Tema 5. L'expropiació forçosa Flashcards
(32 cards)
Defineix el concepte d’expropiació
🧾 Definició doctrinal (Chinchilla)
Institució tradicional per la qual les administracions públiques (AP) adquireixen béns i drets dels particulars de forma coactiva per a complir les seves competències.
Cal afegir la indemnització i el procediment legal com a parts essencials.
⚖️ Definició legal (Art. 1.1 LEF)
Qualsevol forma de privació singular de la propietat privada per interès públic o social, acordada de forma imperativa, amb indemnització.
⚖️ Doble naturalesa
Potestat administrativa → L’Estat pot privar-te d’un bé per interès públic.
Sistema de garanties → El ciutadà ha de rebre una compensació justa.
🛡️ Garanties constitucionals
1.EF (art. 33.3 CE)
2. Responsabilitat Patrimonial (art. 106.2 CE)
→ L’Estat ha de respectar drets i indemnitzar els danys causats per l’administració.
📌 Diferència:
- Expropiació forçosa: privació legítima amb compensació.
- Responsabilitat patrimonial: dany injustificat causat per l’Administració.
Quina ha estat l’evolució històrica en matèria d’expropiació?
👑 Estat absolutista
Domini eminent del monarca (propietari últim) vs domini útil dels súbdits.
Indemnització → basada en el dret natural i el ius gentium.
⚔️ Revolucions liberals
DDHC 1789, art. 17: Propietat com a dret sagrat → només es pot expropiar amb necessitat pública i indemnització prèvia i justa.
CE 1812: Introducció del concepte de preu just.
⚖️ S. XIX: Consolidació del dret a la propietat
Lleis inicials d’EF → només per béns immobles i en casos d’obres públiques.
Tendència judicialista (control judicial del poder públic).
Apareixen formes no tradicionals d’expropiació:
Limitacions, servituds, privacions de béns no immobles.
→ Totes aquestes formes s’incorporen a l’EF amb la LEF 1956.
Quines son les bases constitucionals de l’expropiació forçosa?
Art. 33 CE
a) 33.1 → Reconeixement de la propietat privada.
b) 33.2 → Propietat ha de complir una funció social.
c) 33.3 → Ningú pot ser privat dels seus béns sense:
- Utilitat pública o interès social
- Indemnització
- Conformitat amb la llei
🔺 Nota: La CE no exigeix expressament que la indemnització sigui prèvia.
Quin és el repartiment competencial entre Estat i Comunitats Autònomes?
🏛️ Repartiment competencial
a) Estat (Art. 149.1.18 CE): legislació bàsica sobre EF.
b) Generalitat (Art. 159.4 EAC): competència executiva, pot:
(i). Establir supòsits i condicions per expropiar.
(ii). Fixar criteris de valoració segons la funció social dels béns.
(iii). Crear òrgans propis (Jurat d’Expropiació) per determinar el preu just.
⚖️ TC → Els criteris i garanties són irrenunciables.
Com ha evolucionat la normativa de la expropiació?
- Llei francesa 1810 i espanyola 1836 → Control administratiu, no judicial.
- CE 1869 → Retorna control als tribunals (durada breu).
- Llei 1879 → Torna al control administratiu.
Explica les característiques de la Llei d’Expropiació Forçosa i el Reglament d’Expropiació Forçosa
- Encara vigents.
- Valorada per la seva qualitat tècnica i sistema garantista.
- Sectorialització → cal tenir present algunes legislacions sectorials amb previsions específiques per urbanisme, energia, etc.
Què diu la legislació autonòmica?
🏛️ Legislació autonòmica
Regulada en la Llei 9/2005 del Jurat d’Expropiació de Catalunya → òrgan administratiu.
Coexistència amb Jurat Estatal.
Quin és el problema de les expropiacions legislatives?
- Expropiació per llei singular → problemes amb el dret a la tutela judicial (no es pot recórrer).
- RUMASA 1983 / St.TEDH 1993 → Espanya condemnada per manca de garanties.
- Com a conseqüència es modifica la LOTC 2007 → Es permet que els particulars es personin en qüestions d’inconstitucionalitat i presentin al·legacions.
Quins son els subjectes de l’expropiació?
- Expropiant
- Expropiat
- Beneficiari
Explica el concepte i les característiques de l’EXPROPIANT
🔹 Expropiant. És qui té la possibilitat d’expropiar.
- Només poden ser Administracions públiques territorials (art. 2.1 LEF; art. 4.1.d LRBRL).
- Tenen la potestat expropiatòria: decideixen, inicien i gestionen el procediment.
Òrgans competents:
a) Estat → Delegat del Govern (art. 3.3 REF; art. 73.2 LRJSP).
b) CCAA → segons normes organitzatives (normalment consellers).
c) Entitats locals → Alcalde o President de Diputació.
📌 Expropiacions legislatives
- El Tribunal Constitucional les admet: la CE no reserva l’expropiació només a l’Administració.
- Requisits: lleis singulars, supòsits excepcionals, garanties de l’art. 33.3 CE.
Explica el concepte i les característiques de l’EXPROPIAT
🔹 Expropiat (titular del dret o interès que es veu afectat)
- Té dret a participar en el procediment i a ser indemnitzat.
- Dret real o ob rem → transmissible. Si canvia el titular, el nou es subroga automàticament.
- Pot ser qualsevol persona (pública o privada) si és titular del bé.
- No es tracta de drets personalíssims (com el nom o la filiació).
📌 Procediment
- Part activa → titular del bé/dret afectat.
- L’Administració ha de fer notificació i emplaçament correctes → nul·litat si no ho fa.
- Fonts per identificar titulars: registre de la propietat, cadastre, coneixement notori (art. 3 LEF).
- Si no compareixen → pot intervenir el Ministeri Fiscal (art. 5 LEF).
📌 Indemnització
- Indemnització única per propietaris i arrendataris (art. 6.2 REF).
- Altres titulars → poden rebre part proporcional si acrediten drets/interessos.
Explica el concepte i les característiques del BENEFICIARI
🔹 Beneficiari (qui obté el bé o ús)
- És qui realitzarà la finalitat d’utilitat pública o interès social.
- Pot coincidir amb l’expropiant o ser diferent (ex: entitats privades o mixtes).
📌 Qui pot ser beneficiari?
- Utilitat pública (UP) → només entitats públiques o concessionaris (art. 2.2 LEF).
- Interès social (IS) → també persones físiques/jurídiques privades (art. 2.3 LEF).
📌 Drets i obligacions del beneficiari (Art. 5 REF)
- Obligació principal → pagar la indemnització.
- Dret principal → adquirir la propietat o ús dels béns.
Altres funcions:
a) Sol·licitar l’expropiació.
b) Formular la relació de béns.
c) Pactar amb l’expropiat.
d) Participar en el justipreu.
e) Assumir indemnitzacions per demora i possibles reversions.
Què pot ser objecte d’expropiació?
- Propietat privada
- Drets patrimonials
- Interessos patrimonials legítims
📜 Art. 1 LEF i 1.2 REF: Enumeració oberta, inclou:
- Venda
- Permuta
- Cens
- Arrendament
- Ocupació temporal
- Cessació de drets
Què s’exclou de l’expropiació forçosa?
- Drets personalíssims → nom, filiació, mèrits, drets fonamentals.
- Béns de domini públic → mentre conservin la seva naturalesa.
- Cal desafectació perquè siguin expropiables (passen a ser béns patrimonials).
- Exemple: terreny públic convertit en carretera.
- Mutació demanial: ús públic canvia, però continua sent per a l’interès general. - Vendes forçoses → ex: àmbit agrícola, monetari (amb preu taxat).
- No per raons subjectives → no importa qui és el titular, sinó la naturalesa del bé.
ATENCIÓ: Els bens patrimonials de l’administració si que es poden expropiar.
Què son les ocupacions temporals?
🔹 Ocupacions temporals (Art. 108 LEF)
- No es perd la propietat, només es cedeix temporalment la possessió.
- Finalitat: estudis previs, magatzems, extracció de materials…
- Tramitació igual que una expropiació.
- Indemnització: pèrdues d’ús, collites, danys i restitució.
Què és la causa expropiandi?
🔹 Concepte
És la raó de fons que justifica l’efecte expropiatori: ha de ser utilitat pública o interès social (Art. 9 LEF, Art. 33.3 CE).
🔹 Tipologies:
- Utilitat pública → obres i serveis públics (infraestructures, hospitals…).
- Interès social → finalitats de millora social (cooperatives, habitatge, etc.).
🔹 Naturalesa
- És un requisit previ a l’expropiació.
- Ha de mantenir-se en el temps: si desapareix, l’expropiació no pot continuar.
- Primera fase del procediment! (pregunta d’examen!).
Com es declara la causa d’utilitat pública o interè ssocial?
- Expressa per llei (Arts. 11 i 12 LEF)
Casos singulars i excepcionals. - Genèrica per llei
Present a moltes lleis sectorials → com a “clàusula de cobertura”. - Implícita (Art. 10 LEF)
En plans d’obres i serveis (estatals, autonòmics o municipals).
Què succeeix quan desapareix la causa expropiandi?
- Frustració de l’expropiació → ja no es pot continuar.
- Dret de reversió → el bé ha de tornar al seu antic titular si no es fa servir per la finalitat declarada
Què és el procediment expropiatori?
📌 Importància del procediment
L’expropiació forçosa ha de seguir un procediment legal i garantit. Aquest procediment no és una simple formalitat, sinó una condició essencial de validesa.
🔹 Singularitat del procediment:
Està format per fases o peces autònomes, cadascuna amb entitat pròpia. Això vol dir que es poden presentar recursos de manera independent a cada fase, sense esperar al final del procés.
Quines classes de procediment expropiatori hi han?
- Procediment ordinari o general → el més garantista (arts. 9-55 LEF)
- Procediment d’urgència → el més utilitzat en la pràctica (art. 52 LEF)
- Procediments especials → regulats per la LEF (arts. 59-107) i lleis sectorials
Quines son les fases del procediment ordinari?
🧩 Fase prèvia: Declaració d’utilitat pública o interès social (UP-IS)
Aquesta declaració no forma part pròpiament del procediment, però és un requisit previ i indispensable.
🧩 Fase 1: Declaració de necessitat d’ocupació (NO)
L’Administració identifica els béns concrets a expropiar. Aquesta declaració ha de:
1. Especificar la norma o pla on consta la declaració d’UP o IS
2. Incloure només els béns estrictament necessaris (art. 15 LEF)
3. Determinar els béns més adequats o convenients (art. 19.1 LEF)
🔹 Tràmits específics:
- L’expropiant o el beneficiari ha de presentar una relació concreta i individualitzada dels béns i titulars afectats (art. 17.1 LEF)
- Informació pública: qualsevol pot presentar al·legacions o oposicions (art. 19.1 LEF)
- Resolució definitiva sobre la NO (art. 21 LEF)
- Notificació als interessats + publicació
📝 Declaració implícita de NO:
En molts casos, la NO ja està implícita en plans d’obres o serveis.
🧩 Fase 2: Recursos contra la declaració de NO
🛑 Recurs d’alçada (art. 22 LEF):
- Suspensiu, termini curt (10/20 dies)
- Resolució administrativa
⚖️ Recurs contenciós administratiu:
Tot i que inicialment exclòs, avui és procedent per efecte de la CE.
🎯 Utilitat: Serveix per controlar la correcció de dades, béns afectats, proporcionalitat, etc.
🧩 Fase 3: Expropiació parcial i sol·licitud d’EF total (art. 23 LEF)
Quan només s’expropia una part del bé i la part restant és inútil o antieconòmica, el propietari pot sol·licitar que s’expropiï tot el bé.
- Administració decideix (discrecionalment)
- Termini: 10 dies
- Possibilitat de recurs d’alçada
- S’ha d’indemnitzar pels danys derivats de la falta de rendibilitat
🧩 Fase 4: Determinació del preu just
💰 Objectiu: determinar el valor real del bé o dret.
Vies:
a) Negociació amistosa entre administració i propietari
b) Valoració contradictòria
c) Intervenció del Jurat d’Expropiació (en cas de desacord)
d) Recurs al contenciós administratiu si cal
🧩 Fase 5: Pagament i presa de possessió (arts. 48-50 LEF)
📅 Termini: 6 mesos des de la fixació del preu → si no, interessos de demora
💵 Forma de pagament:
- En diner (habitual: transferència)
- En espècie (per exemple, en sòl urbanístic)
- Consignació judicial en cas de conflicte
📜 Després del pagament:
- S’ocupa el bé
- Es fa acta d’ocupació
- Es fa inscripció registral
🏠 Si l’immoble és un domicili o local tancat:
- Es necessita autorització judicial prèvia
- En altres casos, força pública si cal
Quines son les fases del procediment d’urgència?
📌 El més comú, però excepcional en origen. La seva generalització ha provocat una “desnaturalització” del procediment ordinari.
🛠 Característiques clau:
- Elimina el tràmit de NO (es pressuposa)
- Permet ocupació ràpida
- La determinació del preu es posposa
🔄 Tràmits:
1. Informació pública de la relació de béns afectats
2. Declaració d’urgència per part del Consell de Ministres o Govern CCAA (amb motivació)
3. Acta prèvia d’ocupació:
- Notificació amb data i hora
- Dades dels béns i titulars
- Valor provisional i perjudicis
4. Dipòsit previ:
- Estimació del valor i indemnitzacions
- Pagament o consignació
5. Ocupació efectiva del bé (transcorreguts 15 dies)
6. S’obre peça separada per al preu just
Quines son les fases dels procediments especials
Aquests es regulen per la LEF i/o per lleis sectorials específiques. Alguns exemples són:
- Expropiació per zones o grups de béns
- Per incompliment de la funció social de la propietat
- De béns de valor històric, artístic o arqueològic
- Per raons urbanístiques (TRLU, arts. 109-114)
- Amb trasllat de població
- Per colonització o grans obres públiques
- En matèria de propietat industrial
- Per motius de defensa nacional o seguretat de l’Estat
- I altres previstos en normes sectorials
Què és el preu just?
🧩 Compensació com a pressupòsit?
El pagament del preu just és una condició necessària per a la legitimitat de l’expropiació. Sense indemnització, no hi ha expropiació legítima.
🧩 Preu just = requisit lògic i inseparable de l’EF
📝 Principi general: El pagament s’ha de fer abans de l’ocupació del bé (ex ante).
Art. 51 LEF:
“Hecho efectivo el justo precio… podrá ocuparse la finca…”
Art. 124 LEF:
“Nadie podrá ser expropiado sino por causa de utilidad pública o interés social, previa la correspondiente indemnización…”
📌 A la pràctica:
Aquest principi es veu alterat pel procediment d’urgència, que permet ocupar abans de pagar, amb dipòsit previ → Excepció a la regla general.
📢 Crítiques doctrinals:
- Es parla de “crèdit forçós”: el ciutadà és obligat a deixar el bé sense cobrar encara.
- Sacrifici patrimonial injustificat, en contra del principi de seguretat jurídica i garantia patrimonial.
