TEMA 2 Flashcards

1
Q

INTRODUCCIÓ (TEMA 2)

A

La concreció dels currículums, passant pel projecte educatiu del centre (PEC) fins arribar a la programació docent és la base per a poder donar resposta a les diferents necessitats de l’alumnat, ja que aquest permet preveure per anticipat l’acció docent, tenint en compte els objectius, continguts, competències, metodologia, avaluació i l’atenció a la diversitat del grup-classe. A més, també és important que dins el centre hi predomini un clima de coordinació docent, ja que aquesta coordinació afavorirà tant als alumnes com al seu procés educatiu.
LLEIS: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.984/2021, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016, O.ECD/65/2015

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
2
Q

NIVELLS CONCRECIÓ CURRICULAR

A

ÁLVAREZ (2011):

  • 1r nivell: Disseny curricular prescriptiu
  • 2n nivell: Projecte Educatiu de Centre (PEC)
  • 3r nivell: Programació d’aula
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
3
Q

PRIMER NIVELL DISSENY CURRICULAR PRESCRIPTIU

A

L’elabora el govern (MEC) i les Administracions educatives. És un marc comú que és prescriptiu a tots els centres educatius i té caràcter obligatori de la normativa recollida. A través de les lleis orgàniques i ordinàries, dels reials decrets i decrets, de les ordres i instruccions, aquests organismes plantegen els objectius generals d’etapa, les definicions de les àrees o els blocs de continguts, entre d’altres. Actualment, aquesta informació la podem trobar en: LOE, LOMLOE, RD.126/2014, RD.157/2022, D.32/2014, D.28/2016

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
4
Q

SEGON NIVELL: PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE (PEC)

A

El seu desenvolupament correspon a adequar els plantejaments del primer nivell a les característiques pròpies de cada centre, contextualitzant i detallant cada norma prescriptiva segons l’entorn. D’aquesta manera, cada centre té certa autonomia per elaborar les seves pròpies normes d’organització i funcionament en coherència amb el seu context. A partir del PEC, s’elaboren els successius documents com el ROF o el PAT.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
5
Q

TERCER NIVELL: PROGRAMACIÓ D’AULA

A

A partir dels acords del PEC, aquests s’adapten a les característiques concretes del grup-classe. En aquestes programacions es detallen les unitats didàctiques i es duen a terme les adaptacions curriculars necessàries. Algunes classificacions esmenten que hi ha un quart nivell que fa referències a les adaptacions curriculars significatives.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
6
Q

DEFINICIÓ CURRÍCULUM (LOMLOE)

A

En la LOMLOE es defineix el currículum com el conjunt d’objectius, competències, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada un dels ensenyaments regulats per la present llei.

Amb la nova llei educativa (LOMLOE) s’estableix que els currículums s’actualitzaran periòdicament perquè sempre estiguin adaptats a la realitat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
7
Q

CONCRETAR CURRÍCULUM

A

Concretar aquest currículum bàsic i general significa adaptar-lo a la realitat educativa d’un centre determinat.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
8
Q

ELEMENTS CURRICULARS (ORDRE ECD/65/2015)

A

Tenint en compte l’Ordre ECD/65/2015, per dur a terme la concreció del currículum en el PEC, es consideren els següents elements curriculars d’acord al context general del centre:

  • OBJECTIUS
  • CONTINGUTS
  • COMPETÈNCIES
  • METODOLOGIA DIDÀCTICA
  • AVALUACIÓ
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
9
Q

OBJECTIUS

A

Són els referents relatius als assoliments i èxits que l’alumnat ha d’aconseguir en acabar l’etapa educativa o en cada àrea com a resultat de les experiències d’E-A intencionalment planificades.

En el Decret 32/2014 es relacionen els objectius de l’etapa i es concreten en objectius per àrees.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
10
Q

CONTINGUTS

A

Són el conjunt d’habilitats, procediments, destreses i actituds que contribueixen a l’assoliment dels objectius i a l’adquisició de competències. En la concreció curricular, cal seleccionar els continguts, seqüenciar-los, tractar-los transversalment i donar-los un enfocament competencial.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
11
Q

COMPETÈNCIES

A

Són les capacitats per aplicar de forma integrada els continguts amb la finalitat d’una adequada realització d’activitats i la resolució eficaç de problemes complexos. Permet la realització personal, l’exercici de la ciutadania activa, la incorporació a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la seva vida.

Les competències s’adquireixen durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge i, per això, requereixen uns indicadors per establir el grau d’assoliment.

A més, el PEC ha de garantir un temps diari a la lectura, habilitat essencial per al desenvolupament de totes les competències clau, així com ha de requerir tasques pràctiques.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
12
Q

COMPETÈNCIES DECRET 32/2014

A

El PEC ha de facilitar el desenvolupament de les 7 competències que s’estableixen en el Decret 32/2014: competència en comunicació lingüística (CL), competència digital (CD), aprendre a aprendre (AA), competències socials i cíviques, (CSC) competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT), sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEE), i consciència i expressions culturals (CEC).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
13
Q

COMPETÈNCIES LOMLOE

A

La LOMLOE contempla 8 noves competències: (1) comunicació lingüística, (2) competència plurilingüe, (3) competència matemàtica y competència en ciència, tecnologia i enginyeria, (4) competència digital, (5) competència personal, social i d’aprendre a aprendre, (6) competència ciutadana, (7) competència emprenedora i (8) consciència i expressions culturals.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
14
Q

METODOLOGIA DIDÀCTICA

A

Conjunt de decisions i accions reflexives que organitzen l’acció didàctica amb la finalitat de fer possible l’aprenentatge. Segons el Reial Decret 126/2014 i el Decret 28/2016, els centres educatius poden dissenyar i implantar mètodes didàctics propis, han d’establir els seus principis metodològics i la forma d’agrupaments i d’organització de recursos.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
15
Q

AVALUACIÓ

A

És la valoració del procés d’ensenyament-aprenentatge que permet prendre decisions.

Segons el Reial decret 126/2014 i el Decret 32/2014, l’avaluació ha de ser continua, global, processual i final.

Els centres han d’aplicar les normes sobre l’avaluació recollides al Reial Decret de 126/2014 i en el Reial Decret 984/2021. A partir d’aquests podem definir:

  • els CRITERIS D’AVALUACIÓ com a referents per avaluar l’aprenentatge de l’alumnat. Descriuen allò que es vol valorar i el que l’alumnat ha d’aconseguir;
  • i els ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES, que són especificacions dels criteris d’avaluació que defineixen els resultats d’aprenentatge i concreten el que l’alumne ha de saber, fer i comprendre. Són observables, mesurables i avaluables, i permeten graduar el nivell de rendiment aconseguit. Aquests estàndards amb l’arribada de la LOMLOE passen a tenir un caràcter merament orientatiu i desapareixeran, però el Decret 32/2014 els segueix tenint present.
How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
16
Q

ELEMENTS TRANSVERSALS

A

Aquests són continguts comuns a totes les àrees. En la LOMLOE, els elements transversals són la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la creació artística, la comunicació audiovisual, la competència digital, el foment de la creativitat i l’esperit científic, la igualtat de gènere, l’educació per a la pau, l’educació per al consum responsable, el desenvolupament sostenible i l’educació per a la salut incloent l’afectivo-sexual.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
17
Q

NORMATIVA CURS VIGENT

A

En el Reial Decret 984/2021 s’indica que durant el curs vigent es tendrà en compte el Reial Decret 126/2014 a l’espera del nou decret que el substitueixi, i que estigui en concordança amb la LOMLOE.

Aquest nou decret que el substitueixi ja s’ha publicat i és el Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.

Aquest ja ha entrat en vigor, encara que si tenim en compte el seu calendari d’implementació recollit a la seva disposició final tercera, aquest reial decret es començarà a aplicar el pròxim curs escolar 2022-23 en els cursos senars (1r, 3r i 5è). Per això, i seguint la disposició transitòria primera, el Reial Decret 126/2014 s’aplica i es mantenen els seus efectes fins al final del present curs escolar i durant el curs 2022-23 en els cursos parells (2n, 4t i 6è).

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
18
Q

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE

A

El PEC (Projecte Educatiu de Centre) concreta aquelles intencions dels diferents grups que componen la Comunitat educativa (personal docent i no docent, alumnat, famílies i agents externs) i dota d’una identitat diferenciada al centre. D’aquesta manera, esdevé un marc de referència global dels plantejaments educatius que caracteritzen el centre.

Així doncs, el PEC és una proposta global i col·lectiva d’actuació a llarg termini, en la qual participen tots els membres de la Comunitat educativa, fet que permet dirigir de manera coherent el procés educatiu. És elaborat per l’equip directiu d’acord amb el consell escolar i el claustre.

How well did you know this?
1
Not at all
2
3
4
5
Perfectly
19
Q

EL PEC PLANTEJA ASPECTES COM:

A
  • Valors, objectius i prioritats de l’educació que assumeix la Comunitat Educativa com podrien ser el laïcisme, la llengua vehicular, la col·laboració amb les famílies o la interculturalitat.
  • Concreció dels currículums establerts per l’Administració educativa que correspon fixar i aprovar en el claustre, així com el tractament dels elements transversals.
  • Característiques de l’entorn sociocultural del centre.
  • Forma d’atenció a la diversitat de l’alumnat i l’acció tutorial, així com el Pla de Convivència, respectant els principis d’inclusió educativa i de no discriminació com a valors fonamentals.
20
Q

EL PEC ES CARACTERITZA PER:

A
  • Ser de centre, fruit d’un consens de tots els membres de la Comunitat Educativa.
  • Ser elaborat en equip.
  • Aglutinar tots els àmbits de funcionament del centre.
  • Servir de punt de referència per a l’elaboració de successius documents.
  • Ser un document propi, únic i singular de cada centre.
  • Ser breu i de fàcil maneig.
  • Ser un marc d’intencions clares que s’explicitaran en el Reglament d’Organització i Funcionament (ROF) i a la Programació General Anual (PGA).
  • Ser un projecte a llarg termini, inacabat, obert, modificable i revisable.
  • Tenir en compte el seu context específic.
  • Ser competencial, interdisciplinari, transversal i inclusiu.
21
Q

LA LOMLOE DETALLA INFORMACIÓ A CONSIDERAR SOBRE EL PEC

A
  • És aprovat pel Claustre i ha d’impulsar i desenvolupar els principis, objectius i metodologia propis d’un aprenentatge i ciutadania actius, el tractament transversal en les àrees de l’educació en valors i els continguts específics relacionats amb la igualtat de tracte i la no discriminació, així com la prevenció de la violència contra les nines i dones.
  • Ha de recollir, al menys, mesures relatives a l’acció tutorial, els plans de convivència i de lectura.
  • Ha d’especificar les mesures acadèmiques a adoptar per afavorir i formar en igualtat particularment de dones i homes.
  • Ha d’incloure un pla de millora que es revisarà periòdicament i l’estratègia digital del centre.
22
Q

EL PEC ESTÀ COMPOST PER DIFERENTS ELEMENTS:

A
  • L’ideari: principis del centre.
  • El Reglament d’Organització i Funcionament (ROF): conjunt de regles, normes i procediments per a que l’organització del centre funcioni.
  • La concreció curricular (CC): conjunt d’actuacions articulades entre si i compartides per l’equip docent.
  • La Programació General Anual (PGA): recull tot el que es realitzarà durant el curs: calendari, horari, criteris pedagògics, activitats complementàries… i també inclou el Pla d’Acció Tutorial, el Pla de Convivència i el Pla d’Atenció a la Diversitat, entre d’altres.
  • La Memòria de final de curs (quan acaba el curs, el Claustre i el Consell Escolar realitzen l’avaluació del grau de compliment de la PGA i s’entrega al servei d’Inspecció Tècnica i de Serveis).
23
Q

PROGRAMACIÓ DOCENT

A

És un conjunt de decisions adoptades pel docent d’una àrea o nivell en un centre educatiu que transformen les intencions educatives en propostes didàctiques concretes.

La programació ha de donar resposta a les diferents necessitats de l’alumnat.

La seva principal finalitat és preveure per anticipat l’acció docent per tal de facilitar l’aprenentatge.

La programació s’organitza en una seqüència d’unitats didàctiques, projectes o tasques que estructuren i organitzen els coneixements, procediments i actituds de l’alumnat relacionant-los amb l’àrea concreta, donant resposta de forma sistemàtica a les seves necessitats, incloent-hi mesures de reforç i ampliació, etc.

24
Q

CARACTERÍSTIQUES PROGRAMACIÓ

A
  • ADEQUACIÓ: s’ha d’adaptar al context sociocultural del centre i a l’alumnat.
  • CONCRECIÓ: especificar l’organització i seqüència dels objectius i continguts dins cada cicle i les decisions referides a temps, espais, recursos, agrupaments i seqüències de les unitats didàctiques.
  • FLEXIBILITAT: ha de ser un pla d’actuació obert, que s’ha d’anar revisant quan es detectin problemes per tal d’introduir canvis.
  • VIABILITAT: ha de comptar amb els espais, recursos i temps previstos per dur a terme les activitats proposades, les quals han d’estar a l’abast de tot l’alumnat.
25
Q

ELEMENTS PROGRAMACIÓ

A
  • OBJECTIUS
  • CONTINGUTS
  • COMPETÈNCIES
  • METODOLOGIA
  • ACTIVITATS
  • AVALUACIÓ
  • ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
26
Q

OBJECTIUS A LA PROGRAMACIÓ

A
  • Han de ser adaptats al nivell educatiu i a les necessitats concretes de cada grup.
  • Han d’estar expressats en termes de capacitat.
  • Han de guiar el procés d’ensenyament-aprenentatge.
  • Han de proporcionar criteris per al seu control.
  • Han de relacionar-se entre els tres tipus (objectius generals d’etapa, específics d’àrea i didàctics).
27
Q

CONTINGUTS A LA PROGRAMACIÓ

A
  • S’ordenen en assignatures que no s’han de contemplar de forma separada, sinó com un conjunt de coneixements globals i relacionats.
  • S’han de seqüenciar i seleccionar d’acord a les característiques.
  • S’ha de donar tractament als elements transversals.
28
Q

COMPETÈNCIES A LA PROGRAMACIÓ

A
  • S’han de treballar des d’un enfocament integrador i orientat a aplicar els sabers adquirits.
  • Cal contribuir a les 7 competències clau i anar-les desenvolupament de forma progressiva.
29
Q

METODOLOGIA A LA PROGRAMACIÓ

A

Comprèn diferents aspectes com:

  • El paper del docent (estil d’ensenyament) i el paper de l’alumnat (estil d’aprenentatge).
  • Les tècniques didàctiques (treball cooperatiu, tècniques expositives, treball per ambients, mètodes tradicionals, projectes…).
  • El tipus d’agrupaments (gran grup, equips o grups, parelles, individuals, internivell…).
  • L’organització d’espai, temps i recursos.
30
Q

ACTIVITATS A LA PROGRAMACIÓ

A

Suposen el major nivell de concreció i són la manera de dur a terme les experiències d’aprenentatge. D’entre tots els tipus d’activitats, cal potenciar el desenvolupament de tasques perquè posen en joc diferents habilitats, sabers i competències, essent de major complexitat cognitiva. Cal estructurar les activitats anant d’allò conegut, simple, concret i particular a allò desconegut, complex, abstracte i general, respectivament.

Quan es planifiquen unes determinades activitats, cal fixar-nos en criteris com si són engrescadores i variades, en els diferents mètodes i recursos emprats, en la previsió del temps per dur-les a terme i en si estan ben articulades amb objectius, continguts i metodologia.

31
Q

TIPUS ACTIVITATS

A
  • D’INTRODUCCIÓ: conèixer idees prèvies, motivar, encaminar…
  • DE DESENVOLUPAMENT: treball de continguts, tasques…
  • DE CONSOLIDACIÓ: afermar i aplicar el que s’ha après.
  • DE REFORÇ: ajudar, recordar…
  • D’AMPLIACIÓ: seguir construint.
  • D’AVALUACIÓ: valorar aprenentatge.
32
Q

AVALUACIÓ A LA PROGRAMACIÓ

A

Compleix les següents funcions:

  • Permetre adequar l’ajuda pedagògica a les característiques individuals de l’alumnat.
  • Determinar el grau en què s’han aconseguit els objectius.
  • Valorar la programació i el conjunt de la intervenció educativa.
33
Q

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT A LA PROGRAMACIÓ

A

Cal atendre les singularitats de cada alumne i ajustar-hi la intervenció educativa, adaptant materials, propostes metodològiques, activitats i elements curriculars (objectius, continguts…). D’aquesta manera, és possible que s’hagin de plantejar adaptacions curriculars.

34
Q

PRINCIPIS PEDAGÒGICS (AUTORS)

A
  • Partir del nivell de desenvolupament de l’infant: conèixer en quin nivell es troben les seves capacitats psicoevolutives per poder seleccionar els objectius i continguts.
  • Partir dels coneixements previs de l’alumnat: conèixer el que ja sap és important perquè condiciona els nous aprenentatges, per la qual cosa es pot dur a terme una avaluació inicial.
  • Fomentar l’aprenentatge significatiu, funcional i contextualitzat: establir vincles entre els nous continguts i els que ja té, endinsant-lo dins un conflicte cognitiu per tal de dotar de significat els aprenentatges funcionals.
  • Contribuir al desenvolupament de la capacitat d’aprendre a aprendre i a l’aprenentatge actiu.
  • Estimular l’afectivitat: oferir un ambient relaxat i càlid on l’alumnat se senti segur, usar reforçadors positius, promoure el respecte i l’acceptació dels altres i d’ells mateixos.
  • Considerar la individualització i la socialització: tenir en compte les necessitats personals que afecten a la diversitat de l’alumnat proposant diferents activitats, treballar en equip, interaccionar entre alumnat, usar la mediació social i treball autònom.
  • Potenciar la motivació: partir dels interessos i propostes de l’alumnat i plantejar activitats engrescadores.
  • Dotar d’un caràcter lúdic les activitats d’aprenentatge: emprar el joc com a mitjà del procés d’ensenyament-aprenentatge.
  • Considerar la globalització: establir relacions entre els continguts a partir d’esquemes interrelacionats i globals, relacionar allò que ja sap amb allò nou i fer una transferència del que ha après.
  • Afavorir relació i interacció bidireccional entre docent-alumnat.
  • Col·laborar amb la família: com a primera font de socialització de l’infant, l’escola ha de complementar i ampliar aquestes experiències educatives per a un desenvolupament integral i ha de comptar amb la seva participació.
  • Considerar les diferents intel·ligències múltiples com a forma d’atendre la diversitat i els estils d’aprenentatge heterogenis.
  • Utilitzar les TIC com a font de recursos educatius imprescindibles.
35
Q

PRINCIPIS PEDAGÒGICS (LOMLOE)

A
  • Garantir la inclusió educativa i fer èmfasi en l’atenció personalitzada de l’alumnat i de les seves necessitats d’aprenentatge, participació i convivència per tal de prevenir dificultats d’aprenentatge.
  • Treballar en totes les àrees els elements transversals mencionats anteriorment.
  • Posar especial atenció a l’educació emocional i en valors i a la potenciació de l’aprenentatge significatiu.
  • Dedicar un temps de l’horari lectiu a la realització de projectes significatius per a l’alumnat i la resolució col·laborativa de problemes, reforçant l’autoestima, l’autonomia, la reflexió i la responsabilitat.
  • Flexibilitzar l’organització en àrees, espais, temps i metodologies amb la finalitat de personalitzar i millorar l’aprenentatge i els resultats de l’alumnat.
  • Oferir alternatives metodològiques en l’ensenyament i l’avaluació de la llengua estrangera per a l’alumnat amb NESE.
36
Q

ESTRATÈGIES ELABORACIÓ PROGRAMACIÓ

A
  • Establir un calendari de reunions.
  • Especificar actuacions i funcions de cada membre.
  • Assegurar la coherència entre les intencions educatives del centre i la pràctica docent.
  • Proporcionar elements d’anàlisi, revisió i avaluació de la concreció del currículum i del PEC.
  • Oferir el marc de referència més pròxim per a les adaptacions.
  • Facilitar la reflexió i l’anàlisi crítica de la pròpia pràctica docent.
  • Planificar el procés d’ensenyament-aprenentatge que es desenvolupa a l’aula.
  • Fer possible la progressiva implicació de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.
  • Expressar els principis pedagògics a tenir en compte en l’alumnat.
  • Atendre la diversitat d’interessos, motivacions i característiques de l’alumnat.
  • Proposar continguts de forma competencial.
  • Adaptar l’avaluació a la realitat educativa.
  • Emprar una metodologia que faciliti l’aprenentatge significatiu i competencial (aprenentatge cooperatiu, tasques, unitats didàctiques integrades, projectes…).
  • Organitzar i estructurar l’espai i temps per evitar improvisacions i pèrdues de temps.
  • Establir els materials didàctics que s’empraran (variats, ús de les TIC…).
37
Q

LA COORDINACIÓ DOCENT PERMET:

A

La coordinació docent afecta positivament als alumnes i al seu procés educatiu. És necessària perquè permet:

  • Funcionar i participar com una autèntica comunitat educativa.
  • Millorar la convivència del centre amb accions conjuntes.
  • Crear un pla d’acció tutorial conjuntament.
  • Consensuar la metodologia didàctica, adaptacions, recursos…
  • Seqüenciar les activitats complementàries i extraescolars.
  • Coordinar el procés d’avaluació de l’alumnat.
  • Facilitar la cooperació educativa entre els docents i les famílies.
38
Q

PERSPECTIVES COORDINACIÓ DOCENT

A

A l’educació primària, la coordinació s’ha de fer des de dues perspectives: HORITZONTAL (coordinació entre els grups del mateix nivell educatiu, per exemple: 5è A i 5è B) i VERTICAL (coordinació d’una àrea per cursos o nivells diferents per tal d’assegurar la continuïtat i la correcta seqüenciació dels aprenentatges, per exemple: 4t i 5è es coordinen).

39
Q

ESTRATÈGIES COORDINACIÓ DOCENT

A
  • Tenir una estructura horària que faciliti espais i temps per a la coordinació.
  • Crear equips docents, equips de nivells o cicle per poder-se coordinar.
  • Utilitzar els claustres pedagògics per a l’intercanvi de punts de vista i presa de decisions que permetin una visió unitària.
  • Procurar la participació de tota la Comunitat Educativa (docents, alumnat, famílies, personal no docent, agents externs…).
  • Establir vies que permetin una planificació conjunta.
  • Aprofitar les reunions amb un alt grau i nivell desitjable.
  • Facilitar la coordinació interna i externa.
  • Delegar funcions entre els membres.
40
Q

FUNCIONS DOCENTS (LOMLOE)

A
  • Programar i ensenyar les àrees curriculars.
  • Avaluar el procés d’aprenentatge de l’alumnat i dels processos d’ensenyament.
  • Elaborar i realitzar la tutoria de l’alumnat, la direcció i l’orientació del seu aprenentatge i el suport en el procés educatiu, en col·laboració amb les famílies.
  • L’orientació educativa, acadèmica i professional de l’alumnat, en col·laboració, en el seu cas, dels serveis especialitzats.
  • L’atenció en el desenvolupament intel·lectual, afectiu, psicomotriu, social i moral de l’alumnat.
  • La promoció, l’organització i la participació en les activitats complementàries, dins i fora del recinte escolar.
  • Contribuir en el desenvolupament d’un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat per fomentar valors de la ciutadania democràtica i de la cultura de la pau.
  • Informar periòdicament a les famílies sobre el procés d’aprenentatge dels seus fills i filles, així com orientar per la seva cooperació.
  • Coordinar activitats docents, de gestió i direcció.
  • Participar en l’activitat general del centre.
  • Participar en els plans d’avaluació que determinen les administracions educatives o els centres.
  • La investigació, experimentació i millora contínua dels processos d’ensenyança.
41
Q

ÒRGANS DE COORDINACIÓ DOCENT

A
  • Consell Escolar
  • Claustre docent
  • Associació de les famílies (AMIPA, APIMA, AMPA…).
  • Comissió de Coordinació Pedagògica (CCP)
  • Unitat d’Orientació Educativa i Psicopedagògica (UOEP)
  • Equips docents de cicle i nivell
42
Q

CONLCUSIONS (TEMA 2)

A

Tenint en compte els tres nivells de concreció curricular, el govern i les administracions educatives elaboren el disseny curricular prescriptiu. Llavors, segons les característiques de cada centre, s’elabora el PEC, que consisteix en el segon nivell. És en el tercer nivell on, el docent dissenya la programació d’aula. Aquesta és una passa molt important, ja que la programació d’aula ha de donar resposta a tot l’alumnat, tenint en compte les seves necessitats i capacitats, i s’adapti a les característiques cognitives i emocionals del grup-classe, ja que això ens permetrà aproximar-nos a una resposta educativa de qualitat.

43
Q

CITA CONCLUSIONS (TEMA 2)

A

Per donar per acabat aquest tema m’agradaria mencionar una cita de Loli Anaut que està molt relacionada amb la programació docent i la motivació: “A vegades deim: cal motivar als alumnes. Però de fet ja tenen la seva pròpia motivació. L’important és que l’escola i l’activitat en si estiguin plantejades de tal manera que connectin amb els seus interessos i permetin que aquests aflorin”.

44
Q

BIBLIOGRAFIA (TEMA 2)

A
  • Álvarez, N. (2011). Niveles de concreción curricular. Pedagogía Magna, (10), 151-158.
  • Fernández, J. A (2012). Cómo desarrollar competencias en el aula.
  • Quero, J. M. (2011). Del plan de centro a la programación didàctica de aula.
  • Sánchez, J. C (2011). Programación en primaria: orientaciones.
45
Q

LEGISLACIÓ (TEMA 2)

A
  • Llei Orgànica 2/2006 (LOE), de 3 de maig, modificada per la Llei Orgànica 3/2020 (LOMLOE), de 29 de desembre, d’Educació.
  • Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació primària.
  • Reial Decret 984/2021, de 16 de novembre, pel qual es regula l’avaluació i la promoció d’educació primària, així com l’avaluació, la promoció i la titulació a l’educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional.
  • Reial Decret 157/2022, d’1 de març, pel qual s’estableixen l’ordenació i els ensenyaments mínims de l’Educació Primària.
  • Decret 32/2014, de 18 de juliol, modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig, pel qual s’estableix el currículum d’educació primària a les Illes Balears.
  • Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre competències, continguts i criteris d’avaluació de l’EP, l’ESO i el batxillerat.