Brainscape's Knowledge GenomeTM

Browse over 1 million classes created by top students, professors, publishers, and experts.


See full index

OPOS > TEMA 15 > Flashcards

TEMA 15 Flashcards

1
Q

INTRODUCCIÓ (TEMA 15)

A

Una de les habilitats de l’àrea de llengua és la reflexió lingüística, on es manifesta la capacitat per la qual els alumnes faran la llengua objecte d’estudi i aspiraran a emprar-la de manera correcta oralment, de forma escrita i en diferents contextos.

Aprendre una llengua no és tan sols apropiar-se d’un sistema de signes, sinó també dels significats culturals que es transmeten i interpreten. Així doncs, amb la seva adquisició i progressiu domini, l’alumnat s’assegura una doble funció: la funció de comunicació i la de representació del món. A causa d’això, podem dir que la competència lingüística és considerada la competència principal per excel·lència.

Cada cop és més gran l’acord segons el qual les llengües s’aprenen amb l’ús social, i que les necessitats pragmàtiques de comunicació són les que van orientant i afavorint l’assentament del codi. Per tant, per ensenyar adequadament llengües i la comunicació cal dissenyar situacions d’aprenentatge globals en què l’ús motivat i reflexiu de les estratègies lingüístiques i comunicatives porti a la solució dels problemes que es plantegen.

LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

LLENGUATGE

A

És un sistema de signes que serveix per expressar idees i sentiments.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

FUNCIONS DEL LLENGUATGE

A
  • Comunicació

- Representació

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

FUNCIONS DEL LLENGUATGE: COMUNICACIÓ

A

Funció de comunicació: el llenguatge verbal és el mitjà de comunicació verbal dels éssers humans i permet rebre i transmetre informacions de diverses fonts i influir sobre altres persones. També hi ha altres llenguatges com el numèric, el musical, el plàstic, el corporal…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

FUNCIONS DEL LLENGUATGE: REPRESENTACIÓ

A

Funció de representació: el llenguatge està estretament relacionat amb el pensament i el coneixement sobre el món.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

TIPUS DE LLENGUATGE

A
  • Oral

- Escrit

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

PROCESSOS BÀSICS DEL LLENGUATGE

A
  • Comprensió

- Expressió

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

PROCESSOS BÀSICS DEL LLENGUATGE: COMPRENSIÓ

A

La comprensió és el conjunt d’estratègies que permeten interpretar, relacionar, entendre i valorar la informació i els missatges.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

PROCESSOS BÀSICS DEL LLENGUATGE: EXPRESSIÓ

A

L’expressió és la capacitat per transmetre sentiments, vivències, idees i opinions.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

PARADIGMA COMUNICATIU

A

Parteix de la idea que el llenguatge és un vehicle de comunicació, per la qual cosa hem d’aprendre a construir frases correctes, així com saber què dir, quan, com dir-ho i quan callar.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA (TUSON, 2015)

A

Segons Tuson (2015) la reflexió lingüística és la capacitat d’estudiar la llengua com a objecte d’estudi per emprar-la de manera correcta de forma oral i escrita en diferents contextos.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

OBJECTIU DEL LLENGUATGE

A

L’objectiu és que l’alumnat vagi incrementant la seva competència comunicativa, la qual està integrada per la competència lingüística, la sociolingüística, la textual, la pragmàtica, la literària i la semiològica.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA

A
  • Va més enllà dels símbols (arriba al significat).
  • No s’ha de convertir en rutina, poc motivadora, amb exercicis mecànics, sinó que s’ha de sotmetre a processos de creació i innovació lingüística. Actualment els exercicis tenen un paper dubtós, però el que es té clar és que s’han d’emprar com a eina per a la reflexió.
  • Esdevé un autèntic escenari per elaborar un sistema conceptual bàsic (conceptes adequats a la seva edat) on no cal sobrecarregar de terminologia.
  • Considera el metallenguatge, fet d’utilitzar la llengua per referir-se a la pròpia llengua.
  • Segueix un enfocament globalitzat i integrat. Tot junt té sentit, per separat, no.
  • Primer s’ha de fer una reflexió intuïtiva, i després sistemàtica (presa de consciència).
  • Comença amb l’exploració (activitats d’investigació, debats…) per després arribar a la definició (diferent a l’ensenyament tradicional), considerant un enriquiment progressiu.
  • Aconsegueix el desenvolupament de les destreses bàsiques en diferents contextos de forma adequada.
  • Millora el treball en equip, la resolució de problemes i l’anàlisi de les produccions.
  • Té en compte la capacitat d’abstracció. Són capaços d’aproximar-se a la llengua que empren de forma més reflexiva i analitzar els productes lingüístics per tal de millorar la comprensió i l’expressió.
  • Cobra valor comunicatiu quan es fa dins un context determinat (pragmàtica).
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

A

La competència en comunicació lingüística implica el coneixement del sistema lingüístic i dels codis no verbals, i de les seves condicions d’ús en funció de contextos i situacions de comunicació.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU

A
  • Situació
  • Participants
  • Finalitat
  • Característiques
  • Clau
  • Canal
  • Codi
  • Normes d’interacció i interpretació:
  • Gèneres
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: SITUACIÓ

A

Situació: temps, lloc, context cultural…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: PARTICIPANTS

A

Participants: emissor, receptor, característiques…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: FINALITAT

A

Finalitat: propòsits, acords…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: CARACTERÍSTIQUES

A

Característiques: estructura, organització de la interacció comunicativa.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
20
Q

ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: CLAU

A

Clau: manera en què es realitza (formal, informal…).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
21
Q

ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: CANAL

A

Canal: auditiu, visual…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
22
Q

ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: CODI

A

Codi: llengua.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
23
Q

NORMES D’INTERACCIÓ I INTERPRETACIÓ

A

Normes d’interacció i interpretació: torns de paraula, indirectes…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
24
Q

ASPECTES DEL CONTEXT INVOLUCRATS EN EL PROCÉS COMUNICATIU: GÈNERES

A

Gèneres: tipus d’actes lingüístics (conversa, conferència, entrevista, discurs…).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
25
Q

ÀMBITS D’ÚS CONTEXT COMUNICATIU

A
  • Llenguatge col·loquial
  • Llenguatge científic
  • Llenguatge literari
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
26
Q

ÀMBITS D’ÚS CONTEXT COMUNICATIU: LLENGUATGE COL·LOQUIAL

A

Llenguatge col·loquial: emprat en conversacions amb amics o amb familiars. Expressam sentiments, pensaments, feim repeticions, sobreentesos…

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
27
Q

ÀMBITS D’ÚS CONTEXT COMUNICATIU: LLENGUATGE CIENTÍFIC

A

Llenguatge científic: és precís i manifesta el màxim de conceptes amb el mínim de paraules, així com empra una terminologia específica.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
28
Q

ÀMBITS D’ÚS CONTEXT COMUNICATIU: LLENGUATGE LITERARI

A

Llenguatge literari: les paraules se seleccionen i ordenen acuradament per aconseguir una major qualitat i bellesa en l’ús de la llengua.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
29
Q

TEXT

A

Unitat de major comunicació, format habitualment per una successió ordenada d’oracions que transmeten un missatge.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
30
Q

QUIALITATS DEL TEXT

A
  • Coherència
  • Adequació
  • Chohesió
  • Gramaticalitat
  • Estilística
  • Presentació
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
31
Q

QUIALITATS DEL TEXT: COHERÈNCIA

A

Coherència: propietat interna que proporciona sentit al text i que facilita la seva comprensió.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
32
Q

QUIALITATS DEL TEXT: ADEQUACIÓ

A

Adequació: propietat interna en la qual el contingut del text s’adapta al context concret de comunicació.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
33
Q

QUIALITATS DEL TEXT: COHESIÓ

A

Cohesió: propietat externa del text que permet que les oracions estiguin ben connectades i entrellaçades com connectors, anàfores, preposicions, conjuncions, adverbis, pronoms, etc.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
34
Q

QUIALITATS DEL TEXT: GRAMATICALITAT

A

Gramaticalitat: propietat del text en la qual les seves oracions estan ben construïdes i on les paraules són correctes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
35
Q

QUIALITATS DEL TEXT: ESTILÍSTICA

A

Estilística: capacitat expressiva del text, riquesa, precisió… en són exemples els recursos retòrics.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
36
Q

QUIALITATS DEL TEXT: PRESENTACIÓ

A

Presentació: format del text oral o escrit (control de la veu, entonació, pauses, marges, mirada, neteja, lletra llegible…).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
37
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS

A
  • Segons objectiu

- Segons àmbit d’ús

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
38
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU

A
  • Text descriptiu
  • Text expositiu
  • Text argumentatiu
  • Text narratiu
  • Text instructiu
  • Text predictiu
  • Text conversacional
  • Text retòric
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
39
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (DESCRIPTIU)

A

Text descriptiu: organització d’elements de forma objectiva o subjectiva.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
40
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (EXPOSITIU)

A

Text expositiu: explicació d’un tema.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
41
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (ARGUMENTATIU)

A

Text argumentatiu: defensa d’una postura.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
42
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (NARRATIU)

A

Text narratiu: explicació ordenada de fets.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
43
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (INSTRUCTIU)

A

Text instructiu: passes.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
44
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (PREDICTIU)

A

Text predictiu: previsió d’allò que passarà.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
45
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (CONVERSACIONAL)

A

Text conversacional: diàlegs.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
46
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS OBJECTIU (RETÒRIC)

A

Text retòric: creació poètica i jocs retòrics.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
47
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS

A
  • Àmbit personal
  • Àmbit familiar i d’amistat
  • Àmbit acadèmic
  • Àmbit laboral
  • Àmbit social
  • Àmbit literari
  • Àmbit gregari
48
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (PERSONAL)

A

Àmbit personal: monòleg, diari personal…

49
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (FAMILIAR I D’AMISTAT)

A

Àmbit familiar i d’amistat: converses telefòniques, dedicatòries…

50
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (ACADÈMIC)

A

Àmbit acadèmic: tasques, lectura en veu alta…

51
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (LABORAL)

A

Àmbit laboral: currículum, entrevistes de feina…

52
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (SOCIAL)

A

Àmbit social: debats, articles de revista…

53
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (LITERARI)

A

Àmbit literari: novel·la, poesia, pel·lícules…

54
Q

CLASSIFICACIÓ DE TEXTOS: SEGONS ÀMBIT D’ÚS (GREGARI)

A

Àmbit gregari: lleis, instàncies…

55
Q

CRITERIS PER CLASSIFICAR ELS TEXTOS

A

Existeixen diferents criteris per classificar els textos com ara el nombre de participants, les funcions que realitzen, la intenció estètica, la seva relació amb la realitat o per la seva aparença externa.

56
Q

GRAMÀTICA

A

La base de la gramàtica és l’estudi de les regles de construcció de paraules, o morfologia, i les regles de construcció d’oracions, o sintaxi. Altres camps gramaticals són el lèxic, la fonètica i fonologia i l’ortografia.

57
Q

MORFOLOGIA

A

La morfologia és l’estudi de les regles de construcció de paraules. Dins la morfologia cal diferenciar el morfema i la paraula.

58
Q

MORFEMA

A

És la unitat més petita amb significat (arrel, sufixos i prefixos).

59
Q

PARAULA

A

És el conjunt de sons i lletres que representen una idea (primitives, derivades, compostes…) i es poden classificar en diferents formes (substantius, verbs, adjectius, adverbis, preposicions…).

60
Q

SINTAXI

A

La sintaxi és el conjunt de regles de construcció d’oracions.

61
Q

ORACIÓ

A

L’oració és una seqüència de paraules que consta de subjecte i predicat amb els seus respectius sintagmes (SN, SV, SPrep…) i complements (CN, CD, CI, CRV…).

62
Q

LÈXIC

A

S’ocupa de la significació de les paraules.

63
Q

PRONUNCIACIÓ

A
  • Fonètica

- Fonologia

64
Q

ERRORS MORFOSINTÀCTICS

A
  • Anacoluts. Es tracta d’oracions incompletes, que o no tenen coherència per la manca de concordança del subjecte i el predicat o perquè falta un element que no hi pot faltar (el subjecte, el complement directe…).
  • Frases inacabades o mal puntuades.
  • Frases massa simples o massa complexes.
  • Reiteracions en l’ús de connectors.
  • Formes col·loquials i vulgars.
65
Q

ADQUISICIÓ LECTOESCRIPTURA

A

És el resultat d’un aprenentatge estructural i específic en el qual intervenen de forma interactiva i dinàmica mecanismes neurolingüístics, psicolingüístics i sociolingüístics.

66
Q

APRENENTATGE LECTURA I ESCRIPTURA

A

Ha de ser simultani i ocupa un lloc predominant dins de les matèries escolars per ser la base de la resta dels ensenyaments.

67
Q

LECTOESCRIPTURA

A

És un procés de construcció intern que s’inicia al voltant dels 5 anys i es completa entorn als 8 anys, sense que existeixi un límit per a la seva millora i enriquiment al llarg de la vida. Si més no, les persones han d’adquirir cert nivell de maduresa cognitiva i motriu per al seu desenvolupament. A més, hi influeixen factors com la capacitat de simbolització, el domini del llenguatge oral, el desenvolupament de la psicomotricitat, el desenvolupament de la percepció i l’equilibri emocional.

68
Q

LECTURA

A

És el procés pel qual es reprodueixen paraules d’algun missatge xifrat per símbols escrits.

69
Q

ESCRIPTURA

A

És un procés que consisteix en representar paraules i oracions.

70
Q

ETAPES ADQUISICIÓ LECTURA

A
  • Logogràfica
  • Alfabètica
  • Ortogràfica
71
Q

ETAPES ADQUISICIÓ LECTURA: LOGOGRÀFICA

A

Etapa logogràfica: l’infant és capaç de reconèixer globalment un petit grup de paraules familiars per un reconeixement visual. Exemple: el seu nom.

72
Q

ETAPES ADQUISICIÓ LECTURA: ALFABÈTICA

A

Etapa alfabètica: l’infant aprèn el codi alfabètic i desenvolupa el seu màxim nivell de coneixement fonològic. Es tracta de l’associació entre grafema i fonema. Pot segmentar oralment les paraules en fonemes i síl·labes.

73
Q

ETAPES ADQUISICIÓ LECTURA: ORTOGRÀFICA

A

Etapa ortogràfica: s’automatitzen els processos descodificadors que s’havien iniciat a l’etapa anterior. L’alumnat adquireix un lèxic intern.

74
Q

APRENENTATGE LECTURA

A

La lectura requereix un procés d’aprenentatge gradual. La lectura no és inherent al cervell humà, sinó que ha de ser apresa i automatitzada. Si un infant té dificultats en la seva automatització possiblement estam davant un cas de dislèxia.

75
Q

ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA:

A
  • Pseudolletres
  • Sil·làbica
  • Sil·làbica-alfabètica
  • Alfabètica
  • Ortogràfica
76
Q

ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: PSEUDOLLETRES

A

Etapa de les pseudolletres: escriptura inicial en la qual no existeix relació entre el so i el grafema. Comencen a diferenciar lletres i nombres.

77
Q

ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: SIL·LÀBICA

A

Etapa sil·làbica: l’infant descobreix la relació que hi ha entre la llengua oral i la llengua escrita. Es desenvolupa la fonetització de l’escriptura, ja que l’infant detecta un so de la síl·laba i l’escriu.

78
Q

ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: SIL·LÀBICA-ALFABÈTICA

A

Etapa sil·làbica-alfabètica: l’infant detecta i representa algunes síl·labes en forma completa.

79
Q

ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: ALFABÈTICA

A

Etapa alfabètica: l’infant pot detectar tots els sons i representar-los.

80
Q

ETAPES ADQUISICIÓ ESCRIPTURA: ORTOGRÀFICA

A

Etapa ortogràfica: l’infant escriu respectant les normes ortogràfiques.

81
Q

MÈTODES APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA

A
  • Sintètics
  • Analítics
  • Mixtes
  • Constructivista
82
Q

MÈTODES APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA: SINTÈTIC

A

Mètodes sintètics: comencen amb l’aprenentatge de les parts mínimes (so, lletres, síl·labes) per arribar a paraules, oracions i textos. Poden ser mètodes fonètics (comença amb la pronunciació de les lletres), mètodes alfabètics (s’inicien amb l’aprenentatge de l’alfabet) i mètodes sil·làbics (parteix de la síl·laba).

83
Q

MÈTODES APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA: ANALÍTIC

A

Mètodes analítics: parteixen d’un text escrit fins arribar als components de la seva unitat.

84
Q

MÈTODES APRENENTATGE DE LA LECTOESCRIPTURA: MIXTE

A

Mètodes mixtes: posa l’alumnat amb textos de caire familiar però simultàniament s’atén l’aprenentatge sistemàtic de les lletres i síl·labes. Els dos mètodes anteriors presenten una sèrie d’avantatges que el mixt adopta.

85
Q

OBJECTIUS

A

Els objectius són referents relatius als èxits que l’alumnat ha d’assolir en finalitzar el procés educatiu com a resultat de les experiències d’ensenyament-aprenentatge intencionalment planificades amb aquesta finalitat. Aquests objectius es van desenvolupant gradualment durant els diferents cicles tenint en compte criteris psicopedagògics i del context del centre.

86
Q

ANÀLISI DELS OBJECTIUS ÀREA DE LLENGÜES

A
  • Adquirir destreses bàsiques de la comunicació: comprensió oral i escrita, expressió oral i escrita.
  • Adequar la comunicació lingüística als diferents contextos socioculturals.
  • Satisfer les necessitats comunicatives, de comprensió i d’expressió acudint a llenguatges no exclusivament verbals.
  • Utilitzar els coneixements sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic amb propòsits funcionals: escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta, i comprendre textos orals i escrits.
  • Emprar els mitjans de comunicació socials i les TIC per cercar i processar informació.
87
Q

COMPETÈNCIES

A

Les competències són aquells elements del currículum que ha d’haver desenvolupat l’alumnat en acabar l’ensenyança obligatòria per poder aconseguir la seva realització personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent durant tota la seva vida.

88
Q

RD126/2014 COMPETÈNCIA PREDOMINANT ÀREA DE LLENGÜES

A

De les set competències que assenyala el Reial Decret 126/2014, la competència en comunicació lingüística és la que primordialment s’adquireix en aquesta àrea, perquè ensenya el llenguatge com a instrument de comunicació escrita i oral en diferents contextos.

89
Q

CONTINGUTS

A

Els continguts són el conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i a l’adquisició de les competències.

90
Q

CRITERIS AVALUACIÓ

A

Els criteris d’avaluació són el referent específic per avaluar l’aprenentatge dels alumnes. Descriuen allò que es vol valorar i que els alumnes han d’aconseguir en cada assignatura. Tota intervenció educativa implica l’avaluació d’un procés que es planteja a nivell criterial.

91
Q

ANÀLISI CRITERIS AVALUACIÓ ÀREA DE LLENGÜES

A
  • Adquirir destreses bàsiques en comunicació.
  • Adequar la comunicació lingüística als diferents contextos socials i culturals.
  • Ajustar-se als llenguatges no exclusivament verbals per a les seves necessitats comunicatives de comprensió i expressió.
  • Participar en situacions comunicatives.
  • Gaudir de forma cada vegada més autònoma amb textos literaris adequats a l’edat i interessos.
  • Complir propòsits funcionals com l’ús de coneixement sobre la llengua i les normes d’ús lingüístic: escriure i parlar de forma adequada, coherent i correcta i comprendre textos orals i escrits.
92
Q

ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES

A

Els estàndards d’aprenentatge avaluables són especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge i concreten el que l’alumnat ha de saber, comprendre i fer. Han de ser observables, mesurables i avaluables i han de permetre graduar el rendiment i l’assoliment dels objectius. Aquests, amb la LOMLOE i el Reial Decret 984/2021 passen a ser orientatius.

93
Q

PRINCIPIS METODOLÒGICS

A
  • Partir del nivell de desenvolupament i de coneixement de l’infant (avaluació inicial).
  • Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius, contextualitzats i funcionals.
  • Utilitzar les TIC.
  • Contribuir a la capacitat d’aprendre a aprendre.
  • Presentar diferents nivells de domini de la llengua.
  • Motivar l’alumnat (partir dels seus interessos).
  • Atendre la diversitat (fer adaptacions i ajustar l’ajuda pedagògica).
  • Col·laborar i cooperar entre els diferents agents (alumnes, mestres i famílies).
  • Treballar des de la globalització, no com a segments separats i inconnexes.
94
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES

A
  • Text
  • Propietats textuals
  • La formació de paraules i oracions
  • Lèxic
  • Pronunciació
  • Ortografia
95
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: TEXT

A
  • Hem de treballar textos que motivin els alumnes i de característiques variades i que puguin sorgir del seu entorn (diferents autors, registres…).
  • Hem de començar treballant activitats de comprensió i, finalment, les de producció. Al principi es faran activitats més dirigides i després, s’elaboraran textos amb més autonomia personal.
  • És aconsellable no explotar excessivament un text, sinó emprar un número elevat i variat de textos per facilitar l’enriquiment. Esprémer per excés un text pot provocar desmotivació i avorriment.
96
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS

A
  • Adequació
  • Coherència
  • Cohesió
  • puntuació
  • Presentació
97
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (ADEQUACIÓ)

A

Adequació: utilitzar llistes d’expressions col·loquials i corregir-les per les formals, decidir el grau de formalitat d’un text, escriure un text amb “vostè” i “tu”.

98
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (COHERÈNCIA)

A

Coherència: extreure idees principals d’un text, ordenar frases per construir un text, identificar les estructures d’un text, realitzar resums i esquemes…

99
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (COHESIÓ)

A

Cohesió: enllaçar oracions simples amb connectors.

100
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (PUNTUACIÓ)

A

Puntuació: puntuar un text segons l’entonació, separar en paràgrafs…

101
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PROPIETATS TEXTUALS (PRESENTACIÓ)

A

Presentació: fer modificacions en les convencions del format formal, respectar els torns de paraula, activitats de cal·ligrafia…

102
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: FORMACIÓ DE PARAULES I ORACIONS

A
  • S’han de treballar, primer, activitats pràctiques i funcionals, i després, complexes i abstractes.
  • Tractar la morfosintaxi de manera global en relació al procés comunicatiu.
  • Realitzar activitats gramaticals pràctiques i funcionals.
  • Analitzar sintàcticament amb una terminologia adequada a l’edat.
  • Relacionar dues columnes segons criteris de concordança.
  • Afegir adjacents a una frase.
  • Escriure frases amb la mateixa estructura sintàctica.
  • Fusionar diverses frases en una o fragmentar una oració en altres.
  • Ordenar frases desordenades.
  • Reescriure correctament frases que contenen errors gramaticals i morfosintàctics.
103
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: LÈXIC

A
  • Formar paraules a partir d’una primitiva.
  • Cercar sinònims o antònims.
  • Activitats de diccionari: inventar definicions per a una paraula que no existeix, ordenar paraules alfabèticament, comparar diferents definicions…
  • Jocs lingüístics: embarbussaments, sopes de lletres, cadenes de paraules, mots encreuats, bingos de paraules, endevinalles…
104
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: PRONUNCIACIÓ

A
  • Activitats de discriminació auditiva: cançons.
  • Activitats de producció: lectura en veu alta.
  • Treballar amb ajuda de suports audiovisuals amb CD o altres.
  • Jocs: embarbussaments, fer llistes amb un so determinat, refranys, endevinalles, cançons (ritme, velocitat i pronunciació correctes).
105
Q

ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES: ORTOGRAFIA

A
  • Activitats motivadores i atractives per a l’alumnat i globals d’expressió.
  • Partir de la realitat de l’alumne i formular hipòtesis que permetin deduir les regles ortogràfiques: activitats d’investigació.
  • Exercicis d’ortografia dinàmics: omplir buits, separar paraules…
  • Dictats variats (en grup, en parelles…) on els alumnes tenguin un paper actiu, escullin els textos, els dictin, els corregeixin, fer dictats per relleus…
106
Q

EXEMPLES ACTIVITATS PRIMER CICLE

A
  • Llegir i escriure

- Comprensió i expressió oral

107
Q

EXEMPLES ACTIVITATS PRIMER CICLE: LLEGIR I ESCRIURE

A

Llegir i escriure: lectura i composició de textos quotidians i pròxims (invitacions, felicitacions, notes, avisos, normes de classe…), lectura i composició de textos dels mitjans de comunicació (notícies en línia, webs infantils, titulars, peus de foto…), iniciació a l’escriptura i lectura acadèmica (fullets, instruccions, explicacions, resums, qüestionaris, informes senzills, descripcions…).

108
Q

EXEMPLES ACTIVITATS PRIMER CICLE: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL

A

Comprensió i expressió oral: interaccions (converses entre iguals, narració, expressió de sentiments, comprensió de textos orals procedents de la televisió, internet i ràdio, exposicions orals, participació en situacions comunicatives habituals…).

109
Q

EXEMPLES ACTIVITATS SEGON CICLE

A
  • Llegir i escriure

- Escoltar, parlar i conversar

110
Q

EXEMPLES ACTIVITATS SEGON CICLE: LLEGIR I ESCRIURE

A

Llegir i escriure: lectura i composició de textos quotidians (normes, programes d’activitat, convocatòries, treballs, reglaments), lectura i composició de textos procedents dels mitjans (webs infantils, notícies, cartes al director, entrevistes, ressenyes de llibres o música…), lectura i composició de textos acadèmics (fullets informatius i publicitaris, premsa, fragments literaris, qüestionaris, enquestes, resums, informes…).

111
Q

EXEMPLES ACTIVITATS SEGON CICLE: ESCOLTAR, PARLAR I CONVERSAR

A

Escoltar, parlar i conversar: comprensió i producció de textos orals (notícies, entrevistes, reportatges infantils, debats, comentaris d’actualitat…), exposicions…

112
Q

CONCLUSIONS (TEMA 15)

A

L’aprenentatge lingüístic ha de ser contextualitzat i significatiu, com a docents, cal ser conscients de la necessitat de la seva adquisició, les estratègies, habilitats…

Per una altra part, les accions de llegir i escriure, a més de ser necessàriess per a la vida, també són interessants i divertides, aspectes que també hem de saber transmetre al nostre alumnat. A més, el coneixement d’altres llengües és una font de riquesa i de coneixements.

113
Q

CITA CONCLUSIONS (TEMA 15)

A

Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita de Benjamin Franklin que es pot aplicar al dia a dia de l’aula i, especialment a l’àrea de les llengües, a causa de la necessitat d’involucrar als infants en el seu procés d’aprenentatge de les llengües: “Digues-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i ho recordaré, involucra’m i ho aprendré”.

114
Q

BIBLIOGRAFIA (TEMA 15)

A
  • Ávila, L., Martínez, C. L., i López, E. (2017). La enseñanza de la lectoescritura en la Educación Primaria: reflexión desde las dificultades de aprendizaje. Atenas, 1(37), 125-138.
  • Camps, A. (2010). Hablar y reflexionar sobre la lengua: hacia un modelo de enseñanza de la gramática basado en la actividad reflexiva en colaboración. Interacció comunicativa i ensenyament de llengües, 29-42.
  • Sepúlveda, A., & Teberosky, A. (2021). (Re) producción de lenguaje escrito en el aprendizaje inicial de la escritura de textos. Lenguaje, 49(1), 198-225.
115
Q

LEGISLACIÓ (TEMA 15)

A
  • Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
  • Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
  • Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
  • Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
  • Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.

OPOS (28 decks)

Brainscape helps you reach your goals faster, through stronger study habits.
© 2024 Bold Learning Solutions. Terms and Conditions