T15

Question 1

TEMA 15: LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN LA REFLEXIÓ SISTEMÀTICA SOBRE EL LLENGUATGE A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA EN RELACIÓ AMB LES CONDICIONS D’ÚS: EL CONTEXT COMUNICATIU, ELS ÀMBITS D’ÚS I EL TEXT. L’ADQUISICIÓ DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA.

Answer 1

INTRODUCCIÓ

Q1. LA INTERVENCIÓ EDUCATIVA EN LA REFLEXIÓ SISTEMÀTICA SOBRE EL LLENGUATGE A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA EN RELACIÓ AMB LES CONDICIONS D’ÚS: EL CONTEXT COMUNICATIU, ELS ÀMBITS D’ÚS I EL TEXT

1. 1. Marc contextual i conceptual: la competencia gramatical
2. 2. Els models gramaticals i l’ensenyament de la llengua
3. 3. El text
   4. 3.1. Propietats
   5. 3.2. Àmbits d’ús
   6. 3.3. El text acadèmic

1.4. Les regles per a la construcció de paraules i oracions

1. 5. Intervenció educativa a Primària
   6. 5.1. El text
   7. 5.2. Les propietats textuals
   8. 5.3. La formació de paraules i oracions
   9. 5.4. El lèxic
   10. 5.5. La pronunciació
   11. 5.6. L’ortografia

Q2. L’ADQUISICIÓ DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA

2. 1. Marc contextual i conceptual: la lectoescriptura
3. 2. Teories sobre l’adquisició del llenguatge
4. 3. El procés lectoescriptor
5. 4. Mètodes d’aprenentatge de la lectoescriptura
6. 5. Procés d’E-A lectoescriptor a Primària

CONCLUSIONS, BIBLIOGRAFIA I LEGISLACIÓ

Question 2

INTRODUCCIÓ

Answer 2

A banda, cal assenyalar que en el tema que m’ocupa, tema 15 del temari vaig a tractar la importància del llenguatge i el seu ús comunicatiu a l’etapa d’Educació Primària, assegurant l’adquisició de la lectura i l’escriptura i assolint la competència gramatical. Tots aquests aspectes permeten al docent contribuir a aconseguir l’objectiu global de l’etapa: l’assumpció de l’autoconcepte i l’autoestima personal, juntament amb el desenvolupament integral de l’alumnat.

Passe així a iniciar la 1ª qüestió del tema, valorant una reflexió que la poeta, Emily Dickinson, realitza sobre la lectoescriptura: “Para viajar lejos, no hay mejor nave que un libro”.

Question 3

1.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL

Answer 3

Des d’una aproximació a l’àmbit contextual, cal aclarir que el tema que m’ocupa i el seu títol són recollits a la LOMLOE i al Reial Decret 126/2014 del 28 de febrer, així com al Decret 108/2014 del 4 de juliol on es presenten organitzats els continguts de Llengua Castellana i Literatura en 5 blocs i sent el bloc 2 “comunicació escrita: llegir” i el bloc 3 “comunicació escrita: escriure” els que presenten una major relació amb el present tema.

A més, amb el treball de la lectoescriptura es va a contribuir al desenvolupament de la majoria de les competències clau, i en especial a la competència ligüística a l’hora de realitzar produccions o activitats referents a la lectura i l’escriptura i la competència digital, qual es fa ús de ferramentes tecnològiques per a la producció de textos.

Des de l’àmbit conceptual, s’entén per competència gramatical la capacitat per a produir i comprendre textos, emprant les habilitats i procediments necessaris.

Finalitze aquest apartat puntualitzant que els parlants ens aproximem al llenguatge des de 2 tipus de coneixement: l’explícit, com són les regles ortogràfiques i l’implícit, que s’adquireix amb l’ús i l’experiència.

Question 4

1.2. ELS MODELS COMUNICATIU I L’ENSENYAMENT DE LA LLENGUA

Answer 4

Va ser a la Grècia Clàssica, on es va originar l’ensenyament gramatical, plantejant l’aprenentatge de la llengua d’una forma teòrica i estant essencial aprendre les regles ortogràfiques per aconseguir una correcta expressió oral i escrita. En canvi, el model de lingüística del text, considera que els criteris d’ensenyament i correcció han d’anar més enllà de l’ortografia i la gramàtica, centrant-se en aspectes comunicatius.

Question 5

1.3. EL TEXT

Answer 5

El text és tota manifestació verbal i completa que es produeix en un context comunicatiu. D’acord amb aquesta definició, un text és des d’una redacció, fins les senyals de circulació o la lletra d’una cançó, però sempre s’haurà de presentar amb una estructura i regles determinades.

Question 6

1. 3. EL TEXT

1. 3.1. Propietats

Answer 6

Pel que fa a les propietats del text, són a destacar:

• L’adequació és el domini i coneixement dels diferents registres de la llengua: formal, informal i especialitzat.
• La coherència és l’estructura que ha de tenir un text, donant les idees clares i completes.
• La cohesió depés de l’ús de mitjans gramaticals que relacionen les paraules amb les idees, com els connectors.
• L’estilística és la capacitat expresiva d’un text que s’aconsegueix mitjançant l’ús d’ironies i metàfores.
• La presentació és la forma de presentar el text. A nivell oral cal controlar aspectes com el volum i l’entonació; i a nivell escrit la neteja i la lletra.

Question 7

1. 3. EL TEXT

1. 3.2. Tipus de text atenent a l’àmbit d’ús

Answer 7

Daniel Cassany al seu llibre “Enseñar lengua” contempla que els textos es poden classificar segons l’àmbit d’ús:

• L’àmbit familiar i d’amistats, són textos del centre familiar on s’empra un llenguatge col·loquial, com per exemple els WhatsApps.
• L’àmbit acadèmic, es produeixen a l’escola i tenen un caràcter més formal. Ex: les redacción. Per la seua rellevància els tractaré al següent apartat.
• L’àmbit laboral, estan relacionats amb el món del treball i presenten un llenguatge específic i formal, com els currículums.
• L’àmbit social, són per a grans audiències, com els articles.

Question 8

1. 3. EL TEXT

1. 3.3. El text acadèmic

Answer 8

La seua importància radica en que la gran part dels textos que escriuen els xiquets i les situacions formals de comunicació es donen a l’àmbit escolar. Entre les principals característiques, podem destacar: el registre formal, el destinatari és el docent o altre company, i la seua estructura és oberta, és a dir, dependeix de cada persona. A més, a l’hora d’elaborar un text acadèmic s’han de dur a terme una sèrie d’estratègies com: seleccionar els continguts principals i realitzar esquemes amb una major claredat.

Question 9

1.4. LES REGLES PER A LA CONSTRUCCIÓ DE PARAULES I ORACIONS

Answer 9

Tradicionalment, la base de la gramàtica ha estat l’estudi de les regles morfològiques i sintàctiques. Pèro, actualment tenint en compte la legislació vigent i les necessitats i demandes de la societat, la llengua s’ha d’esutdiar des d’un context comunicatiu.

Per això, i per tal de concloure aquest punt, cal dir que la gramàtica ha de consistir en ensenyar els coneixements necessaris per a que l’alumnat es comunique amb una major precisió i claredat, partint de les estructures que l’alumnat ja coneix i fent ús en contextos comunicatius reals.

Question 10

1. 5. INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA

1. 5.1. El text

Answer 10

Els textos han de ser motivadors per a l’alumnat, de temàtiques variades i propers als seus interessos. El seu treball ha de començar amb activitats de comprensió per tal de finalitzar amb les de producció, les quals aniran destinades a inventar un final, canviar els personatges…

Question 11

1. 5. INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA

1. 5.2. Les propietats textuals

Answer 11

Les propietats textuals, les podem treballar a partir d’activitats com:

Les activitats d’adequació tenen com objectiu principal augmentar el vocabulari i el domini de registres. Ex. transformar un anunci de la tv informal a formal o a l’inrevés.

Les activitats de coherència giren al voltant de la comprensió i producció de textos. Ex. extreure les idees principals d’un article de premsa esportiva.

Per treballar la cohesió es realitzen activitats on s’utilitzen connectors. Ex. explicar allò que han fet durant les vacances utilitzant almenys 10 connectors.

Les activitats de puntuació tenen com a objectiu que els textos s’entenguen amb claredat. Ex. puntuar un text a partir de la visualització d’un vídeo d’una recepta de YouTube.

I les de presentació són aquelles on es treballa la postura corporal o la neteja. Ex. un debat sobre un tema d’actualitat on han de respectar torns de paraula.

Question 12

1. 5. INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA

1. 5.3. La formació de paraules i oracions

Answer 12

A partir de la formació de paraules, podem realitzar activitats com: ordenar frases, trobar les errades o fragmentar una frase en tantes com siga possible.

Question 13

1. 5. INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA

1. 5.4. El lèxic

Answer 13

A partir del lèxic de qualsevol activitat de comprensió i expressió, es poden realitzar jocs lingüístics per tal de treballar les relacions semàntiques, com per exemple: sopes de lletres, endevinalles o refranys.

Question 14

1. 5. INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA

1. 5.5. La pronunciació

Answer 14

Gràcies a una correcta pronúncia, l’alumnat té un millor i major contacte amb els sons del llenguatge i, per tant, més fàcil és aprendre-la. El seu treball ha de començar amb activitats d’audició per tal de finalitzar amb les de producció. La pronúncia es pot treballar amb el suport de ferramentes TIC, com la PDI o programes informàtics de llengües com Duolingo, una plataforma digital interactiva per a aprendre idiomes. A banda, es poden realitzar activitats com: trencaclosques i cançons amb diferent ritme, velocitat i pronúncia.

Question 15

1. 5. INTERVENCIÓ EDUCATIVA A PRIMÀRIA

1. 5.6. L’ortografia

Answer 15

L’ortografia la treballarem de forma contínua i globalitzada. Algunes de les activitats que es poden realitzar son: dictats de relleus i explosius o separar les paraules d’un text continu.

Question 16

2.1. MARC CONTEXTUAL I CONCEPTUAL: LA LECTOESCRIPTURA

Answer 16

Des d’una aproximació a l’àmbit conceptual, el mestre i pedagog Freinet defineix la lectura com: un procés de comprensió d’informació emmagatzemada en un suport i transmesa mitjançant certs codis, que poden ser visuals, auditius i tàctils com el sistema Braille. I, l’escriptura, com un procés mecànic per a representar les paraules i oracions amb la claredat necessària perquè puguen ser llegides per algú amb el magteix codi lingüístic.

Des de l’àmbit contextual, destacar que és a l’art. 16 de la LOMLOE on es contempla com una de les finalitats de l’Educació Primària adquirir les habilitats culturals bàsiques relatives a la lectura i l’escriptura. I a l’art. 19 “principis pedagògics de l’Educació Primaria” on s’indica que la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita i la comunicació audiovisual es treballaran en totes les àrees.

Per últim i abans de finalitzar aquest 1r punt de la 2a qüestió, destacar la importància de la lectoescriptura, ja que l’accés a la llengua escrita representa en la vida dels xiquets un gran canvi. El seu aprenentatge es realitzarà de forma simultània, ocupant un lloc principal als currículums, atès que és la base de la resta d’aprenentatges. Degut a la seua rellevància, el MEC (Ministeri d’Educació i Cultura) va iniciar un Pla de Foment de la Lectura, el qual concedeix una gran importància a les biblioteques escolars, com un element fomentador així com dedicar un temps diari a la lectura en cadascuna de les àrees curriculars.

Question 17

2.2. TEORIES SOBRE L’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Answer 17

Pel que fa a les teories sobre el desenvolupament i l’adquisició del llenguatge, podem destacar:

La teoria de Brunner, el xiquet aprèn a utilitzar el llenguatge per a comunicar-se en el context de la solució de problemes.

La teoria de Piaget, el xiquet és el construtor actiu del seu coneixement, i per tant, del llenguatge.

I la teoria de Vigotsky, on el context i les influències socials són fonamentals per al desenvolupament cognitiu i lingüístic.

Passe així al 3r punt de la 2a qüestió.

Question 18

2.3. ETAPES DE L’APRENENTATGE LECTOESCRIPTOR

Answer 18

Per tal d’iniciar el procés de la lectoescriptura és necessari que l’alumnat presente un cert grau de manduera, el qual es situa entorn als 5 - 6 anys. No obstant això, intervenen factors com: el domini del llenguatge oral, el desenvolupament de la psicomotricitat i l’equilibri emocional.

A banda, aquest procés es divideix en diferents períodes, els quals son:

El període preparatori, coixideix amb l’Educació Infantil i es prepara a l’alume per a adquirir el control grafomotor.

El període precaligràfic, tracta de l’aprenentatge de l’escriptura. No hi ha cap edat establerta però es recomana que siga simultània a l’aprenentatge de la lectura.

El període cal·ligràfic, és la fase de l’escriptura, es dóna entre els 8 i 12 anys i es on apareixen els problemes ortogràfics.

I el període de perfeccionament, es comence a consolidar allò après, així com perfeccionar i personalitzar la lectoescriptura.

Passe així a iniciar el 4t punt d’aquesta qüestió.

Question 19

2.4. MÈTODES D’APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA

Answer 19

Pel que fa als mètodes d’aprenentatge de la lectoescriptura, podem destacar:

Els mètodes sintètics, en ells s’aprèn 1r les lletres i sons, després combina consonants i vocals per a formaar síl·labes, paraules i frases.

Els mètodes analítics, parteixen del conjunt text, oració, frase o paraula per tal d’analitzar els seus elements.

I els mètodes mixtes, basats en identificar sons i relacionar-los amb els grafemos corresponents.

Abans de finalitzar aquest apartat destacar altres mètodes, com: el mètode de marxa analític, parteix de la paraula, l’oració i el conte i el mètode de contes, on s’aprofita la curiositat i imaginació dels xiquets per a ensenyar a llegir emprant materials com contes curts, les faules o les rimes infantils.

Question 20

2.5. ESTRATÈGIES I TÈCNIQUES PER A L’ENSENYAMENT LECTOESCRIPTOR A PRIMÀRIA

Answer 20

Al 1r cicle, s’inicia l’aprenentatge de la lectoescriptura, partint de situacions comunciatives i contextualitzades. Les activitats hauran de ser interessants, útils i significatives, per tal d’estimular la creativitat i imaginació.

Al 2n cicle, es treballa la comprensió lectora de diferents tipus de textos, juntament amb el diccionari. Es crearan narracions i descripcions de vivències personals, així com textos propis de l’activitat escolar (esquemes, horaris…). Treballarem amb textos atractius i motivants per a l’alumant i fomentarem que donen la seua opinió.

I, per últim, al 3r cicle, es traballarà la codificació i descodificació de textos respectant les normes i utilitzant diccionaris i les TIC.

Abans de finalitzar aquest punt i passar a la conclusió, vaig a destacar algunes de les tècniques que es poden dur a terme per a l’E-A de la lectoescriptura:
Dictat emocionant: per grups realitzaran dictats de relleus, explosius, de compra - venta… en els quals han de parar atenció a la lectura i escriptura de la frase que els ha tocat.
Jocs amb diferents materials, com dibuixos, targetes o exercicis interactius.
Apadrinament lector: l’alumnat dels cicles superiors ajuden als xiquets del 1r cicle en l’aprenentatge de la lectura.
Creació literària: inventen contes, endevinalles o poemes. Aquestes creacions, posteriorment, poden formar part de la biblioteca d’aula.
I tertúlies dialògiques literàries: s’acorda un nombre de pàgines a llegir, després un alumne llegeix en veu aula una part de la lectura i explica perquè l’ha triat. A partir d’ací, sorgeix el diàleg i un intercanvi enriquidor entre els alumnes.

Question 21

CONCLUSIÓ + CITA FINAL

Answer 21

Com a conclusió a les qüestions tractades al present tema dir que he presentat la importància del llenguatge a l’Educació Primària en totes les seues dimensions. A més dels elements, característiques i relacions existents al context escolar i a la comunitat educativa. Això sí, sempre avaluant i valorant el desenvolupament i realitzant els plantejaments didàctics adequats a l’evolució psicosomàtica del nostre alumnat.

Finalitzaré el present tema amb una reflexió de l’autor James Humes: “La mejor característica de un libro es que provoque reacciones en el lector y le empuje a actuar”.

Question 22

BIBLIOGRAFIA

Answer 22

A més, a nivell bibliogràfic està basat en les aportacions d’autors com:

Diaz, I. (2000). La enseñanza de la lectoescritura. Artículo.
Mendoza, A. (2003). Didáctica de la lengua y la literatura para primaria. Pearson.
Cassany, D. y otros (2005). Enseñar lengua. Graó.