Tema 2. L'activitat de foment Flashcards
(29 cards)
Explica el concepte d’Activitat de Foment
És una modalitat d’intervenció administrativa que consisteix a dirigir l’activitat dels particulars cap a finalitats d’interès general mitjançant l’atorgament d’incentius diversos. Es constata que l’Estat i la seva administració persegueixen els interessos generals
Explica l’evolució històrica de l’Activitat de Foment
- S. XVII i XVIII. L’inici es situa en l’etapa de l’absolutisme i del despotisme il·lustrat, on el foment s’utilitzava com un instrument de la política econòmica. Foment d’oficis i indústries privades (privilegis comercials, exempcions fiscals, etc)
-
S. XIX. L’activitat continua i creix de manera important, afecta a:
- La construcció de grans obres públiques. No els construeix de manera directa l’administració, sinó que atorgava la facultat d’explotació dels terrenys a entitats privades a canvi de profit futur de les obres públiques (Beneficiaris de la expropiació forçosa)
- Ministeri de foment, subdelegats de foment. Es creen les Províncies i, al front d’aquestes, un representant en el govern central, anomenat subdelegat de foment i més tard els governadors civils (criticats al franquisme). -
S. XX. L’activitat de foment pateix una expansió i passa a practicar-se en tots els sectors de l’activitat econòmica, ús sistemàtic i general. S’utilitzen per:
- Impulsar l’agricultura i la industria.
- Reconstruir danys de guerres
- Salvar empreses en crisi (sectors estratègics)
- Fomentar serveis socials i culturals tot i que no siguin rentables (teatre i música) -
Segona meitat del S. XX. S’experimenta un creixement sense precedents:
- Sosteniment de sectors econòmics sencers.
- Problema: El creixement genera una despesa pública molt gran. Comença a aplicar-se l’enfocament de control de la despesa i s’aprova la LGP 1988
- Crítiques al foment: 1) Pot distorsionar la competència (afavorint a uns pocs), 2) genera corrupció, 3) suposa una gran càrrega financera per l’Estat.
Com a resposta s’imposen controls interns i externs, però això provoca un creixement en la burocràcia. - En l’actualitat, l’activitat de foment té una gran importància quantitativa i qualitativa.
Quins riscos té l’activitat de foment?
1) Corrupció
2) Captura regulatòria. Grups empresarials que donen suport a un partit polític, li exigeien mitjançant lobbies que articuli subvencions en àmbits on operen.
3) Clientelisme polític
4) Ineficàcia i conflictes o desigualtat social
5) Alteració lliure competència en els mercats
6) Ús com a mecanisme de centralització
7) Burocratització
8) Càrrega financera
Quins son els principis substantius de l’activitat de foment?
a) Principi de legalitat. Existència crèdit pressupostari específic.
b) Principi de publicitat i transparència (principi de bona administració)
- Publicació de la informació en els diaris oficials
- Publicitat activa de subvencions concedides
- Publicitat passiva, dret a adreçar-se a les administracions i obtenir informació
c) Principi d’igualtat
- Bases reguladores (requisits generals i abstractes). S’hauran de publicar abans d’obrir el període de sol·licitud de la subvenció
- Concurrència competitiva (com a regla general)
d) Principis d’eficàcia i eficiència
- Assolir els objectius proposats
- Utilitzar recurssos estrictament necessaris, sense malbaratment (import concedit no pot generar benefici en el que el rep)
Què diu la normativa europea en matèria de foment?
La normativa europea sobre ajuts d’Estat gira al voltant d’un concepte ampli que prohibeix, per norma general, qualsevol ajut públic que distorsioni la competència i el comerç entre EEMM.
L’objectiu d’aquesta normativa és assegurar que els ajuts estatals no afectin negativament a la competència del mercat interior europeu.
Què diu l’article 107.1 del TFUE?
En principi, tot ajut que provingui de l’Estat i que afavoreixi certes empreses és incompatible amb el mercat interior, si:
i) Falsifica o pot falsificar la competència
ii) Afecta al comerç entre Estats Membres
Quins son els 5 criteris acumulatius per a que alguna cosa sigui considerara com un ajut de l’Estat? (tots han de complir-se)
- Financiació pública
- Concessió d’un avantatge
- Caràcter selectiu
- Distorsió de la competència
- Afectació del comerç entre EEMM
Quins criteris requereixen els ajuts per que siguin COMPATIBILITZABLES?
Els ajuts seran compatibles amb el mercat interior si:
a) Estan destinats a zones desfavorides, projectes d’interès comú, cultura, patrimoni, etc.
b) S’autoritzen prèviament per la Comissió Europea
c) Si no es notifiquen adequadament, seràn il·legals i hauran de ser reintegrades.
Què son les ajudes minimis i les exemptes?
- De minimis. Per sota d’un umbrall econòmic (per regla general: 300.000€ en 3 anys). No es consideren ajuts d’estat per la seva escassa rellevància.
- Ajuts exempts. Determinats per la Comissió Europea. Son ajuts d’Estat, però l’administració pot eximir el seu control si compleixen certs criteris. El control d’aquestes exempcions és permanent.
Quina és la idea general del foment administratiu i l’autonomia territorial?
L’ús de fons públics per part de l’Estat central (o Federal) com a instrument de foment econòmic i social pot generar tensions amb l’autonomia territorial, especialment en estats descentralitzats com Espanya, Alemania, Canadà, etc.
Què és el poder de despesa (“spending power”)?
És un concepte que es refereis al poder de l’Estat Central de gastar diners en àmbits que no son de la seva competència exclusiva, el que pot generar descentralització de facto.
Problema: Moltes constitucions no preveuen explícitament aquest poder, la qual cosa, provoca conflictivitat jurídica i política.
Tensió entre:
- Unitat econòmica (visió estatal)
- Autonomía política i financera (visió de les CCAA)
Què diu la jurisprudència constitucional espanyola?
El TC ha delimitat quan i com l’Estat pot actuar mitjançant subvencions en àmbits que no li son propis:
1. STC 39/1982, 145/1989. La subvenció no delimita la competencia per sí mateixa. No es pot utilitzar la despesa com a excusa per invaïr competències autonòmiques
La despesa no es un “títol competencial autònom”
- STC 95/1986, 96/1990. L’Estat només pot subvencionar directament si la Constitució o els Estatuts Autonòmics li atribueixen competència material sobre el tema.
- STC 146/1986, 75/1989. L’interés general de l’Estat no pot justificar per sí mateix la invasió de competències autonòmiques.
Quines conseqüències pràctiques han esdevingut de la jurisprudència?
1) Si les CCAA tenen competència exclusiva en una matèria, l’Estat no pot imposar condicions concretes ni gestionar directament les subvencions sense justificar la seva competència.
2) L’Estat sí que pot assignar fons, però:
- De forma genèrica (per sectors o subsectors)
- Els fons han d’integrar-se en la Hisenda Autonòmica
3) L’Estat pot tenir un títol genèric i les CCAA s’encarreguen de la execució i desenvolupament normatiu.
4) La gestió ordinaria correspon a les CCAA
Quines excepcions existeixen a la pràctica jurisprudencial?
Només en casos excepcionals i si es compleixen les següents condicions, l’Estat podrà actuar en àmbits que no li son propis en matèria de subvencions:
- L’Estat ha de tenir un títol competencial clar (general o específic)
- La centralització de la gestió és imprescindible per:
- Assegurar la efectivitat de la mesura a nivell estatal
- Garantitzar la igualtat d’accés per tots els ciutadans
- Evitar duplicitats o que es superi el pressupost global destinat
Què és una subvenció administrativa?
És una donació dinerària amb condicions, feta per l’Administració Pública que té com a objectiu promoure activitats d’interès públic o social.
Es tracta d’una aportació econòmica a fons perdut, és a dir, no cal retornar-la, perì sí que hi ha obligacions que el beneficiari ha de complir.
Quins 3 requisits exigeix l’article 2 de la LGS per a considerar una donació de l’Estat com una subvenció?
- No ha de tenir contraprestació directa. El beneficiari no ha de tornr els diners ni oferir un servei directe a canvi
- Condicionada a un objectiu o projecte concret. El beneficiari ha de complir una finalitat determinada, com ara fer una activitat, adoptar un comportament, etc.
- Finalitat pública o social. L’objectiu ha de tenir interès públic, social o general
Quina diferència entre el concepte de subvenció Espanyol i amb la idea de subvenció de la UE
A Espanya la subvenció és una donació de diners.
A la UE el concepte és més ampli i pot incloure altres formes d’ajuda pública:
- Beneficis fiscals (excempcions d’impostos)
- Avantatges crediticis (prèstecs amb interessos baixos)
- Altres ajudes no directament monetàries
Quines son les característiques principals de les subvencions?
- Donació. No hi ha una contraprestació directa
- En diners. No consisteix en avantatges o serveis, sinó específicament en diners.
- Modal (amb condicions). Està subjecte a condicions, cal complir un objectiu, fer una activitat.
4- Finalista. El destí dels diners està determinat, han de servir per a un fi d’interès públic o social.
Quina és la naturalesa jurídica de les subvencions?
- Les subvencions son actes administratius unilaterals amb efectes jurídics que otorga l’Administració sense necessitat d’acord amb el particular.
- Genera un dret de crèdit i unes càrregues. Quan l’Administració concedeix la subvenció, el beneficiari adquireix el dret de crèdit però també assumeix obligacions i condicions
- La subvenció genera una situació jurídica concreta, el beneficiari entra en una relació especial amb l’Administració. Té drets i deures.
Quines son les característiques COMUNES de les subvencions?
- Necessitat de cobertura pressupostària. No es pot concedir una subvenció si no hi ha diners reservats en els pressupostos.
- Caràcter no lucratiu. El beneficiari no pot generar diners amb la subvenció, només pot cobrir el cost real de l’activitat finançada. Si obté més del que gasta, l’ha de retornar.
- No afectar la competència del mercat. Les subvencions no poden distorsionar la competència entre empreses. Han de respectar la noramtiva europea sobre ajuts d’Estat.
Què significa que les subvencions tinguin funció reguladora i redistributiva?
Les subvencions no només donen diners, també orienten el comportament de les persones o empreses.
P.e, per a rebre una subvenció, una empresa ha de fer un curs sobre assetjament sexual
Quines son les parts de la relació subvencional?
- L’Administració Pública.
Qui concedeix la subvenció. Ha de tenir competència legal en la matèria i pot actuar a través d’òrgans superiors (ministres, consellers, etc) o òrgans delegats.
Si la subvenció es de més de 12 milions d’euros, ha d’aprovar-la el govern. - El beneficiari.
Persona física o jurídica que realitza l’activitat subvencionada o es troba en la situació prevista per a rebre la subvenció. Pot ser:
- Un particular
- Una empresa
- Una associació
- Una agrupació de persones (sense PJ) - Entitat col·laboradora. Entitat diferent de l’Administració que concedeix una subvenció, que col·labora en la seva gestió. No es qui otorga la subvenció, sinó qui ajuda en la tramitació o execució. Pot ser:
- Una entitat pública diferent
- Una entitat privada o persona jurídica
Quines son les situacions inhabilitants que preveu la Llei General de Subvencions?
- Tenir deutes amb Hisenda o la Seguretat Social
- Haver estat condemnat per corrupció o delictes econòmics
- No haver justificat correctament subvencions anteriors
- Estar inhabilitat legalment o per resolució judicial
Quin és el procediment d’una subvenció?
- ESTABLIMENT DE LA SUBVENCIÓ
a) Pla estratègic de subvencions. Document obligatori abans de crear subvencions. Defineix objectius, impacte espera, termini, cost i financiació
b) Comunicació a la Comissió Europea. Fins que la UE no ho autoritzi no es pot conceder.
c) Bases reguladores. Normes específiques de cada subvenció. Ha d’incloure:
- Objecte
- Requisits dels beneficiaris
- Procediment
- Quantia
- Forma i termini de sol·licitud
- Justificació
- Compatibilitat amb altres ajuts
d) Aprobació de la despesa. S’ha d’aprobar formalment la disponibilitat pressupostària.
- CONCESSIÓ DE LA SUBVENCIÓ
a) Iniciació d’ofici mitjançant convocatòria pública
b) Presentació de sol·licituds i subsanació
c) Evaluació de sol·licituds
d) Resolució de la concessió i notificació/publicació. ho decideix un òrgan competent a proposta d’un òrgan col·legiat (per garantitzar la imparcialitat, especialització tècnica i el debat i valoració objectiva)
