TEMA 17 Flashcards
(105 cards)
1
Q
INTRODUCCIÓ (TEMA 17)
A
Sens dubte, el llenguatge és la característica racional que ens diferencia de la resta d’éssers vius. Les persones adquirim un llenguatge que ens defineix i que fa possible explicar tot el que ens envolta. El seu desenvolupament és el vehicle de perfeccionament del pensament.
L’ensenyament del llenguatge oral és tan important com el del llenguatge escrit. Per això, el Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària de les Illes Balears, contempla a les àrees de llengües el bloc 1 de continguts titulat “comunicació oral: escoltar i parlar” on es fa al·lusió a l’ús oral informal, espontani i formal. Amb això es té la intenció de reconèixer les normes socioeducatives que regeixen l’intercanvi comunicatiu i observar les estratègies que permeten una comunicació oral satisfactòria.
LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016
2
Q
LLENGUATGE
A
És una activitat humana de caràcter social, en perpètua evolució, plurifuncional i amb una estructura complexa que el converteix en un autèntic sistema de símbols.
3
Q
FUNCIONS QUE INTERVENEN EN EL LLENGUATGE
A
- Funcions motrius
- Funcions sensorials
4
Q
FUNCIONS QUE INTERVENEN EN EL LLENGUATGE: MOTRIUS
A
Funcions motrius (relacionades amb l’execució del llenguatge com la laringe, faringe, caixa toràcica, llengua, llavis, cavitat bucal… que produeixen els signes sonors).
5
Q
FUNCIONS QUE INTERVENEN EN EL LLENGUATGE: SENSORIALS
A
Funcions sensorials (relacionades amb la percepció d’estímuls lingüístics sonors i visuals com l’audició i la vista).
6
Q
LLENGUATGE SEGONS SAUSSURE
A
Segons Saussure, el llenguatge està format per llengua i parla.
7
Q
LLENGUA
A
La llengua és l’idioma o codi dels membres d’un col·lectiu determinat.
8
Q
PARLA
A
La parla és la materialització de la llengua.
9
Q
COMPONENTS DEL LLENGUATGE
A
- Component fonològic i fonètic
- Component morfològic
- Component sintàctic
- Component semàntic
- Component pragmàtic
10
Q
COMPONENTS DEL LLENGUATGE: FONOLÒGIC I FONÈTIC
A
Component fonològic i fonètic: són els signes sonors que no tenen significat per si mateixos, però en transmeten. Està format per la fonètica i la fonologia.
11
Q
COMPONENTS DEL LLENGUATGE: MORFOLÒGIC
A
Component morfològic: és la manera de construir paraules i indica les combinacions de morfemes possibles.
12
Q
COMPONENTS DEL LLENGUATGE: SINTÀCTIC
A
Component sintàctic: són les regles per saber com relacionar i ordenar paraules per formar frases i oracions.
13
Q
COMPONENTS DEL LLENGUATGE: SEMÀNTIC
A
Component semàntic: està relacionat amb els significats de les paraules i de les oracions.
14
Q
COMPONENTS DEL LLENGUATGE: PRAGMÀTIC
A
Component pragmàtic: relaciona els conceptes socials amb els usos comunicatius.
15
Q
SISTEMES QUE HA D’ADQUIRIR L’INFANT PER APRENDRE A PARLAR
A
- Sistema de doble articulació
- Sistema simbòlic
16
Q
SISTEMES QUE HA D’ADQUIRIR L’INFANT PER APRENDRE A PARLAR: DOBLE ARTICULACIÓ
A
Sistema de doble articulació: relacionat amb els components fonològics i semàntics. Està compost per significat i significant.
17
Q
SISTEMES QUE HA D’ADQUIRIR L’INFANT PER APRENDRE A PARLAR: SIMBÒLIC
A
Sistema simbòlic: relacionat amb els components sintàctics a través dels quals l’infant aprèn els valors dels signes.
18
Q
FACTORS QUE CONDICIONEN L’ADQUISICIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
A
- Factors biològics i cognitius
- Factors ambientals
19
Q
FACTORS QUE CONDICIONEN L’ADQUISICIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE: BIOLÒGICS I COGNITIUS
A
Factors biològics i cognitius: òrgans bucofonadors, òrgans sensorials, estructures nervioses centrals, sistema neurològic, capacitats intel·lectuals i afectives.
20
Q
FACTORS QUE CONDICIONEN L’ADQUISICIÓ I DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE: AMBIENTALS
A
Factors ambientals: nivell socioeconòmic, característiques familiars, escola…
21
Q
TEORIES D’AUTORS QUE RELACIONEN EL LLENGUATGE AMB EL PENSAMENT
A
- Teoria innatista (Chomsky)
- Teoria cognitiva i constructivista (Piaget)
- Teoria comunicativa (Vigotsky)
22
Q
TEORIES D’AUTORS QUE RELACIONEN EL LLENGUATGE AMB EL PENSAMENT: INNATISTA
A
Teoria innatista (Chomsky): els éssers humans disposam d’un saber innat per adquirir el llenguatge. A través d’aquest input es desenvolupen les regles gramaticals universals.
23
Q
TEORIES D’AUTORS QUE RELACIONEN EL LLENGUATGE AMB EL PENSAMENT: COGNITIVA I CONSTRUCTIVISTA
A
Teoria cognitiva i constructivista (Piaget): a través dels mecanismes d’organització i acomodació es fan possibles les estructures cognitives que permeten adquirir i construir el llenguatge.
24
Q
TEORIES D’AUTORS QUE RELACIONEN EL LLENGUATGE AMB EL PENSAMENT: COMUNICATIVA
A
Teoria comunicativa (Vigotsky): el pensament neix de la paraula i la primera funció del llenguatge és la comunicació i l’intercanvi social, per la qual cosa els factors ambientals són fonamentals per l’adquisició del llenguatge.
25
CONDICIONS PER AL DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE
- Maduresa del sistema nerviós i desenvolupament intel·lectual correcte.
- Bona audició i adequat sistema de fonació.
- Necessitat de comunicació.
- Estimulació adequada.
Sense l’existència d’aquestes condicions és complicada l’adquisició i evolució del llenguatge i, fins i tot, es podrien sofrir retards considerables que afectarien directament al desenvolupament integral de l’infant.
26
DIFICULTATS LLENGUATGE
Si no es tenen les condicions necessàries o no s’hi arriba a un estat adequat, es poden produir certes dificultats com ara un retard de la parla o del llenguatge (Trastorn Específic del Llenguatge on hi ha un desfasament significatiu), disfonia (mal ús de la veu), hipoacúsia (sordesa), disàrtria (mal funcionament del sistema nerviós que provoca mala articulació), dislàlies (confondre fonemes quan es parla o llegeix), disfèmies (quequeig) o mutisme selectiu (no parlar en situacions determinades).
27
FUNCIONS DEL LLENGUATGE
- Emotiva o expressiva
- Conativa o apel·lativa
- Fàtica
- Poètica o estètica
- Referencial
- Metalingüística
28
FUNCIONS DEL LLENGUATGE: EMOTIVA O EXPRESSIVA
Emotiva o expressiva: expressa emocions o sentiments. Ex: Quina por!
29
FUNCIONS DEL LLENGUATGE: CONATIVA O APEL·LATIVA
Conativa o apel·lativa: cridar l’atenció dels altres per aconseguir alguna cosa o satisfer les nostres necessitats. Ex: Callau!
30
FUNCIONS DEL LLENGUATGE: FÀTICA
Fàtica: comprova l’eficàcia de l’intercanvi comunicatiu. Ex.: M’enteneu?
31
FUNCIONS DEL LLENGUATGE: POÈTICA O ESTÈTICA
Poètica o estètica: crea bellesa quan transmet el missatge. Ex: La lluna cobria de blanc la seva mirada.
32
FUNCIONS DEL LLENGUATGE: REFERENCIAL
Referencial: transmetre la informació objectiva amb claredat. Ex: Demà anirem d’excursió.
33
FUNCIONS DEL LLENGUATGE: METALINGÜÍSTICA
Metalingüística: se centra en el codi de la comunicació (llenguatge). Ex: No apostrofam l’article “la” davant “i” o “u” àtones.
34
ETAPES EVOLUTIVES DEL LLENGUATGE
- Prellenguatge (0-12 mesos)
| - Fase lingüística
35
ETAPES EVOLUTIVES DEL LLENGUATGE: PRELLENGUATGE
Prellenguatge (0-12 mesos): la seva anatomia bucofonadora es va modificant per poder emetre els primers sons lingüístics. Les produccions vocals d’aquests moments s’anomenen balboteigs. També hi ha crits, alguna paraula aïllada sense significat i s’inicia la comprensió del llenguatge.
36
ETAPES EVOLUTIVES DEL LLENGUATGE: FASE LINGÜÍSTICA
Fase lingüística: passa per diferents edats:
- Dels 12 als 18 mesos diuen paraules amb estructures repetitives anomenades holofrase com mama, papà...
- Dels 18 als 24 mesos enllacen dues o tres paraules i aprenen lèxic.
- Dels 2 als 3 anys fan frases estructurades on ja hi ha intencionalitat comunicativa i es fan associacions de noms amb objectes.
- Dels 3 als 4 anys s’estableixen les normes socials com els torns de paraula.
- Dels 4 als 5 anys poden crear històries llargues i inventades.
- A partir dels 6 anys hi ha millores fonològiques i morfosintàctiques, augmenta el seu lèxic, poden realitzar discursos orals i es comença a iniciar el desenvolupament de la metalingüística que culminarà en l’adolescència. També s’adquireix el procés de lectoescriptura.
37
DESFASSAMENT SIGNIFICATIU LLENGUATGE
Si hi ha un desfasament significatiu en aquestes etapes es poden produir casos de retard de la parla (RP), retard del llenguatge (RLL) i trastorn específic del llenguatge (TEL) en diversos o específics components. Per això, serà imprescindible una adequada estimulació, una intervenció escolar, si cal, una de logopèdica adient i, si és necessari, un suport psicològic.
38
PAPER DE LA FAMÍLIA LLENGUATGE
Segons Berstein, sociòleg educatiu, incideix en el paper de la família, ja que l’ensenyança i l’aprenentatge del llenguatge comença amb el model de l’àmbit familiar.
39
COMPRENSIÓ
La comprensió és la facultat o la capacitat per entendre coses, fets i idees. La comprensió oral està basada en el “saber escoltar”.
40
EXPRESSIÓ
L’expressió és allò que en un enunciat lingüístic manifesta els sentiments, idees i opinions del parlant. Quan l’alumnat arriba a educació primària, ja sap expressar-se, així i tot, hem d’ampliar el seu ventall expressiu.
41
OBJECTIU DIDÀCTICA DE LA LLENGUA ORAL
L’objectiu fonamental de la didàctica de la llengua oral constitueix a aconseguir que l’alumnat s’expressi correctament en els aspectes morfosintàctics, lèxics, socials... i comprenguin bé el que escolten, creant unes actituds adequades que facilitin una bona comunicació.
42
PAPER DEL DOCENT LLENGUATGE
El suport de l’escola per al desenvolupament del llenguatge en l’infant és fonamental. Per això, cal tenir en compte el paper modèlic dels docents, ja que som un dels seus referents lingüístics.
43
FUNCIONS DE L'ESCOLA: LLENGUATGE
- Limitar els desequilibris
- Motivar la comunicació
- Motivar l’expressió
- Potenciar la comunicació assertiva
44
TREBALLAR COMPRENSIÓ ORAL
Treballar la comprensió oral implica afavorir el desenvolupament d’estratègies que permetin interpretar, relacionar i valorar amb una actitud crítica una àmplia gama de missatges que es reben a la vida quotidiana. D’aquesta manera, l’alumnat podrà ampliar el seu coneixement sobre la realitat a través de la lectura i de la interacció verbal amb els altres. En aquest sentit, convé insistir en la capacitat d’escoltar, no com la actitud passiva, sinó com una actitud necessària. També s’ha de destacar la importància de conèixer la informació del context (saber qui parla, com és, quina edat té...). A tall d’exemple, es poden preparar jocs de consignes o preguntes-acció amb un matamosques.
45
TREBALLAR EXPRESSIÓ ORAL
Per treballar l’expressió oral és imprescindible practicar-la. Com més protagonista sigui l’alumnat en el procés de comunicació, més enriquidor serà, tant per transmetre idees o emocions, com per obtenir i oferir informació. Per millorar l’expressió oral, s’ha de dominar el lèxic, s’ha d’enriquir el vocabulari, s’ha d’explorar i s’ha d’ampliar. A partir d’aquí, no només es començarà a millorar el domini de la llengua oral, sinó també el de l’escrita. És important planificar el discurs oral, però també tenir eines per poder expressar-se de forma espontània.
46
TÈCNIQUES EXPRESSIÓ ORAL
- Conversa
- Discussió o debat
- Col·loqui
- Exposició
- Narració
- Descripció
- Recitació
47
TÈCNIQUES EXPRESSIÓ ORAL: CONVERSA
Conversa: intercanvi d’opinions, emocions, idees... en llibertat i igualtat.
48
TÈCNIQUES EXPRESSIÓ ORAL: DISCUSSIÓ O DEBAT
Discussió o debat: analitzar atentament un tema entre dues o més persones, raonant cada una els seus punts de vista amb l’objectiu d’arribar a unes determinades conclusions. Es treballa la capacitat de raonament, l’anàlisi crítica, les crítiques constructives, la resolució de problemes.
49
TÈCNIQUES EXPRESSIÓ ORAL: COL·LOQUI
Col·loqui: conversa dirigida per un moderador on diverses persones formulen preguntes a un o més experts sobre un tema. Desperta l’interès per temes concrets, augmenta la capacitat d’anàlisi, de raonament, de síntesi...
50
TÈCNIQUES EXPRESSIÓ ORAL: EXPOSICIÓ
Exposició: relat oral davant un auditori del resultat d’un treball o d’una investigació. Fomenta l’interès per l’estudi, l’adquisició d’hàbits per consultar documents, fer resums i capacitat reflexiva.
51
TÈCNIQUES EXPRESSIÓ ORAL: NARRACIÓ
Narració: relat oral d’extensió variable d’un fet amb naturalesa fantàstica. Pretén desenvolupar la imaginació i creativitat.
52
TÈCNIQUES EXPRESSIÓ ORAL: DESCRIPCIÓ
Descripció: relat oral que representa una cosa el més real possible. Exigeix precisió, observació, detall...
53
TÈCNIQUES EXPRESSIÓ ORAL: RECITACIÓ
Recitació: relat oral d’un text en prosa o vers après prèviament de memòria. Pretén millorar l’elocució, l’expressió corporal, la memòria, cercar el gust per la bellesa estètica de la paraula i la literatura.
54
NORMES INTERACCIÓ ORAL
L'alumnat ha de conèixer les normes que regeixen la interacció oral com ara el respecte del torn de paraula, els papers de l’intercanvi comunicatiu, el volum de la veu, el ritme adequat, les postures, els gestos, etc.
55
ACTIVITATS LLENGUATGE
Es poden realitzar activitats de diàleg on hagin d’emprar formes més elaborades i riques a través de l’aprenentatge de cançons en situacions lúdiques on els infants xerrin o preguntin, realitzar preguntes obertes i que no tenguin respostes estàndards, partir de situacions per recrear-ne d’altres, recitant, elaborant monòlegs, frases fetes, entrevistes... Totes les activitats hauran d’estar adaptades a l’alumnat i interessos de cada curs. L’escolar ha de ser el protagonista en el procés de comunicació, tant en el seu aspecte receptiu com en el productiu.
56
DOMINI LLENGUA ORAL
El domini de la llengua oral és una condició bàsica per dominar la llengua escrita, de manera que si hi ha deficiències en una, n’hi haurà a l’altra. Per això, s’han de recolzar mútuament i han d’interaccionar.
57
ELEMENTS NO LINGÜÍSTICS
- Elements paralingüístics
- Elements cinestèsics
- Elements prosòdics
- Segons trets culturals
- Altres
58
ELEMENTS NO LINGÜÍSTICS: PARALINGÜÍSTICS
Elements paralingüístics: són les activitats comunicatives no verbals que acompanyen el llenguatge verbal com la gestualitat, l’expressió facial, el contacte ocular, la mirada...
59
ELEMENTS NO LINGÜÍSTICS: CINESTÈSICS
Elements cinestèsics: fan referència als moviments corporals que acompanyen el llenguatge oral. En són exemples la postura corporal, les formes, el moviment de les mans i del cap...
60
ELEMENTS NO LINGÜÍSTICS: PROSÒDICS
Elements prosòdics: detecten la intencionalitat comunicativa i les varietats lingüístiques com l’accent, l’entonació, el ritme, el timbre, la intensitat...
61
ELEMENTS NO LINGÜÍSTICS SEGONS TRETS CULTURALS
Elements no lingüístics segons els trets culturals: formes de salutació, gestos vulgars...
62
ALTRES ELEMENTS NO LINGÜÍSTICS
Altres elements no lingüístics que acompanyen la comunicació oral són les imatges (presentacions, exposicions...), els sons (ambient, instrumental...) o els moviments (balls, teatre...).
63
HABILITATS DE COMUNICACIÓ NO LINGÜÍSTIQUES SEGONS D32/2014
- Escolta activa i empatia
- Resumir allò important
- Acompanyar el discurs oral amb gestos
- Fer riure o riure en el moment oportú
- Saber quan una situació és adequada per realitzar una determinada conducta.
- Ser positiu i actiu sense ofendre
- Resoldre conflictes a través del discurs oral i raonadament.
64
OBJECTIU COM A DOCENTS (LLENGUATGE)
L’objectiu com a docents no és únicament que els alumnes parlin a classe sinó que millorin notòriament la seva manera de parlar, d’escoltar i que diversifiquin el seus usos lingüístics.
65
ENSENYAR LLENGUA A LES AULES IMPLICA
Ensenyar llengua oral a les aules implica planificar el discurs i intervenir-hi didàcticament, és a dir, treballar els diversos elements i estratègies que configuren la competència oral. Tot plegat es fa amb la intenció d’incorporar aquests aprenentatges a l’ús habitual de la llengua oral.
66
PRINCIPIS D'ESTRATÈGIES D'INTERVENCIÓ EDUCATIVA LLENGÜES
- Partir dels coneixements construïts en l’intercanvi verbal amb els altres per iniciar nous aprenentatges.
- Seleccionar situacions d’observació per veure com es maneja cadascú.
- Cadascú ve amb un llenguatge determinat que s’ha de considerar.
- Prendre consciència del llenguatge com a instrument multifuncional.
- Crear situacions de comunicació diverses (informals i formals).
- Apreciar les diferències lingüístiques a l’aula.
- Fomentar un clima positiu, respectuós i acollidor.
- Elaborar estratègies d’actuació per tot el grup i d’atenció a la diversitat (adaptar activitats i metodologia).
- Proposar tasques que requereixin propòsits reals.
- Despertar una actitud curiosa i activa per expressar-se.
- Contemplar l’ensenyança de la llengua en totes les àrees (interdisciplinarietat).
- Seqüenciar els continguts de forma gradual i coherent.
- Facilitar la comunicació amb materials, recursos i disposició de l’aula.
- Incrementar progressivament la dificultat (fugir de la zona de confort).
- Reflexionar sobre l’ús de la llengua i els seus resultats (llenguatge sexista o masclista).
- Practicar la llengua catalana per l’alumnat nouvingut.
- Emprar les TIC per a la comprensió oral, així com per sentir les pròpies produccions i dels altres.
- Fer una avaluació formativa a través de rúbriques d’avaluació.
67
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES SOBRE LES TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ
- Conversa
- DIsucissió i debat
- Col·loqui
- Exposició
- Narració i descripció
- Recitació
68
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES SOBRE LES TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ: CONVERSA
Conversa: 8-9 anys de forma espontània, i més de 10 anys com a recurs per interessar-se per determinats temes.
69
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES SOBRE LES TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ: DISCUSSIÓ I DEBAT
Discussió i debat: seleccionar un tema, procurar la intervenció de tothom, controlar el temps de cada intervenció amb moderadors, corregir errors...
70
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES SOBRE LES TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ: COL·LOQUI
Col·loqui: fixar el tema, designar ponents i moderadors, establir temps de preparació i fonts d’informació...
71
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES SOBRE LES TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ: EXPOSICIÓ
Exposició: fixar temps, planificar treball, orientar-lo, moderar i preparar, avaluar...
72
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES SOBRE LES TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ: NARRACIÓ I DESCRIPCIÓ
Narració i descripció: tenir en compte la coherència, la cohesió, l’adequació...
73
ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES SOBRE LES TÈCNIQUES D'EXPRESSIÓ: RECITACIÓ
Recitació: lectura inicial per part del docent, oferir pautes, representar gestos, mirada, postures...
74
OBJECTIU LOMLOE I RD126/2014 SOBRE LLENGUATGE: e)
e) conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i la llengua cooficial de la comunitat autònoma (en el nostre cas, la llengua catalana) i desenvolupar hàbits de lectura.
75
OBJECTIU D32/2014 SOBRE LLENGUATGE: 5)
5) conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i la llengua cooficial de la comunitat autònoma (en el nostre cas, la llengua catalana) i desenvolupar hàbits de lectura.
76
ELEMENTS TRANSVERSALS LLENGUATGE
En la LOMLOE, en relació als elements transversals, podem veure que en totes les àrees curriculars destaquen la comprensió lectora i l’expressió oral i escrita.
77
OBJECTIUS
Els objectius són els referents relatius als assoliments que l’alumnat ha d’aconseguir en finalitzar el procés educatiu com a resultat de les experiències educatives planificades amb aquesta finalitat.
78
CONTINGUTS
Els continguts són el conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i a l’adquisició de les competències.
79
BLOC DE CONTINGUTS LLENGUATGE
El bloc 1 de continguts anomenat “comunicació oral: escoltar i parlar” cerca que l’alumnat vagi adquirint les habilitats necessàries per comunicar idees, realitzar discursos cada cop més elaborats d’acord amb una situació comunicativa, escoltar de manera activa, interpretar informació...
80
CRITERIS AVALUACIÓ
Els criteris d’avaluació són el referent específic per avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen allò que l’alumnat ha d’aconseguir i el que es valorarà.
81
CRITERIS AVALUACIÓ LLENGUATGE
El Reial decret 126/2014 té formulats 11 criteris en el bloc 1, d’entre els quals destaquen: “integrar i reconèixer informació verbal i no verbal dels discursos orals”, “expressar-se de forma oral per satisfer necessitats en diferents situacions”, “comprendre missatges orals i analitzar-los críticament”, “escoltar activament, recollir dades, fer preguntes...”.
82
ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES
Els estàndards d’aprenentatge avaluables són les especificacions dels criteris d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge i concreten allò que l’alumnat ha de saber, fer, i comprendre. Són mesurables, observables i avaluables.
Amb l’arribada de la LOMLOE i l’entrada en vigor del Reial Decret 984/2021, els estàndards d’aprenentatge passen a tenir un caràcter merament orientatiu.
83
ESTÀNDARDS D'APRENENTATGE AVALUABLES LLENGUATGE
En el Bloc 1 apareixen 30 estàndards referits a la comunicació oral, dels quals destaquen: “usa la llengua oral amb diverses finalitats, i com a forma de comunicació”, “empra recursos lingüístics i no lingüístics per comunicar-se en les interaccions orals”, “s’expressa amb l’articulació i dicció correctes”.
84
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL
- Diàlegs dirigits
- Jocs teatrals
- Jocs lingüístics
- Completar històries, cantar una cançó, seqüenciar accions...
- Exposicions
- Creació col·lectiva
- Activitats d'interacció
- Buit d'informació
- Activitats amb sons
- Converses participatives
- Qüestionaris
- Activitats amb històries
- Activitats de comunicació formal
- Activitats literàries
- Jocs de simbolització
- Tallers d'estimulació del llenguatge
- Tallers de ràdio
85
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: DIÀLEGS DIRIGITS
Diàlegs dirigits: pluja d’idees, debats, grups de discussió, cercles dialògics...
86
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: JOCS TEATRALS
Jocs teatrals: role-playings, dramatitzacions, simulacions...
87
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: JOCS LINGÜÍSTICS
Jocs lingüístics: endevinalles, embarbussaments, reguitzells, paraules emmascarades, repeticions, jocs comercials i televisius (tabú, passa-paraula...), refranys, acudits, jocs amb palíndroms i anacíclics...
88
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: EXPOSICIONS
Exposicions de temes, converses telefòniques, improvisació, lectura en veu alta, mímica, activitats amb doble sentit, ironia i sarcasme, cercar l’intrús…
89
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: CREACIÓ COL·LECTIVA
Creació col·lectiva: construir un text dramàtic i preparar la seva representació davant el públic.
90
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: ACTIVITATS D'INTERACCIÓ
Activitats d’interacció: mirall (interpretar l’opinió de l’altre), ceba (cercles concèntrics), piràmide (generar idees individuals fins a les col·lectives), i mercat (circular lliurement).
91
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: BUIT D'INFORMACIÓ
Buit d’informació: demanar informació que ens interessa.
92
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: ACTIVITATS AMB SONS
Activitats amb sons: discriminació de sons, imatges, vídeos i objectes amb descripcions i explicacions.
93
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: CONVERSES PARTICIPATIVES
Converses participatives amb un testimoni (llapis) o un rastre (fil).
94
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: QÜESTIONARIS
Qüestionaris, enquestes, entrevistes, monòlegs, assemblees diàries...
95
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: ACTIVITATS AMB HISTÒRIES
Activitats amb històries: recrear des d’un altre punt de vista, recordar allò rellevant, comentar fets, completes escenes, construir mitjançant les tècniques de Rodari...
96
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: ACTIVITATS DE COMUNICACIÓ FORMAL
Activitats de comunicació formal: conferències, debats, discursos, assemblees, taules rodones, cercles dialògics...
97
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: ACTIVITATS LITERÀRIES
Activitats literàries: rondallaires, contacontes, escenificació, lectura expressiva, tertúlies literàries, recital poètic, representar romanços o una situació èpica...
98
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: JOCS DE SIMBOLITZACIÓ
Jocs de simbolització, llegir i contar contes de la biblioteca.
99
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: TALLER ESTIMULACIÓ DEL LLENGUATGE
A nivell de centre es poden fer tallers d’estimulació del llenguatge planificats per l’especialista en audició i llenguatge.
100
ACTIVITATS LLENGUATGE ORAL: TALLERS DE RÀDIO
A nivell de centre es poden realitzar tallers de ràdio en format de podcasts, els quals es poden esdevenir en un projecte de centre.
101
DETECTAR DIFICULTATS
Tot el conjunt de situacions comunicatives serveixen per detectar dislàlies (alteració o substitució de fonemes), disfèmies (repeticions en parlar com quequeig o balboteigs), disfonies (ús del to de veu més alt de l’habitual) i, fins i tot, pot ser una oportunitat per motivar a parlar a l’alumnat amb mutisme selectiu.
102
CONCLUSIONS (TEMA 17)
Una de les característiques dels éssers humans és que som éssers socials, per la qual cosa, el desenvolupament de la llengua oral és un aspecte fonamental per al nostre dia a dia. Aquest desenvolupament ens permetrà adquirir la competència en l’expressió i comprensió dels missatges orals, dels intercanvis comunicatius, així com utilitzar activa i efectivament els codis i habilitats verbals i no verbals, i les regles de l’intercanvi comunicatiu en diferents situacions.
Els centres educatius han de proporcionar espais i propostes de qualitat per tal que aquest desenvolupament es produeixi favorablement. El paper del docent és molt important durant aquest procés, ja que és un model, un referent i un orientador per a tot l’alumnat, així com també ha d’adaptar les propostes a les diferents necessitats i dificultats de l’alumnat. A més, aquestes propostes de qualitat s’han de caracteritzar per tenir un enfocament interdisciplinari, transmetent així a l’alumnat múltiples propostes, fomentant el gaudi a través de l’expressió i la comprensió oral.
103
CITA CONCLUSIONS (TEMA 17)
Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita d’Arturo Graf que es pot aplicar al dia a dia de l’aula i, especialment al desenvolupament del llenguatge, a causa de la necessitat d’involucrar als infants i que aquests siguin els protagonistes del seu procés d’E-A: “Excel·lent mestre és aquell que, ensenyant poc, fa néixer en l’alumne un desig gran d’aprendre”.
104
BIBLIOGRAFIA (TEMA 17)
- Cestero, A. M. (2021). 17 La comunicación no verbal.
- Díez, P. (2020). La importancia del correcto desarrollo del lenguaje durante la infancia.
- López, M. (2019). El discurso oral en el aula de Primaria.
- Oliver, S. (2020). Didáctica de la lengua.
- Planisi, H. (2018). Didáctica de la lengua y la lectoescritura.
105
LEGISLACIÓ (TEMA 17)
- Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
- Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
- Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
- Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
- Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.
