TEMA 13 Flashcards
(95 cards)
1
Q
INTRODUCCIÓ (TEMA 13)
A
L’educació primària ha de potenciar el desenvolupament de totes les capacitats, especialment les que s’envolten de dos processos bàsics: el de l’expressió de sentiments i idees, i el de percepció de representacions plàstiques musicals i dramàtiques.
Així doncs, en aquesta etapa, resulta fonamental que ambdós processos es basin en la realització d’experiències personals, vivències lúdiques i gratificants per a l’alumnat.
Amb aquesta àrea, a més dels diferents llenguatges, també es desenvolupa la creativitat i el pensament divergent, aspectes fonamentals per a poder desenvolupar-se com a persones, resoldre problemes del dia a dia i conviure en una societat tan canviant.
LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016
2
Q
EDUCACIÓ ARTÍSTICA SEGONS RD126/2014
A
L’assignatura d’educació artística s’ha dividit en dues parts: educació plàstica i educació musical.
3
Q
LLENGUATGES EXPRESSIÓ ARTÍSTICA
A
- Llenguatge plàstic
- Llaneguatge musical
4
Q
EIXOS LLENGUATGES EXPRESSIÓ ARTÍSTICA
A
- Percepció: desenvolupament de capacitats sensorials, auditives, visuals, corporals…
- Expressió: desenvolupament d’idees i sentiments a partir de codis i tècniques.
5
Q
LLENGUATGE MUSICAL
A
Existeix la figura del mestre especialista en música.
S’inclou dins l’educació musical la percepció activa (bloc 1. Escolta) i l’expressió i elaboració musical (bloc 2. La interpretació musical, i bloc 3. La música, el moviment i la dansa).
6
Q
TEMES LLENGUATGE MUSICAL
A
El llenguatge musical tracta temes relacionats amb l’audició on es desenvolupen les qualitats sonores i l’expressió i producció musical a partir de la veu, la pràctica instrumental, el moviment i la dansa.
7
Q
ELEMENTS LLENGUATGE MUSICAL
A
- Intensitat i volum
- Duració
- Altura
- Timbre
- Ritme
- Melodia
- Harmonia
8
Q
ELEMENTS LLENGUATGE MUSICAL: INTENSITAT I VOLUM
A
Intensitat i volum: força en la qual es produeix el so.
9
Q
ELEMENTS LLENGUATGE MUSICAL: DURACIÓ
A
Duració: so que perdura en el temps que pot ser:
- Rodona: 4 unitats de temps / un compàs
- Blanca: 2 unitats de temps / mig compàs
- Negra: 1 unitat de temps / quarta part d’un compàs
- Corxera: mitja negra / vuitena part d’un compàs
- Semicorxera: meitat d’una corxera / setzena part d’un compàs
- Fusa: meitat d’una semicorxera
- Semifusa: meitat d’una fusa.
10
Q
ELEMENTS LLENGUATGE MUSICAL: ALTURA
A
Altura: quantitat de vibracions o freqüències.
11
Q
ELEMENTS LLENGUATGE MUSICAL: TIMBRE
A
Timbre: propietat per identificar la seva procedència.
12
Q
ELEMENTS LLENGUATGE MUSICAL: RITME
A
Ritme: divisió del temps mitjançant accents (qualitativa).
13
Q
ELEMENTS LLENGUATGE MUSICAL: MELODIA
A
Melodia: successió de sons ordenats i amb sentit musical.
14
Q
ELEMENTS LLENGUATGE MUSICAL: HARMONIA
A
Harmonia: barreja de sons de forma.
15
Q
LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC
A
Aquest llenguatge fa possible la materialització d’idees i el desenvolupament de la motricitat, l’afectivitat i la cognició.
16
Q
EIXOS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC
A
- Percepció visual i plàstica: procés que implica elements amb significat, establir relacions entre allò que es contempla i experiències i coneixements previs, utilitzar estratègies d’anàlisi per facilitar la comprensió… Per tant, està relacionat amb les capacitats de desenvolupament i reconeixement sensorial, visual, auditiu i corporal.
- Expressió: es basa en la producció artística a partir d’activitats manuals i mecàniques, i al domini de conceptes i processos relacionats amb diferents elements.
17
Q
FINALITAT LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC
A
Les finalitats del llenguatge plàstic i visual són dotar l’alumnat de mètodes i habilitats per jutjar i apreciar l’art, i per expressar-se amb el llenguatge graficoplàstic.
18
Q
NIVELLS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC
A
- Saber veure per saber comprendre.
- Saber fer per saber expressar.
19
Q
IMPORTÀNCIA LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC
A
La importància del llenguatge plàstic a l’escola radica en l’enfortiment de les necessitats afectives, l’autonomia, el moviment, la socialització, el descobriment, l’exploració i el coneixement. Es tracta d’educar la mirada. A més, gràcies a aquest art es pot treballar l’educació emocional, l’autonomia, el moviment, l’exploració i la socialització.
20
Q
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC
A
- Elements conceptuals
- Elements visuals
- Elements de relació
21
Q
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: CONCEPTUALS
A
- Punt
- Línia
- Pla
- Volum
22
Q
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: CONCEPTUALS (PUNT)
A
Punt: unitat mínima de comunicació visual, forma rodona, expressa precisió, final, so, adorn… Impressionisme (Scurat i Sygnat, creadors del puntillisme).
23
Q
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: CONCEPTUALS (LÍNIA)
A
Línia: traç continu i allargat. Pot ser recta, corba, zig-zag… Expressa suavitat, rigidesa, agilitat, inseguretat. És l’element bàsic dels gravats de Goya o els dibuixos de Toulousse-Lautrec.
24
Q
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: CONCEPTUALS (PLA)
A
Pla: línia bidireccional que pot ser vertical, convex, còncau… Expressa repòs, estaticisme, moviment… És la base de treball d’artistes com Picasso o Cezanne.
25
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: CONCEPTUALS (VOLUM)
Volum: cos o massa que ocupa un lloc i es manifesta en tres dimensions: amplària, altura i profunditat. Pot ser compacte, amb cavitats, obertures... En són exemple les obres de Chillida.
26
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: VISUALS
- Forma
- Mesura
- Color
- Textura
27
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: VISUALS (FORMA)
Forma: aparença de les percepcions sensorials. Pot ser oberta i tancada, arrodonida o angular. Punt, línia, pla i volum visibles es converteixen en un forma.
28
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: VISUALS (MESURA)
Mesura: mida de les formes que depèn de la relació i comparació entre elles.
29
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: VISUALS (COLOR)
Color: és el primer que percebem, n’hi ha 8 d’elementals:
- Colors llums: blau, violaci, verd i vermell.
- Colors pigments: magenta, blau cian i groc.
- Blanc i negre.
Les qualitats dels colors són: matís (to del color), saturació (purs o barrejats amb blanc, negre i gris), lluminositat (clar-fosc).
30
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: VISUALS (TEXTURA)
Textura: tractament que es pot donar a una superfície a través d’eines i materials (pedres, fusta, teixits, papers...). És una sensació visual i tàctica.
31
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: DE RELACIÓ
- Direcció
- Posició
- Espai
- Gravetat
32
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: DE RELACIÓ (DIRECCIÓ)
Direcció: depèn de l’observador, del marc i de les formes pròximes. Pot ser horitzontal, vertical, diagonal o corba.
33
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: DE RELACIÓ (POSICIÓ)
Posició: és jutjada per la seva relació respecte als límits (quadre) o estructura de disseny.
34
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: DE RELACIÓ (ESPAI)
Espai: lloc que ocupen les formes i pot ser buit o ocupat.
35
ELEMENTS LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: DE RELACIÓ (GRAVETAT)
Gravetat: sensació psicològica que dona pesadesa, lleugeresa, estabilitat...
36
SINTAXI VISUAL
El conjunt de tots aquests elements dona lloc a la sintaxi visual, coneguda com l’expressió de totes les possibilitats compositives a la fi de realitzar una composició final.
37
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC
- Equilibri
- Moviment
- Proporció
- Agrupament
- Ritme
- Contrast
- Harmonia
- Estructura
- Simetria i asimetria
EMPARCHES
38
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: PROPORCIÓ
Proporció: relació harmònica de mesures entre les parts que la formen.
39
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: AGRUPAMENT
Agrupament: factor psicològic del comportament de les parts en relació amb el tot, segons els principis de semblança i proximitat...
40
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: ESTRUCTURA
Estructura: ordre en què està composta una obra.
41
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: MOVIMENT
Moviment: fonaments visuals com la seqüenciació lineal, l’agrupament...
42
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: SIMETRIA I ASIMETRIA
Simetria i asimetria: correspondència o no de dimensions, forma i posició respecte a un punt, línia o pla.
43
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: RITME
Ritme: moviment virtual.
44
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: EQUILIBRI
Equilibri: distribució de les parts que porta a una situació de repòs.
45
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: HARMONIA
Harmonia: principis de simetria, equilibris, color i proporció.
46
ELEMENTS DONDI LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC: CONTRAST
Contrast: percepció de la lluminositat visual.
47
TÈCNIQUES LLENGUATGE MUSICAL
- Cant
- Interpretació musical
- Dansa
48
TÈCNIQUES LLENGUATGE MUSICAL: CANT
- Tècniques de relaxació i respiració.
| - Tècniques d’emissió de la veu: respiració, articulació, ressonància i entonació.
49
TÈCNIQUES LLENGUATGE MUSICAL: INTERPRETACIÓ MUSICAL
- Tècniques de relaxació.
- Tècniques d’execució: maneig instrumental, posició corporal, control motriu de braços i dits, improvisació i creativitat.
50
TÈCNIQUES LLENGUATGE MUSICAL: DANSA
- Tècniques de relaxació.
- Tècniques de moviment i expressió corporal.
- Joc dramàtic i mímica.
51
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC
- Tècniques gràfiques del dibuix
- Tècniques pictòriques de les pintures
- Tècniques de reproducció
- Tècniques de volum
- Tècniques relacionades amb l’ús del paper
- Tècniques relacionades amb els mitjans tecnològics
- Tècniques mixtes
52
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: GRÀFIQUES DEL DIBUIX
- Dibuix a mà alçada
- Dibuix lliure
- Dibuix copiat
- Dibuix natural
- Dibuix tècnic
- Dibuix artístic
- Dibuix depenent de la seva tècnica
53
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: GRÀFIQUES DEL DIBUIX (A MÀ ALÇADA)
Dibuix a mà alçada: sense recolzar la mà, difícil a educació primària.
54
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: GRÀFIQUES DEL DIBUIX (LLIURE)
Dibuix lliure: creativitat, expressivitat i espontaneïtat de l’alumnat.
55
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: GRÀFIQUES DEL DIBUIX (COPIAT)
Dibuix copiat: percepció visual.
56
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: GRÀFIQUES DEL DIBUIX (NATURAL)
Dibuix natural: observació del medi que ens envolta.
57
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: GRÀFIQUES DEL DIBUIX (TÈCNIC)
Dibuix tècnic: pensament sistemàtic i lleis estrictes.
58
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: GRÀFIQUES DEL DIBUIX (ARTÍSTIC)
Dibuix artístic: estètic, divergent, creatiu...
59
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: GRÀFIQUES DEL DIBUIX (DEPENENT DE LA SEVA TÈCNICA)
Dibuix depenent de la seva tècnica: difuminat, ombrejat, color amb profunditat, acolorit, traçat, esquemes, eix de simetria, traçat vertical i horitzontal, esbós...
60
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: PICTÒRIQUES DE LES PINTURES
Pintures clàssiques amb aquarel·les, olis, pintures acríliques...
- Decoració
- Estampat (amb o sense plantilles)
- Impressió
- Tacat
- Bufat
- Rentat
- Clesografia
- Esgrafiat
- Barrejat
- Raspat
61
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: REPRODUCCIÓ
Impressions amb diversos materials (suro, esponges, patates...) i sobre diferents suports (paper, tela, fusta...).
62
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: VOLUM
Modelatge amb plastilina, argila, pasta de sal...amb els quals es creen bolles, cilindres, xurros, figures, etc. També ho són les construccions tridimensionals (teles, miralls, caixes...) i els collages.
63
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: ÚS DEL PAPER
Picat, retallat, arrugat, plegat, papiroflèxia...
64
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: MITJANS TECNOLÒGICS
- Publicitat
- Cinema
- Fotografia
- TIC
65
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: MITJANS TECNOLÒGICS (PUBLICITAT)
Publicitat: anàlisi crític de la imatge.
66
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: MITJANS TECNOLÒGICS (CINEMA)
Cinema: llenguatge de les imatges en moviment.
67
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: MITJANS TECNOLÒGICS (FOTOGRAFIA)
Fotografia: percepció de formes i imatges per a la seva expressió.
68
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: MITJANS TECNOLÒGICS (TIC)
TIC: programes informàtics (ex: canva, photoshp...) que permet el tractament d’imatges, disseny i animació.
69
TÈCNIQUES LLENGUATGE PLÀSTIC: MIXTES
Collage, mosaic, estampat, happening, còmic...
70
PRINCIPIS BÀSICS INTERVENCIÓ EDUCATIVA
- Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i tenir en compte el seu estat psicoevolutiu i els coneixements previs.
- Fomentar la construcció d’aprenentatges significatius.
- Demostrar la funcionalitat dels aprenentatges i fer activitats contextualitzades perquè ho pugui aplicar a la seva vida quotidiana i a altres aprenentatges.
- Afavorir el desenvolupament de l’activitat mental i motriu de l’alumnat.
- Fomentar l’activitat lúdica i la motivació.
- Desenvolupar relacions entre iguals, la cooperació i la col·laboració.
- Procurar la relació i interacció amb la família.
- Organitzar els continguts a través d’un enfocament globalitzador i interdisciplinari.
71
PAPER DEL DOCENT EDUCACIÓ ARTÍSTICA
Com a docents, cal ensenyar a veure per poder imaginar i inventar, però aquesta observació no ha de restar com una mera descripció, sinó que ha de fer-se com un acte de sensibilització. S’ha de ser flexible perquè l’alumnat pugui actuar lliurement sense influir en la seva activitat ni dirigir-la. I cal adoptar una postura intermèdia i s’ha d’estimular l’expressió contínuament i adequadament a través de la mediació entre l’alumnat i l’art.
72
PAPER ALUMNES EDUCACIÓ ARTÍSTICA
Com a alumnes, han de planificar prèviament la seva actuació, han de controlar i supervisar el que estan fent i han d’avaluar la seva execució. També cal combinar l’expressió lliure perquè puguin expressar emocions i la seva visió del món amb la presentació de models per adquirir cultura visual i plàstica, i poder acostar-se al coneixement de tècniques i materials apropiats.
Han de comprendre els efectes que generen en les seves composicions plàstiques (colors que elegeixen, moviments que realitzen...), s’han de valorar les seves creacions com un procés i no com un producte i s’ha de realitzar projectes personals per fomentar la creativitat. Cal oferir l’oportunitat de perfeccionar les tècniques i combinar-les, a més d’utilitzar recursos de fàcil manipulació (sempre anant dels més pròxims als més sofisticats, i dels tradicionals als audiovisuals i informàtics). A més, s’ha de tenir en compte l’avaluació de tot el procés i veure-la com una oportunitat per aprendre de l’error i reorientar tot el procés educatiu.
73
ELEMENTS PROCÉS PLANIFICACIÓ
- Alumnat a qui va dirigit.
- Característiques, capacitats i aptituds del docent.
- Normativa legal que regula el procés d’ensenyament-aprenentatge.
- Elements curriculars: competències, objectius, continguts, avaluació, metodologia, recursos...
- Activitats de classe i complementàries: sortides a exposicions, fires d’artesania...
- Activitats i actuacions per donar resposta a la diversitat.
74
FASE DE DISSENY
Una vegada seqüenciats els objectius i temporalitzats tots els continguts de l’àrea, es dissenyen les activitats. Així, es fan explícites totes les decisions preses en el procés de planificació i organització.
75
FASE ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS
Correspon a la metodologia, és a dir, es determina com s’han de dur a terme les sessions. Cal destacar:
- L’organització de l’espai
- L’organització del temps
- Distribució i ordre de materials
- L’organització de l’activitat
76
FASE ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS: ORGANITZACIÓ DE L'ESPAI
L’organització de l’espai: ambient (càlid, afavorir feed-back...), distribució i característiques de l’espai (ampli, net, ordenat...), seguretat, decoració, mobiliari adequat, ubicació i ordre dels materials a emprar…
77
FASE ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS: ORGANITZACIÓ DEL TEMPS
L’organització del temps: períodes de treball (curt, mig i llarg termini).
78
FASE ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS: DISTRIBUCIÓ I ORDRE DE MATERIALS
Distribució i ordre de materials: zona destinada als materials, calaixos, capses, potets, estanteries…
79
FASE ORGANITZACIÓ DEL PROCÉS: ORGANITZACIÓ DE L'ACTIVITAT
L’organització de l’activitat: primer s’ha de conèixer la tècnica, segon com s’ha de dur a terme el procediment, tercer com s’han d’emprar els materials, etc.
80
CRITERIS PER SELECCIONAR ELS MATERIALS
- Adequació als elements curriculars.
- Context on seran aplicats: centre, aula, espais oberts...
- Característiques de l’alumnat que els empraran: nivell evolutiu, destreses...
- Característiques del propi material: disponibilitat en el mercat, dificultat de maneig, cost econòmics...
81
CRITERIS PER SELECCIONAR LA TÈCNICA
- Adequació als elements curriculars.
- Característiques de l’alumnat.
- Suport de la composició plàstica.
- Procés d’execució de la mateixa.
82
CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS
- Paper
- Materials per pintar i imprimir.
- Material per tenir unides les coses
- Material per a collages
- Materials per dibuixar i retallar
83
CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS: PAPER
Paper: construccions, colors, reciclat, pintar amb els dits, embolicat, absorbent, alumini, cartró, revistes...
84
CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS: PER PINTAR I IMPRIMIR
Materials per pintar i imprimir: aquarel·les, pintura amb dits, coixins per a tints i segells, pinzells de diferents mides, botelles i plats de plàstic per guardar pintures, bastonets...
85
CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS: PER TENIR UNIDES LES COSES
Material per tenir unides les coses: grapadores, clips, cintes adhesives, goma d’aferrar, cola, filferros, cordes, fil...
86
CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS: PER AL MODELAT
Material per al modelat: fang huit, plastilina, pasta de sal...
87
CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS: PER A COLLAGES
Material per a collages: tubs de cartró, caixes, carrets de fils buits, pinces d’estendre, trossos de fusta, calcetins, plomes, cotó, botons...
88
CLASSIFICACIÓ DELS MATERIALS: PER DIBUIXAR I RETALLAR
Materials per dibuixar i retallar: llapis de colors, tisores, cúters, punxons...
89
ASPECTES A CONSIDERAR A LA FASE D'UTILITZACIÓ DE LES TÈCNIQUES I MATERIALS: ABANS
Abans: condicionar l’espai, disposar de tots els materials necessaris i comprovar el correcte estat i funcionament dels mateixos.
90
ASPECTES A CONSIDERAR A LA FASE D'UTILITZACIÓ DE LES TÈCNIQUES I MATERIALS: DURANT
Durant: establir una seqüència d’utilització dels materials d’acord amb la tècnica a emprar, temporitzar l’actuació i procedir a l’execució de la composició plàstica.
91
ASPECTES A CONSIDERAR A LA FASE D'UTILITZACIÓ DE LES TÈCNIQUES I MATERIALS: DESPRÉS
Després: recollir els materials emprats, netejar l’espai utilitzat, guardar o exposar la composició plàstica i reflexionat sobre el procés seguit.
92
CONCLUSIONS (TEMA 13)
La funció de l’educació artística en els centres educatius no consisteix en la formació d’artistes, sinó en brindar coneixements de tècniques, recursos, materials i la seva organització per tal d’expressar-se i comunicar-se de forma estètica i lliure.
L’escola té la tasca de desenvolupar accions que possibilitin el gaudi i la producció d’art en les seves diverses manifestacions. Per això, ha d’oferir a l’alumnat l’oportunitat de conèixer i aprendre els diferents llenguatges artístics.
D’aquesta manera, es permet que l’alumnat elabori les seves pròpies produccions artístiques, a més de capacitar-los per apreciar les produccions dels altres.
93
CITA CONCLUSIONS (TEMA 13)
Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita de John Cleese que es pot aplicar al dia a dia de l’aula i, concretament sobre l’àrea d’educació artística: “si vols treballadors creatius, dona’ls temps suficient per jugar”.
94
BIBLIOGRAFIA (TEMA 13)
- Acaso, M. (2014). La educación artística no son manualidades.
- Agra, M. (2011). La educación artística en la escuela.
- Hernández, F. (2013). Educación y cultura visual.
- Marín, R. (2013). Didáctica de la educación artística en primaria.
- Souza, B. (2014). Metodologia para la educación plàstica.
95
LEGISLACIÓ (TEMA 13)
- Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
- Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
- Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
- Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
- Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.
