T22 Flashcards

1
Q

TEMA 22: L’APRENENTATGE DELS NOMBRES I EL CÀLCUL NUMÈRIC. NOMBRES NATURALS, ENTERS, FRACCIONARIS I DECIMALS. SISTEMES DE NUMERACIÓ. RELACIÓ ENTRE ELS NOMBRES, OPERACIONS DE CÀLCUL I PROCEDIMENTS DEL MATEIX (CÀLCUL ESCRIT, MENTAL, ESTIMACIÓ I CALCULADORA). INTERVENCIÓ EDUCATIVA.

A

INTRODUCCIÓ

Q1. L’APRENENTATGE DELS NOMBRES I EL CÀLCUL NUMÈRIC

1.1. Marc contextual i conceptual

Q2. NOMBRES NATURALS, ENTERS, FRACCIONARIS I DECIMALS

    1. Nombres Naturals (N)
    1. Nombres Enters (Z)
    1. Nombres Fraccionaris (F)
    1. Nombres Decimals (D)

Q3. SISTEMES DE NUMERACIÓ

Q4. RELACIÓ ENTRE ELS NOMBRES

Q5. OPERACIONS DE CÀLCUL I PROCEDIMENTS DEL MATEIX (CÀLCUL ESCRIT, MENTAL, ESTIMACIÓ I CALCULADORA)

    1. Operacions de càlcul
  1. 1.1. Operacions amb nombres naturals
  2. 1.2. Operacions amb nombres enters
  3. 1.3. Operacions amb nombres fraccionaris
  4. 1.4. Operacions amb nombres decimals
    1. Procediments de càlcul
  5. 2.1. Procediments de càlcul en l’addició i la substracció
  6. 2.2. Procediments de càlcul en la multiplicació i divisió
  7. 2.3. L’estimació
  8. 2.4. La calculadora

Q6. INTERVENCIÓ EDUCATIVA

    1. Principis d’intervenció educativa
    1. Estratègies d’intervenció educativa a primària

CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

INTRODUCCIÓ

A

A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 22 del temari, vaig a tractar la importància que té l’aprenentatge dels nombres i el càlcul numèric a l’etapa de primària, ja que aquest es concep com un aspecte prioritari a l’hora de programar o realitzar qualsevol procés d’E-A, doncs és el mitjà imprescindible d’interacció amb l’entorn, establint les relacions per tal de poder realitzar les operacions i procediments de càlcul necessàries front cada situació.

Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que el matemàtic i físic italià Galileo Galilei realitza sobre les matemàtiques: “Mide lo que sea medible y haz medible lo que no lo sea”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL

A

Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, és pertinent aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 de 28 de febrer així com al Decret 108/2014 de 4 de juliol on es presenten organitzats els continguts de Matemàtiques en 5 blocs i és el bloc 2 “Nombres i operacions”, el que presente una major relació amb el present tema.

A més, amb el treball dels nombres, el càlcul i les operacions es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències clau, i en especial a la competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia, a l’hora de treballar els nombres i el càlcul mental, i la competència digital, quan es fa ús de calculadores i ferramentes tecnològiques per a realitzar els càlculs.

Des de l’àmbit conceptual, podem definir “nombre” com concepte matemàtic que indica una quantitat referida a la unitat. I, “càlcul”, prové del llatí “calculus” que significa “comptar amb pedres” i que posteriorment es va estendre a la necessitat de la humanitat de comptar qualsevol objecte.

Passe així al 2n punt d’aquesta 1a qüestió del tema.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

2.1. ELS NOMBRES NATURALS

A

Els nombres naturals són qualsevol nombre que s’utilitze per a comptar o ordenar els elements d’un conjunt. Aquest pot ser de 2 tipus: cardinal o ordinal.

Per últim, esmentar que amb els nombres naturals la suma i la multiplicació sempre són possibles, mentre que la resta i la divisió no sempre ho son.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

2.2. ELS NOMBRES ENTERS

A

Els nombres enters són qualsevol nombre natural, juntament amb el nombre negatiu corresponent. I sorgeixen front la necessitat de resoldre la resta en tots els seus casos. En canvi, no ocorre el mateix amb la divisió, ja que en dividir 2 nombres enters el resultat no és sempre un altre nombre enter.

Finalment, entenem per “valor absolut” la distància en unitats d’un nombre al zero en la recta numèrica. És a dir, un mateix valor absolut correspon a 2 nombres enters diferents, per exemple: el valor absolut de -6 i de +6 és 6.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

2.3. ELS NOMBRES FRACCIONARIS

A

Els nombres fraccionaris són aquells nombres expressats amb una fracció. I sorgeixen front la necessitat de resoldre la división en tots els seus casos. A més, les fraccions presenten les següents característiques:
Son irreductibles quan els seus 2 termes són primers i reductibles quan els termes són divisibles per un mateix nombre diferent de 1.
Són equivalents si ambdues representen el mateix valor numèric.
I el denominador d’una fracció no pot ser 0.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

2.4. ELS NOMBRES DECIMALS

A

Els nombres decimals són aquells nombres fraccionaris el denominar del qual és 10 o una potència de 10. I sorgeixen front una necessitat de tipus social, ja que van ser creats per mesurar magnituds més xicotets i ampliar així el camp numèric. Aquests poder ser: finits, quan tenen un nombre finit de xifres decimals (6,17) o periòdics, tenen un nombre infinit de xifres decimals, com el nombre pi (3,14…)

Done per conclosa la 2a qüestió del tema i passe a la 3a.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

Q3. SISTEMES DE NUMERACIÓ

A

Des d’una aproximació a l’àmbit conceptual, Godino al seu llibre “Matemáticas para maestros”, defineix “Sistema de numeració” com el conjunt de regles i símbols que ens permeten escriure i interpretar els nombres.

A més, aquests es classifiquen en 4 tipus:
Sistema decimal: la seua base és 10 i els símbols són els nombres enters de 0 a 9.
Sistema binari: la seua base és 2 i empra 2 caràcters: el 0 i el 1, que reben el nom de “bits”.
Sistema de numeració oral: és la lectura dels numerals.
I sistema de numeració oral ordinal: és la lectura dels ordinals. Els seus símbols són: 1r, 2n, 3r, 4t, 5è…

D’aquesta forma finalitze aquesta 3a qüestió del tema i passe a iniciar la 4a qüestió.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

Q4. RELACIÓ ENTRE ELS NOMBRES

A

En aquesta 4a qüestió explicaré la relació entre els tipus de nombres que vaig tractar a la 2a qüestió del tema, la qual s’ha realitzat seguint la “Teoria de conjunts” i guardant una relació d’inclusió successiva. Aquesta ampliació de camps numèrics sorgeix d’una necessitat social de crear signes associats a quantitats o ordres per comptar, comerciar i administrar.

Per tant, el conjunt de nombres naturals (N) està inclòs dins del conjunt de nombres enters (Z), a la seua vegada, ambdós queden inclosos dins del conjunt de nombres fraccionaris (F) i els 3 ja esmentats, dins del conjunt dels nombres decimals (Z), tots aquests formen part dels nombres racionals (Q).

Done per finalitzada així, aquesta 4a qüestió del tema i passe a desenvolupar la 5a qüestió.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q
    1. OPERACIONS DE CÀLCUL

5. 1.1. Operacions amb nombres naturals

A

L’addició de nombres naturals consisteix en afegir elements d’un conjunt o comptar cap a davant en la recta numèrica. Els seus termes són els “sumands” i el resultat es denomina “suma”. Les propietats són: commutativa, associativa i element neutre (el 0).

La substracció consisteix en llevar elements d’un conjunt o comptar cap enrere en la recta numèrica. Els seues termes són: “minuend”, “subtrahend” i el resultat es denomina “diferència”.

La multiplicació consisteix en repetir un nombre X vegades. Els seus termes són els “factors” i el resultat és el “producte”. Les seues propietats són: distributiva, commutativa, associativa i element neutre (l’1).

La divisió consisteix en repartir un nombre X vegades. Els termes són “dividend”, “divisor”, “quocient” i “residu”. I les propietats: si el residu és zero, la divisió és exacta; i, si es multiplica dividend i divisor per un mateix nombre no es modifica el quocient però si el residu.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q
    1. OPERACIONS DE CÀLCUL

5. 1.2. Operacions amb nombres enters

A

L’addicció i la substracció de nombres enters es farà:
Si tenen el mateix signe, es sumen els valors absoluts i se’ls col·loca el mateix signe.
Si tenen diferent signe, es resten els seus valors absoluts i es col·loca el signe del que tinga major valor absolut.
Els parèntesi indiquen la prioritat d’una operació.

Per a la multiplicació i la divisió el procediment és:
Si tenen el mateix signe, es multiplica o divideix i es col·loca davant el signe “+”.
Si tenen diferent signe, es multiplica o divideix i es col·loca davant el signe “-”.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q
    1. OPERACIONS DE CÀLCUL

5. 1.3. Operacions amb nombres fraccionaris

A

L’addició i substracció de nombres fraccionaris es farà:
Si tenen el mateix denominador, es sumen / resten els numeradors i es deixen els denominadors.
Si tenen diferent denominador, es redueixen a comú denominador i s’aplica la norma anterior.

La multiplicació es farà: numerador per numerador i denominador per denominador. I respecte a la divisió es multiplica el dividend per l’invers del divisor.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q
    1. OPERACIONS DE CÀLCUL

5. 1.4. Operacions amb nombres decimals

A

L’addició i la substracció de nombres decimals s’inicia transformant els 2 nombres decimals per tal que tinguen el mateix nombre de xifres després de la coma, afegint zeros a la dreta del nombre que tinga la part decimal més curta.

En la multiplicació es realitza com si els nombres foren enters, prescindint de la coma, per a finalment, col·locar la coma al lloc equivalent a la suma del nombre de xifres decimals dels 2. I la divisió, també es realitza com si els nombres foren enters, prescindint de la coma de la següent forma: si està al divisor, es multipliquen divisor i dividend per la potència de 10 necessària per a transformar aquests nombres en enters i si està al dividend, la coma es trasllada al quocient. Si dividint s’esgoten les xifres del dividend, es continua la divisió baixant zeros.

D’aquesta manera finalitze el 1r punt de la 5a qüestió del tema per passar al 2n punt d’aquesta.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q
    1. PROCEDIMENTS DE CÀLCUL

5. 2.1. Procediments de càlcul en l’addició i substracció

A

Els autors Cid, Godino i Batanero, al seu llibre “Sistemas numéricos y su didáctica para maestros”, distingeixen diverses estratègies per realitzar el càlcul en les addicions i substraccions, com: suprimir o afegir zeros, buscar els dobles, completar a 10 o 5 i descompondre termes.

D’altra banda, podem definir el càlcul mental com aquell que és efectuat sense ferramentes tals com la calculadora o els algoritmes. Aquest s’introduirà al llarg de l’etapa de primària mitjançant activitats lúdiques.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q
    1. PROCEDIMENTS DE CÀLCUL

5. 2.2. Procediments de càlcul en multiplicació i divisió

A

Les activitats de càlcul en la multiplicació aniran més enllà de l’aprenentatge memorístic de les taules de multiplicar, aplicant estratègies per tal de multiplicar i dividir mentalmente com: sumar i restar de forma successiva, repartir, jugar amb els dobles i meitats…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q
    1. PROCEDIMENTS DE CÀLCUL

5. 2.3. L’estimació

A

Estimar és valorar anticipadament el resultat possible d’una operació, i són 3 els procediments a seguir:
Aproximar, es suprimeixen xifres a la dreta d’un nombre, substituint-les per zero. Ex. 894 = 890.
El truncament, es suprimeixen dígits d’un nombre i es substitueix per zeros. Ex. 5429 = 5400.
I, la substitució, es substitueixen dades per altres properes a elles. Ex. 99+99 = 100+100-2.

17
Q
    1. PROCEDIMENTS DE CÀLCUL

5. 2.4. La calculadora

A

La calculadora, és necessària per a molts càlculs de la vida diària a la nostra societat tecnològica, per la qual cosa els docents hem de planificar el seu ús d’una forma didàctica i educativa, com per exemple: per realitzar les comprovacions dels resultats d’una manera més autònoma, per descobrir el teclat i les seues funcions o per jugar amb els nombres buscant diferents formes.

D’aquesta forma finalitze el 2n punt de la 5a qüestió del tema i la qüestió en si mateixa, passant a desenvolupar la 6a qüestió.

18
Q

6.1. PRINCIPIS D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA

A

Els principis d’intervenció educativa són un element fonamental als nous currículums, els quals trobem desenvolupats tant al Reial Decret 126/2014 com al Decret 108/2014.

Per a començar, cal destacar a Cesar Coll, que assenyala que aprendre un contingut implicar dotar-lo de significat, per això és fonamental partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. És indispensable fomentar l’aprenentatge significatiu i constructiu així com la capacitat creadora, estimulant els processos de pensament per a garantir l’aplicació d’aquests a la realitat, afavorint aixì el desenvolupament mental i l’organització de continguts a través d’un enfocament globalitzador. Una manera de desenvolupar aquest principi és realitzant l’aprenentatge visible mitjançant rutines i destreses. Així mateix, es poden establir espais o racons per a realitzar tallers específics, dins l’aula ordinària, oferint a l’alumnat els materials necessaris per a repassar, reforçar i ampliar els diferents continguts.

Com destacava Vigotsky, som part d’un món social i l’escola ha d’afavorir la socialització, per això cal destacar la importància del joc com a element motivador i generador del desenvolupament integral juntament amb l’aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis com un procediment clau per educar en igualtat. A més a més, s’ha de tenir present l’atenció a la diversitat com element central de les decisions metodològiques que tinguen com a objectiu la inclusió de tot l’alumnat seguint el principis del DUA i les aportacions de Pere Pujolàs.

Per últim i abans de finalitzar aquest punt, cal destacar la importància de les emocions, afavorint la intel·ligència emocional per a desenvolupar les habilitats socials, l’empatia i l’autocontrol.

19
Q

6.2. ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA

A

Al llarg del 1r cicle d’Educació Primària, l’alumnat realitzarà activitats de classificació i ordenació, així com de recompte i repartiment amb materials manipulatius. A més, per treballar les sumes i les restes podem emprar les TIC i aplicacions matemàtiques com Math Jump, on els xiquets/es es convertiran en robots que deuen afrontar els reptes aritmètics per avançar nivells.

A la resta de cicles d’Educació Primària, s’introduiran el sistema de numeració fraccionari i una aproximació al sistema decimal, en finalitzar 4t curs. A més, per treballar el càlcul mental d’una forma lúdica ho podem fer mitjançant el joc que té com a nom “100”. Per a realitzar-lo necessitarem crear un tauler amb un circuit que continga els nombres de l’1 al 100 i dues baldufes, una amb els nombres del 0 al 9 i l’altra amb els signes de les operacions aritmètiques bàsiques. Per a iniciar, cada jugador tira la baldufa dels nombres i col·loca la seua fitxa en el nombre que haja obtingut, i tot seguit un altre cop la baldufa dels nombres i la de les operacions. Després d’observar el nombre i l’operació obtinguda, ha de calcular el resultat mentalment i col·locar-se en la casella que li correspon. Guanya el primer jugador que arribe a 100 en el tauler.

Finalitze aixì la 4a i última qüestió del tema, i done pas a la conclusió del mateix.

20
Q

CONCLUSIÓ + CITA FINAL

A

Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat com l’aprenentatge dels nombres i el càlcul numèric són de gran importància així com els processos, estratègies, tècniques, mètodes i instruments per tal de realitzar, plantejar i resoldre les diferents operacions de càlcul, avaluant i valorant l’evolució del procés de càlcul i els resultats dels mateixos i realitzant els plantejaments didàctics adequats a l’evolució psicosomàtica del nostre alumnat.

Finalitzaré el present tema amb una reflexió del professor francés Thomas Carlyle: “Con números se puede demostrar cualquier cosa”.

21
Q

BIBLIOGRAFIA

A

A més, a nivell bibliogràfic està basat en les aportacions d’autors com:

Chamorro, M.C. (2003). Didáctica de las matemáticas para primaria. Pearson.
Cid, E., Godino, J. i Batanero, C. (2003). Sistemas numéricos y su didáctica para maestros. EDUMAT.
Godino, J. (2004). Matemáticas para maestros. EDUMAT.