Tema 3. L'activitat prestacional i l'activitat econòmica Flashcards
(49 cards)
Què diu l’article 25 de la llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local?
L’article 25 estableix que els municipis poden gestionar els seus interessos i prestar serveis públics per satisfer les necessitats de la seva comunitat dins de les seves competències
Això significa que l’ajuntament té autonomia per decidir com atendre les necessitats locals, sempre que estiguin dins del marc legal
Què diu l’article 26 de la llei 7/1985, Reguladora de les Bases del Règim Local?
Estableix els serveis que els municipis han d’oferir segons el seu tamany:
a) Tots els municipis
Enlluernat, cementiri, recollida de residus, neteja, aigua potable, clavagueram, accessos i pavimentació
b) Municipis +5.000 habitants
Parc Públic, biblioteca, tractament de residus
c) Municipis +20.000 habitants
Protecció civil, serveis socials, bombers, instal·lacions esportives públiques
d) Municipis + 50.000 habitants
Transport urbà col·lectiu i gestió ambiental urbana
Quins dos sentits del concepte de servei públic hi ha?
1) Sentit estricte (uti singuli). Servei concret per una persona individual
2) Sentit ampli (uti universi). Activitat que beneficia a tota l’activitat
Què son els erveis públics “virtuals” o “impropis”?
Son activitats regulades que aparenten ser serveis públics però no ho son formalment.
Ex: Farmacies, taxis, escoles privades, etc.
Son privades però el seu impacte social està altament regulat
Què son els bens de domini públic?
Alguns serveis o bens son per a ús comú i estan relacionats amb l’interès públic (parc, carreteres, etc.)
Altres es vincules com funcions essencials de l’estat (justicia, policia, defensa…), i tot i que no son “serveis públics” en sentit formal, sí ho son en sentit material, perquè satisfan necessitats col·lectives.
Com es garanteixen els serveis públics?
Hi ha tres models de prestació:
- Prestació DIRECTA
Ho fa la propia administració.
Ex: Universitats públiques. - Prestació MITJANÇANT CONTRACTE
L’administració contracta a un 3er.
Ex: Empresa privada que gestiona la recollida de les escombreries. - Prestació per OPERADORS PRIVATS EN COMPETÈNCIA
Serveis essencials prestats per privats, però amb control públic.
Ex: operadors telefònics amb obligació de cobertura universal.
Explica els origens del Servei Públic
(s. XVII - XIX)
No existia com a tal al principi, però neix juntament amb l’Administració Pública en el marc del liberalisme. El SP apareix com a resposta a noves necessitats col·lectives: salut, educació o beneficiència.
La Constitució de 1812 estableix:
- Els ajuntaments seran responsables de les escoles de primeres lletres, dels hospitals, hospicis, etc.
- L’esglesia seguia prestant aquests serveis, però la Constitució els atribueix també al poder públic.
- Per tant, des de l’inici coexisteixen prestacions públiques i privades, una acracterística constant del SP fins el s. XX
Explica les etapes d’EXPANSIÓ del Servei Públic
A) PRIMERA ETAPA
En el context de creixement econòmic, màquines i la migració de la població del camp a la ciutat, com a resultat les condicions de vida de la ciutat eren precàries, el que implica la necessitat urgent d’establir serveis urbans de:
- Abastiment d’aigua potable
- Enllumenat públic
- Transport urbà
Neix el model de prestacions amb contraprestació: Inversions en infraestructures i models de concessió i monopoli (empreses privades presten serveis sota una concessió)
B) SEGONA ETAPA
Sorgeix després de la II GM degut a la necessitat de garantitzar la igualtat material i els drets socials. L’Estat social busca:
- Sanitat, educació, assistència social
- No només lleis iguals sino condicions reals d’igualtat.
Això implica un creixement i diversificació dels serveis públics (ex: Correus, Telefònica, etc) i l’acceptació general de la intervenció pública en l’economia.
Quines formes de gestió de serveis existeixen?
Existeixen dues formes:
a) SERVEIS SOCIALS
Prestats en concurrència amb operadors privats
b) SERVEIS ECONÒMICS
Publicatio: el poder públic declara titularitat pública i exclou operadors privats (monopoli públic)
Explica la crisi i la transformació del Servei Públic a partir dels anys 80
- CRISI DE L’ESTAT SOCIAL
- Govern de Reagan (EUA) i Tatcher (UK) marquen un punt d’inflexió.
- Causes de la crisi:
(i). Crisi financera dels Estats
(ii). Envelliment de la població (per tant + demanda de serveis)
(iii). Burocratització de l’Administració (+ llenta i costosa) - NOUS ENFOCAMENTS
Això provoca l’exigència de la racionalització dels serveis, la reducció i reordenació dels serveis i la privatització d’alguns (buscant eficiència i estalvi) - CRISI DE LA PRIVATITZACIÓ
A llarg termini, la privatització genera problemes (pèrdua de qualitat, desigualtat, falta de control, etc).
Això provoca la despublicació per tal de recuperar el control públic sobre serveis essencials
Com va ser la liberalització dels Serveis Públics en el marc Europeu?
A nivell europeu, es va promoure la liberalització dels serveis públics amb l’objectiu de buscar competència en el mercat interior.
En aquest context, la UE no voila arribar a la desaparició del Servei Públic, sinó un canvi en la seva gestió i regulació.
Explica el CREIXEMENT de la intervenció pública després de la I GM
Després de la I Guerra Mundial, l’Estat comença a tenir un paper actiu en l’economia, superant el paper passiu que tenia en el model liberal clàssic.
L’estat assumeix noves funcions econòmiques:
1. Prestació de serveis essencials, amb titularitat pública i fins i tot monopoli
2. Propietat i gestió directa d’empreses públiques
3. Producció i distribució de béns i serveis, no només per necessitat si no com a política econòmica
Explica què és la regla de subsidiarietat
El principi de subsidiarietat defensava que l’Estat només podia actuar quan la iniciativa privada no existia.
A Espanya, durant el franquisme, la intervenció pública havia de justificar que el sector privat no podia cobrir la necessitat per poder actuar sobre un sector.
Quines son les causes que inicien l’activitat econòmica de l’Estat?
A) IDEOLÒGIQUES I POLÍTIQUES
- Socialisme. Defensa les empreses públques com a eina de justícia social
- Socialisme municipal. Impulsa la creació d’empreses públiques locals per cobrir els serveis bàsics
B) ESTRATÈGIQUES I MILITARS
- Necessitat de controlar indústries estratègiques (metal·lúrgia i siderúrgia) durant i després de les guerres
C) ECONÒMIQUES
Activitats rendibles o imprescindibles com:
- Petroli, telefonia. Empreses noves que generaven grans beneficis i cobrien necessitats bàsiques.
Polítiques d’industrialització en països menys desenvolupats. Creació d’indústries per:
- Crear ocupació
- Activar el consum
- Desenvolupar el territori
Defineix el concepte d’activitat econòmica de l’Estat segons Villar Palasí
Es planteja com una nova forma d’activitat administrativa, diferent de les tradicionals:
a) Funció de policia (control i vigilància)
b) Funció de foment (ajuts i subvencions)
c) Funció econòmica. L’Estat produeix i gestiona directament activitats econòmiques
Quines diferències i quins elements comuns hi ha entre el Servei Públic i l’Activitat Econòmica de l’Estat?
- ELEMENTS EN COMÚ
- Ambdues tenen contingut econòmic i afecten al bé comú.
- Ex: Educació
(i). És un servei públic essencial, però requereix una inversió i una estructura econòmica.
(ii). És semigratuïta (amb cofinançament públic)
- Tant el servei públic com l’activitat econòmica han viscut una crisi derivada de la influència de la UE que promou el mercat lliure i la competència.
- DIFERÈNCIES CLAU
a. Servei Públic. Dona prestacions concretes a persones individuals (uti singuli). Es regeix pels principis d’universalitat, igualtat d’accés, continuïteit, etc.
b) Activitat econòmica. L’Estat actua com a operador econòmic, produïnt o gestionant recursos o serveis en general. Pot tenir finalitats més orientades a l’eficiència, rendibilitat o desenvolupament econòmic.
Quins articles constitucionals fonamenten la intervenció pública en l’economia?
- Art. 1.1 CE - Declaració de principis
Aquesta clàusula reconeix la intervenció de l’Estat en la economia com a mitjà per garantitzar drets socials i benestar general - Art. 9.2 CE - Clàusula de progrés social
Obliga a l’Estat a actuar activament per corregir desigualtats, mitjançant polítiques socials i econòmiques - Arts. 10 i 14 CE - Dignitat i igualtat
Aquests principis justifiquen la intervenció pública per garantitzar igualtat d’oportunitats i accés a serveis essencials. - Arts. 39 a 52 CE - Principis rectors de la política social i econòmica
Inclouen matèries com: sanitat, educació, habitatge, assistència social, medi ambient…
No son directament exigibles davant un tribunal, però obliguen als poders públics a orientar les seves polítiques cap al benestar general.
Quins articles de la Constitució reconèixen drets econòmics i individuals?
- Art. 33 CE - Dret a la propietat privada
Tot i que es reconeix el dret a la propietat privada i a la herència, però aquests drets tenen una funció social i el seu contingut pot estar limitat per llei.
La propietat NO és un dret absolut. - Art. 38 CE - Llibertat d’empresa
L’Estat garantitza el seu exercici, però també pot intervenir mitjançant la planificació econòmica o limitacions justificades.
La llibertat d’empresa està subordinada a l’economia general i a possibles plans estatals. - Art. 131 - Planificació econòmica
Obre la porta a una economia mixta, on l’Estat participa i regula l’activitat econòmica per objectius socials
Perquè és un article clau l’art. 128 CE?
L’article 128 CE és el fonament principal de la participació directa de l’Estat en l’economia.
- La propietat privada i la riquesa estan supeditades a les necessitats col·lectives.
- L’Estat pot:
- Reservar sectors o recurssos essencials al sector públic, especialment si hi ha monopoli
- Intervenir empreses privades si ho exigeix l’interés general
Explica el problema del model tradicional de servei públic
El model bàsic de molts serveis públics es basava en monopolis estatals, ajuts públics a empreses estatals i exclusió de la competència privada.
Tot això distorsiona el mercat i xoca amb els principis bàsics del DUE: lliure competència, no discriminació, igualtat de tracte.
Per què l’article 106 del TFUE és un precepte clau?
L’article 106 TFUE regula cóm els Estate poden intervenir en l’economia quan hi ha empreses públiques o serveis especials.
L’article 106 TFUE estableix:
- Els Estats no poden adoptar mesures que violin les normes de competència, tot i que es tracti d’empreses públiques o amb drets exclusius.
- Les empreses que presten “serveis d’interés econòmic general” han de respectar les normes de competencia, EXCEPTE si això impedeix complir la seva missió específica.
- La Comissió Europea vigila que es compleixi aquesta norma.
Què canvia l’article 106 TFUE?
EL QUE NO ES PROHIBEIX
- L’existpencia d’empreses públiques
- La prestació pública directa de serveis
EL QUE ES LIMITA
- Privilegis especials per empreses públiques
- Ajuts estatals que generen competència deslleial
- Monopolis legals sense justificació
Què son els Serveis d’Interès General (SIG)?
Es divideix en dues categories:
A) Serveis d’Interès Econòmic General (SIEG)
Satisfan necessitats bàsiques, tenen contraprestació econòmica, inclosos en l’art. 106 TFUE i estan oberts a la competència, tot i que pugui tenir obligacions de servei públic.
ex: electricitat, gas, correus, transports, telecomunicacions…
B) Serveis d’Interès General No Econòmics (SIGNOE)
No tenen finalitat lucrativa, es basen en la solidaritat i la cohesió social, estan exclosos del art. 106 TFUE (no estan subjectes a competència). Però sí han de complir les normes de contractació pública, si es gestionen indirectament (p.e, empreses privades mitjançant concessions)
ex: sanitat pública, educació, serveis socials obligatoris…
Quins efectes reals té aquesta transformació?
RISCOS
La liberalització pot debilitar la cobertura universal: les empreses privades tendeixen a operar on hi ha beneficis (zones urbanes riques), no on hi ha més necessitat.
La lògia del mercat pot posar en perill la cohesió social.
SOLUCIÓ: L’Estat no desapareix, canvia de rol
Ja no sempre presta directament el servei, però:
- Regula, controla i garantitza el seu accés universal.
- Imposa estàndards mínims de qualitat, cantitat i preu.
- Estableix obligacions de servei públic als operadors privats.
