Tema 9. El control i el procés contenciós-administratiu Flashcards
(11 cards)
Quina ha sigut la evolució del procés contenciós-administratiu a França?
🇫🇷 Revolució Francesa: introdueix dos principis clau:
- Legalitat dels actes dels poders públics.
- Llibertat dels ciutadans.
Desconfiança envers els tribunals (controlats per noblesa).
Llei de 1790: separació estricta de poders → jutges no poden jutjar l’Administració.
Solució: creació d’una via pròpia → contenciós-administrativa.
🏛 Òrgans creats:
1) Consell d’Estat i Consell de Prefectura (només consultius al principi).
2) Sistema de “justícia retinguda” → els òrgans proposen, però no resolen.
3) Justificació: “Jutjar l’Administració és encara administrar”.
4) 1872: es passa a “justícia delegada” → el Consell d’Estat pot resoldre.
Quina ha sigut la evolució del procés contenciós-administratiu a Espanya?
🇪🇸 Espanya
- Oscil·lació entre model administratiu i judicial:
(i). Cadis 1812: judicial
(ii). Lleis 1845: sistema de llista taxada (només alguns actes impugnables).
- 1868: es judicialitza i es donen competències als tribunals ordinaris.
- 1888 – Llei Santamaría de Paredes:
(i). Sistema “harmònic”: òrgans judicials amb funció administrativa.
(ii). Clàusula general: permet recórrer pràcticament qualsevol resolució administrativa (amb excepcions: reglaments, actes polítics, discrecionals…).
(iii). Tribunals contenciosos + Consell d’Estat.
🧱 Judicialització progressiva:
- 1904: es crea la Secció Contenciosa del Tribunal Suprem.
- 1938–1944: suspensió del sistema per la Guerra Civil.
- 1956 – Ley de lo Contencioso:
(i). Consolida el model judicial.
(ii). Àmplia competència: control de legalitat, no només drets subjectius.
(iii). Permet impugnar reglaments i actes administratius per qualsevol infracció legal.
(iv). Serveix de base fins a la Llei 29/1998, vigent avui.
Com es consolida la jurisdicció contenciosa-administrativa a la Constitució Espanyola 1978?
La CE consolida el control judicial de l’Administració:
- Art. 24.1: dret a la tutela judicial efectiva.
- Art. 106: els tribunals controlen la legalitat de l’actuació administrativa.
- Art. 117.3: jutges i tribunals exerceixen en exclusiva la potestat jurisdiccional.
Altres articles: 1.1, 9.1, 9.3, 103.1, 149.1.5 i .6, 153.c
Explica la naturalesa i les característiques de la jurisdicció Contenciós-Administrativa
💡 Característiques essencials:
- És un ordre jurisdiccional plenament integrat en el Poder Judicial.
- Els jutges són independents i només sotmesos a la llei.
- Igualtat de les parts en el procés.
🛠️ Funcions del procés:
- Control de legalitat, no d’oportunitat → no es pot substituir el criteri administratiu pel judicial.
- Caràcter plenament fiscalitzador, no només anul·latori (art. 31.2 LJCA).
- El tribunal pot:
(i). Reconèixer drets individuals.
(ii). Restablir situacions jurídiques.
(iii). Condemnar l’Administració a actuar.
🗂 Caràcter dispositiu:
- El tribunal només pot pronunciar-se sobre el que demanen les parts.
- Però pot introduir nous elements sempre sotmetent-los a contradicció (arts. 33.2 i 3 LJCA).
Quina és l’estructura general de la jurisdicció contenciosa-administrativa?
No hi ha jerarquia como en l’ordre civil.
Dos circuits paral·lels:
a) Autonòmic/Territorial: Jutjats CA → TSJ → TS
b) Estatal/Central: Jutjats Centrals CA → AN → TS
Tres nivells per arribar al TS:
➤ Primera instancia → Apelació → Casació
Igual que en l’ordre civil (TPI → AP → TS)
Com son els Jutgats de primera instància de la jurisdicció contenciosa-administrativa?
A. JUTJATS CONTENCIOSOS ADMINISTRATIUS (Art. 8 LJCA)
- Unipersonals / Àmbit provincial.
- Coneixen assumptes de menor entitat o més freqüents.
- Límit d’ape·lació: només si el valor de l’assumpte supera els 30.000€
🔹 Competències principals:
- Actes d’EELL, excepte reglaments i plans urbanística.
- Actes autonomies (excepte si emanen del Govern).
- Actes d’Administració periférica estatal (excepte els del Govern).
- Organismes públics autonòmics (ex. universitats o col·legis professionals).
- Actes confirmats per òrgans superiors.
- Resolucions en matèria d’estrangeria.
- Autoritzacions domiciliaries o sanitàries que afecten a DDFF.
- Altres: competències electorals contencioses.
Com funciona la Sala Contenciosa-Administrativa del TSJ?
SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DEL TSJ (Art. 10 LJCA)
- Òrgan col·legiat (no unipersonal)
- Competència residual: el que no s’atribueix a altres òrgans.
- Funciona en:
(i). Única instància
(ii). Vía de recurs
(iii). Cassació autonòmica
🔹 Conèixen en única instancia:
- Reglaments i plans urbanístics autonòmics i locals.
- Convenis entre Administracions públiques, autonòmiques o locals.
- Actes de parlaments autonòmics, Defensor del Poble autonòmic, etc.
- Resolucions TEAR i TEAC (en tributs cedits).
- Actes sobre dret de reunió, electorals autonòmics.
🔹 En vía de recurs:
- Sentències i interlocutòries dels Jutgats CA.
- Qüestions de competèncie entre Jutjats CA de la seva comunitat
Com funcionen els Jutjats Centrals Contenciosos-Administratius?
🟥 C. JUTJATS CENTRALS CONTENCIOSOS ADMINISTRATIUS (Art. 9 LJCA)
Unipersonals, seu a Madrid amb competència estatal.
Neixen per descarregar a l’Audiència Nacional.
🔹 Coneixen:
- Actes de ministres i secretaris d’Estat (personal i RP)
- Sancions administratives fins 60.000€ / 6 mesos
- Inadmisió de sol·licituds d’asil polític
- Resolucions del Tribunal Administratiu de l’Esport.
- Tancaments de web per Comissió de Propietat Intelectual.
Com funciona la Sala contenciosa-administrativa de l’Audiència Nacional?
🟨 D. SALA CONTENCIOSA ADMINISTRATIVA DE LA AUDIÈNCIA NACIONAL (Art. 11 LJCA)
- Colegiada / Seu a Madrid.
- Competències més amplies abans de crear-se els Jutgats Centrals.
🔹 En única instancia:
- Actes i disposicions de Ministres i SE (en general i personal)
- Actes de personal militar (ascensos, destinacions…)
- Convenis interadministratius NO assignats al TSJ.
- Actes d’autoritats reguladores estatals (CNMV, CNMC, Banc d’Espanya…).
🔹 En vía de recurs:
- Apelació davant sentències dels Jutgats Centrals.
Com funciona la Sala 3ª del Tribunal Suprem?
🟪 E. SALA 3ª DEL TRIBUNAL SUPREM (Art. 12 LJCA)
- Màxim òrgan jurisdiccional en l’ordre Contenciós-Administratiu.
🔹 Competència en única instancia:
- Actes i disposicions del Consell de Ministres.
- Actes del CGPJ, Congrès, Senat, Tribunal Constitucional…
- Activitat administrativa de la JEC i altres òrgans constitucionals.
🔹 En vía de recurs:
- Recurs de cassació general.
- Recurs de revisió contra sentències fermes de TSJ, AN o del propi TS.
- Revisió de resolucions del Tribunal de Comptes.
Quines son les claus per entendre el sistema jurisdiccional del ordre Contenciós-Administratiu?
⚠️ No tots els assumptes segueixen un recorregut escalonat (com en el civil):
- La JCA té un sistema d’atribució directa, segons:
(i). Matèria de l’assumpte
(ii). Òrgan administratiu que dicta l’acte
📌 Principi: a cada òrgan administratiu li correspon un òrgan jurisdiccional específic:
Òrgan Administratiu → Òrgan Jurisdiccional
Consell de Ministres / CGPJ →Tribunal Suprem
Ministres / SE → Audiencia Nacional / Jutjats Centrals
Altss càrrecs CA →TSJ
Administración local, autonòmica i perifèrica →Jutjats CA
