l’evolució psicosomàtica del nostre alumnat.
Finalitzaré el present tema amb una reflexió del autor James Humes: “La mejor característica de un libro es que provoque reacciones en el lector y le empuje a actuar”.
BIBLIOGRAFIA
A més, a nivell bibliogràfic està basat en les aportacions d’autors com:
Mendoza, A. (2003). Didáctica de la lengua y la literatura para primaria. Pearson.
Cassany, D. y otros (2005). Enseñar lengua. Graó.
Manguel, A. (2012). Una historia de la lectura. Alianza Literaria.
